dijous, 3 de febrer de 2011

de llàgrima fàcil


Tots hem sentit a parlar de les llàgrimes que fa el vi a les parets de les copes, i també que són una bona forma de saber el grau d'alcohol que té el vi en questió.
Desde que ho vaig sentir per primera vegada sempre em va cridar l'atenció aquest curiós fenòmen.

En voleu saber l'intríngulis?

El vi és principalment d'una barreja d'alcohol i aigua. Siiii, ja se que és una mica més, però a efectes lacrimals és bàsicament alcohol i aigua, heh.

A les copes, tenim sempre una pel.lícula molt prima de vi sobre les parets. A això ajuda un fenomen anomenat capil.laritat que tractarem un altre dia.

En aquesta pelicula lateral de vi a la copa, tant l'alcohol com l'aigua es van evaporant.
Però alerta!! l'alcohol ho fa més ràpidament > (l'alcohol té un menor punt d'ebullició o sigui que a mateixa temperatura evapora més ràpidament que l'aigua).
De manera que el líquid que recobreix la paret acaba amb una major proporció d'aigua que el vi original.

Fem aquí un petit incís sobre el que és la tensió superficial:
La tensió superficial és pot explicar com la força amb que les mol.lècules dels liquids s'atrauen entre elles.
Per això una gota és esfèrica: perque les mol.lècules d'aigua s'atrauen entre si formant una esfera que és la estructura que permet que estiguin més aprop unes de les altres.


La tensió superficial de l'aigua i de l'alcohol es diferent. És molt major la de l'aigua que no pas la de l'alcohol.
Per tant,a les parets de copa hi ha més tensió superficial que al vi perque tenen major proporció d'aigua.

Els sistemes naturals tendeixen sempre a cercarl'equilibri amb la menor energia possible.
En paraules senzilles això vol dir que de forma natural els liquids implicats fluirant cercant equilibrar les dues tensions superficials.

Aquest és el efecte Marangoni!

En aquest cas el vi tendeix a pujar per les parets per fer disminuir aquesta diferència de tensió superficial. Com que perdem alcohol per evaporació, el vi 'puja per la paret'!!




Com més alcohol té el nostre vi, més gran serà el procés d'evaporació. I per tant més quantitat de liquid pujarà per la paret de la copa buscant equilibrar les tensions superficials.

Continuarà pujant liquid fins que l'altra força present entra en acció: la força gravitatoria.

El pes del líquid acumulat venç i fa que la gravetat formi aquestes 'llàgrimes' que llisquen cap avall per les parets de la copa.
Per això com més alcohol té el vi, més quantitat de liquid aconseguirà pujar abans de que es formin les llàgrimes.
Per això la forma i tamany de les mateixes és una bona forma d'avaluar el contingut alcohòlic del vi.

Així doncs, la propera vegada que, copa en mà, algú ens cridi l'atenció sobre les llàgrimes a la mateixa, ens podrem fer els interessants i dir que és per causa de l'efecte Marangoni.
Es clar que està per veure si això ens obrirà o tancarà portes, hehehe.


14 comentaris:

Ricard Sampere ha dit...

Molt bona descripció Oscar..!. Segurament en un tast de vi d'entesos (espècie molt rara) et donarien la raó... Amb menys tecnicismes, diuen més o menys el mateix... Però si s'explica això en una reunió de tast plena de fantasmes (espècie en augment descontrolat), miraran amb despreci al qui ho explica, en plan #quemevanacontarami...

Nacho ha dit...

M'has aclarit una mica tot aquest concepte del que tothom parla. Havia fins i tot sentit que la distància entre les llàgrimes et deien la graduació... tonteries.

Bon article!

Com Gat i Gos ha dit...

Molt interessant!!! Otres, quant et poses serios ets super didàctic.
Qu tinguis bon dia!!

marisabel ha dit...

Però quantes coses ens ensenyas!
Ets molt didactic i aixó m'agrada que en quatre paraules sapigues expresar tot el que vols dir.

Teresa ha dit...

Amb tu, cada dia aprenem una coseta o altra! Qualsevol dia d'aquest em marcaré un farol... gràcies a tu!
Que tinguis bon dia!

Petita cuina ha dit...

Mmmmm...
Molt útil, jo realment, tot i que m'agrada el vi, no conec aquest món, nomes se dir el que m'agrada i el que no(se m'arronça la llengua).

Nunca te acostaras sin saber algo nuevo....
Muas!

mercè ha dit...

Si senyor, ja t'ho vaig dir un cop, si als intituts i universitats expliquessin les coses com tú no hi hauria tant fracàs "escolar"... Jo gairebé no el tasto però agraeixo aquestes explicacions tan curades!A reveure.

josep ha dit...

Nen, s'ha de reconèixer que quan expliques coses així, tens a la clientela en silenci i expectant.
Ets un crack!

Gemma ha dit...

Ei, aquí el post de la tensió superfícial dels líquids! M'encanta!!!!!!!!!!!!
No hauria dit mai que aquesta fos l'explicació de les llàgrimes del vi a la copa... El meu germà és un gran entès en vins (i jo una gran ignorant abstèmia, ja ho saps), el proper cop que dinem junts li diré: l'efecte Marangoni d'aquest vi és molt acusat, es nota que és d'alta graduació, je je je... Segur que fliparà! :)

Visc a la Cuina ha dit...

Que bé que ho expliques, no diré res als de casa i, com dius tu, em faré la interessant la propera vegada, gràcies!

La Quinta de Luculus ha dit...

M'ha encantat el post! ja sé com deixaré sense respiració als babaus que se les donen de catadors oficials de Don Simon... Fins ara els deixava morts dient-lis que per què es menysprea el porró, quan molts -i sovint per idiotisme col·lectiu- paguen dinerals per decantadors, si el porró ja ho és, de decantador!
Tinc l'excusa perfecte per canviar de repertori! jajajajaja.
Xiquet mos veiem dissabte! Petons!

Fem un mos ha dit...

Noi no n’hi ha com saber i explicar-ho bé, amb trec el barret, doncs desprès de llegir-te ja podem fer-nos els entesos davant de segons quins personatges.
Una abraçada

starbase ha dit...

Ricard, moltes gràcies :). Doncs ells s'ho perden!!

Nacho, jo crec que és possible que com més alta sigui la graduació, la força que empeny el vi cap a dalt és mes forta i per tant es necessita més quantitat de massa acumulada per a que la gota pesi prou com per caure. Es a dir, que podria ser que amb graduacions més altes les gotes estiguin més separades i siguin més grosses. Vaja, diria que sí :)

Gatigos, de tant en tant em redreço i em poso rigoròs, però de seguida em passa :D

Marisabel, moltes gràcies!! Un dels plaers que em dona el bloc es justament poder explicar petits bocins de ciència :)

Teresa, jajaja, per l'esquadra si pot ser!!

Nuria, aquest aforisme d'aprendre i aprendre cada dia és una de les meves màximes :)

mercè, no serè jo qui defensi a TOTS els profes que n'hi ha cada un que tela. Però també és més fàcil fer-ho només en un post petit que anar barallant-se amb les criatures jajaja.

josep, moltes gràcies home. La meitat que tu quan ens expliques el bel canto ;-P

Gemma, donc sí. Aquesta entrada neix del teu comentari sobre fer alguna cosa amb la tensió superficial :DDD

Visc a la cuina, ja m'agradaria veure la cara que hi posen hihihi.

Maragda, tens tota la raó amb el decantador. Ara amb dues municions els pots deixar ben K.O. XD

Sion, moltes gràcies. Sobretot el que m'agrada dels blocs es que entre tots anem aprenent cosetes :)

xisco ha dit...

jo ja no sé que dir...
crec que dir #maravillosoespectacularmeheemosionadoalverlo ja no te sentit...