diumenge, 8 d’agost de 2010

d'arròs presidencial


Aquesta entrada és la meva (petita) contribució a la seccio d'en Txaber (elcocinerofiel.com) dins del programa El Món a RAC1 d'aquest dilluns. On hi tindrè una breu (pero emocionant en lo personal) aparició. En el programa que em desperta i informa durant els darrers anys! Nohasefaltadisirnadamás...

El tema escollit per aquesta setmana és l'arròs sec.
Que per a mi sempre tota la vida ha estat simplement 'arròs'. Però suposo que el nombre creixent d'arrossos caldosos i sobre tot la proliferació exponencial de risottos ha acabat forçant que hi afegim un cognom on abans simplement deiem 'un arròs'. O serà cosa de la meva zona vallesenca, on un arròs es un arròs 'y punto'.



L'arròs és per a mi, diumenge amb gambes, una Barceloneta que ja no hi és i també un baixar a comprar la Coca-Cola de 1 litre (en botella de vidre) al bar de sota. 1 litre a repartir per a tota la familia. Arròs amb gust d'infància.

En el tema dels arrossos cal vigilar molt les paraules i opinions! A cada casa hi sol haver un especialista considerat el master-blaster del tema i amb el que 'poca broma'. A la nostra familia el títol el porta el meu pare. El que passa es que com que sóm una familia d'àcrates irredents no li tenim el respecte degut. Ni tan sols ell, que porta un temps fent probes amb arrossos cuits al microones.


Tot i que jo, he de comfessar que he caigut també en el risottisme militant el cert és que per a plat de carmanyola i dia seguent la millor solució és un arròs de tota la vida, que no pateixi efectes secundaris temporals sino tot el contrari. Que estigui més bó al dia següent.

En tot cas, i abandonant (només per uns instants) la tonteria. Us presento una recepta d'arròs que particularment m'agrada molt. Un arròs potent, per a paladars generosos que gaudeixen amb els gustos marcats. Al fer servir colomí hi ha persones que el troben excessiu, en aquest cas es pot substituir per una mica de conill, o unes guatlles, o fins i tot pollastre.



Arròs de colomí (pichón), ceps i botifarra negra (Senyorito's style)

Ingredients:

400 grs. d'arròs bomba (o una varietat que absorveixi molt brou)
2 colomins
Un bon grapat de ceps secs (o 250 grs. de ceps frescos)
Mitja botifarra negra de qualitat
El brou fet amb l'ossada del colomí.
1 ceba
1/2 pebrot verd
1/2 pebrot vermell
1 tomàquet
1 all
Sal, oli i pebre.


Procediment:

Per al brou:
Netejem els colomins desossant els pits i les cuixetes. Amb els ossos i menuts preparem un rostit enrossintlos a una cassola amb oli (que estiguin ben rossos) i posant-hi alguna verdura i herba aromàtica. Quan està tot ben ros, hi afegim aigua i ho fem bullir fins que quedi un brou reduit i fosc.


Per al sofregit:
Tallem la ceba en dauets (brunoise) i la posem a una cassola amb oli, quan està translúcida li afegim els pebrots, el tomàquet ratllat i l'all fins que tenim un sofregit dens. El salpebrem i reservem.

Per al brou de ceps:
Saltem els ceps en una paella i també hi afegim aigua per a aconseguir extreure'n una mica de gust que passarem a l'arròs.


Fem l'arròs (ja era hora no?)
En la cassola 'refinitiva' sofregim les cuixes dels colomins, un cop daurades les treiem per reservar. Saltem també la botifarra negra i rossejem tres minutets l'arròs. Afegim el sofregit, els ceps i per a cada volum d'arròs hi afegim 2,5 volums de brou (tant del de ceps com de colomí).


Rectifiquem de sal i pebre i coem 8 minuts a foc viu i acabem al forn 8 mins més a 180 graus. Saltem els pits de colomí (només marcar) de forma que quedin rossos per fora i cruets per dins.

Muntem el plat amb un timbal d'arròs i uns trocets de pit i cuixa del colomí al costat o a sobre.

Nota: la foto correspòn al plat del restaurant Biblioteca Arróz con pichón y botifarra.

13 comentaris:

Marta ha dit...

Ja t'escoltaré per l'INTERNETE més tard!!
Felicitats guapu!
Ptnts

La cuina vermella ha dit...

Demà petarà tot! t'ho dic jo (penso obrir totes les radios de casa per no perdre'ns res del que diràs i ens explicaràs!) Molta merda rei del mambo!!

josep ha dit...

Estarem "al loro".
Felicitats i sort.
Una abraçada

mercè ha dit...

Les ràdios estan descobrint gent amb molt de talent rera els fogons i rera els blocs!, ja en sou una colla els qui hi heu fet alguna intervenció!, demà intentaré escoltar-te, i divendres a la Glòria i la Gemma amb la Mireia Carbó!, nois, se m'acumula la feina!Una abraçada i molta merda!

MaryLou ha dit...

Eihhhh! jo també t'escoltaré!
Aquest arròs de 10!
Petonets

eSedidió ha dit...

Aunque entre mis muchos e inconfesables vicios no se encuentra el de escuchar programas de radio sobre cocina y mucho menos de gastroblogueros famosos, supongo que habrá que sumarse al homenaje, más que nada porque se ve que a ti te hace ilusión, y eso es lo realmente importante. O a lo mejor no es más que envidia, que a mi no me llama ni cristo para que intervenga en sus saraos, seguramente porque la peña tendrá miedo de que tire de guitarra y me ponga a cantar (juro que lo hago bastante mejor que Arola) :-). Lo dicho, que parabéns.
A lo que me sumo es a tu protesta por lo del arroz seco. A mi es que me suena como lo de la lubina "salvaje" en contraposición a la de pisci, que supongo que será la "amaestrada". Un robalo é un robalo, e o demais sonche sucedáneos, carallo.

Lo dicho, saludos y cuidado con las preguntas-trampa.

Gemma ha dit...

Ei, t'acabo de sentir! Genial, l'arròs de colomí ha de ser boníssim!
Però la millor frase ha sigut: "a la meva família mentre estem dinant ja parlem de què soparem" je je je...

josep ha dit...

Òscar,
Te n'has sortit molt bé. Suposo que hauràs gaudit cadascun dels minuts que has passat a RAC1.
Felicitats!

La cuina vermella ha dit...

Ets lo 'putuamu' !

starbase ha dit...

Marta, merci per el suport.

Vermells, merci per la campanya :D

Josep, gràcies també.

merè, bé a mi en aquest cas m'ha descobert en Txaber que és qui m'ha convidat jeje. I el divendres escoltarem també la COM que segur serà interessant i divertit!

Mary Lou, doncs gràcies també per el suport :)

eSedidió si no fos perque en el teu cas puc culpar de qualsevol errada a l'idioma i que no ho has entès em preocuparia. No volem aburrir més enllà de les fronteres diguem-ne autonòmiques XD. No e por amolar :P , però teño casi a punto o post sobre las cucharas e a conservación do gas.
Gracias por los parabens.

Gemma, gràcies per els ànims i a sobre m'ho dius amb la intervenció ja perpetrada...jeje

josep, doncs dues vegades gràcies per tornar a passar-te per aquí. He gaudit kilotons i kilotons :D

vermells, doncs gràcies per la hipèrbole estimats.

Teresa ha dit...

FelicitatS! t'he escoltat encantada! ires de nerviós, se't veu, bé, se't sent molt cómode i
"desenvuelto". l'arròs imponent!

starbase ha dit...

Teresa, gràcies per els ànims. He estat molt feliç i crec que aquesta ha estat la clau :)

surfzone ha dit...

Jo t'he sentit taaard... però t'he sentit (que és el que compta!).

Per cert, per mi "arròs" a casa era arròs bullit amb caldo, res més :-)
Ara hem d'anar especificant i afegint més paraules, perquè de tanta cosa que hi ha, no saps mai què vol la gent :-O