dimarts, 22 de febrer de 2011

de Pantone setmanal

dilluns
Crema de carbassó amb gingebre (630 c)

dimarts
Crema de carbassa amb vainilla (457 a)

dimecres
Crema de pèsols amb oli de pernil (645 a)

dijous
Crema de pastanaga i porro amb reducció d'oporto (425 c)

divendres
Crema de carbassó i bledes (602 b)


Lluny queda el temps del regnat Pantone amb aquells grans blocs de cartulines plenes de colors codificats. A casa per la feina del pare en teniem un parell. L'aparició de la codificació RGB entre altres els han fet caure per el mateix esborany que a les enciclopedies de paper. Diseny vintage.

També queden lluny els temps del puré espès d'espinacs espessos amb color verd fosc i espès. Plof!
Que sí, que els pares t'estimen i el que volen és alimentar-te bé. Així que en els temps foscos on tots creiem que els espinacs tenien molt de ferro, ens alimentaven amb obscurs triturats d'espinaca. Allò era prou dens com per a fer-lo servir de masilla tapa-forats per a les parets, redeu!! MecagoenPopeye!!

Tots evolucionem i a la familia hem après que la cremeta lleugera és més agradable i abellidora que la plasta-puré.

Així que ara que tinc el control total de la meva carmanyola tot sovint faig setmanes complertes amb delicioses cremes. Això em permet millorar la meva dieta tot gaudint i alhora experimentant petites variacions amb les que divertir-me al Cheminova de la cuina.





Nota:
Totes les cremes les faig igual, per això no poso la recepta concreta:
Bullint la verdura en el mínim d'aigua amb un parell de patates que li donaràn textura (la carbassa i la pastanaga ja donen textura per elles mateixes). No li poso brou perque m'agrada que tingui el gust potent de la verdura.

En el cas de l'oli de pernil el que faig es infusionar el greix del pernil en una mica d'oli d'oliva per a que agafi el perfum. De fet si el tallem molt finet pràcticament es desfà i es pot incorporar a la trituradora.

I l'Oporto l'afegeixo en quantitat moderada i reduit per a que no tingui alcohol.

11 comentaris:

Massitet ha dit...

Ei!
Molt xulo el post!
És ben cert que una de les coses que ha cnaviat a la cuina casolana és la manera de fer les cremes. Ma mare també tendia a fer-les força espesses...
Jo també les faig com tu, amb la diferència que poso una mica més d'aigua per fer un brou i després alegrar un arrosset, una pasta, un guisat de carn...
I res de formatge ni crema de llet, que són de verdures!!!! ;-)

Salut!

manel ha dit...

desconeixia això del pantone, però la paleta de colors que pintes amb les teves cremes és fantàstica.
pots a desvetllar secrets, a mi m'agrada més sofregit primer les verdures a la mateixa olla amb una mica d'oli, de manera que es potenciï el seu gust i el color, i després hi poso l'aigua o un brou suau. i sense crema de llet, només faltaria! com a molt, un 'quesitu'.

Com Gat i Gos ha dit...

Fins i tot de les cremes de verdura s'en pot treure disseny!!! Aixó només se t'acut a tu....
Una abraçada

Sara Maria ha dit...

Genial! Jo les cremes generalment tampoc els hi poso ni brou ni llet o formatge, són boníssimes

Gemma ha dit...

Al principi m'has desconcertat... com moltes vegades,jejje. Després ja ho entés millor.

A mi m'encanten les cremes, lleugeretes i sense disfressar-les gaire, encara que alguna vegada doncs també en faig proves.

Ara provaré lo del oporto.

Muas!

Gemma ha dit...

Ostres ostres ostres, si em fessis dir quina prefereixo, em sembla que tindira un gran dilema!
Així que m'afegeixo a la teva carmenyola, una crema diferent cada dia!
Quina dieta més sana, m'encanta!
Aquest post m'ha encantat!!!!!!!!!

josep ha dit...

Òscar,
M'agrada aquest "pantone" personalitzat teu i t'haig de dir que quan jo era petit també em vaig cag... en Popeye més d'un cop.
Una abraçada

Mandarina ha dit...

jeje, no et pensis, que encara hi ha molta gent que treballa amb el pantone... :) Cremes fantàstiques!

Manu & Rosita ha dit...

Ostres, només tu pots ser així d'original. Que bonic, tot!

starbase ha dit...

Massitet, gràcies. Això d'aprofitar per a fer un brou està bé, però jo hi poso la justa i em quedo amb tota la essència per a la crema. Però vaja, que em sembla una idea collonuda.

Manel, es veritat que de vegades també les sofregeixo lleugerament amb una mica de ceba. :)

Gatigos, bé no se si jo seria el paradigma del disseny i la modernitat XDD

Sara Maria, directe a la essència es clar que si :)

Gemma, sento ser una mica anàrquic i despistar... bé de fet no ho sento gaire X-P

Gemma, de fet soc jo el que s'ha afegit a la carmanyola dels que ja feieu cremes. Aquest any m'ha donat fort :)

surfzone ha dit...

Nosaltres fa només 4 anys i poc que hem descobert les cremes de verdures (casualment coincideix amb l'inici de les papilles de verdures de la primera filla) i des de llavors ha estat un no parar. Ara per ara, la preferida és la de carbassa, ben dolça!