diumenge, 27 de febrer de 2011

desayuno de los campeones



Un esmorzar i un dinar. A veure si endevineu quin ha estat l'esmorzar i quin ha estat el dinar... XD

L'esmorzar ha estat l'arrosset que en Xesco ens ha preparat a Ca l'Esteve. El millor és (a part de la melositat dels peus de ministre, yumyum) que ja anem migrant cap al que a mi personalment m'agrada: els esmorzars de cullera.
Esmorzar de forquilla està força bé si ets un fluix, però si tens caracter de debó has d'anar arribant a l'esmorzar de cullera. El veritable desayuno de los campeones.


La vinagreta la vem preparar ahir amb una gelea de les que prepara el Manu al Rebost de l'empordanet. Va servir per amanir una mica de carbassó passat per la planxa, tomàquet tallat en brunoise, una mica de pasta i formatge també en dauets.


En fi, queda grafica constancia del cap de setmana. Com a mínim una part, perque ara mateix està al foc una crema de carxofes i tinc pensada una forma diferent de preparar els calçots que tenim a la nevera...
Com diriem al twitter: #cocinando

10 comentaris:

Gemma ha dit...

Decididament jo dec ser pitjor que una "fluixa", perquè ni els esmorzars de forquilla ni els de cullera estan fets per mi... Això sí, dóna'm aquest arròs per dinar i arrasso amb mitja paella tota sola, je je je...

margot ha dit...

Que fort!!!
A mi que me sobran mil kilos,y yo jamas he comido esto para desayunar.
Quizás cuando ers mas joven saliendo de la disco, a las 9 de la mañana, intenté quedar bien con unos amigos, y comer pollo al ajillo y creo que no lo conseguí, yo soy de cafe amb llet i crusanet, ajajaja.
No se donde te guardas la comida que te metes maco!!!

Gemma ha dit...

Jo de tant en tant m'atreveixo amb la forquilla, cullera??? tonc que creixer una mica més.

Muas!

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Ja ho diuen que l´esmorzar ha de ser el menjar més complit del dia :)) però jo com la Gemma ho deixaria per dinar....i no quedaria ni una miqueta!!! petonetssss

Petita cuina ha dit...

Amb aquest arròs, la veritat que tant me fa menjarlo pe esmorzar, dinar o berebar, la qüestió es menjarse'l...

No he fet mai l'arròs amb peus..(la veritat es que estic molt limitada a casa amb segons quins àpats)de mes joveneta si que esmortzva de cullera, i butifarra amb mongetes mes d'un cop,a ra com ja soc mes vella i tampoc faig gaire esforç físic ni entreno ni na de na... doncs estic mes fluixa... Però tot es posar'shi.jajaja

Apalis, ja farás la crònica de la crema.

Pantxeta ha dit...

Los desayunos de forquilla, cullera, cuchillosierra pan de hogaza y porrón VOLVERAN! Igual que el gintonic, los cocteles, el buen pan y el vermut.
O como dijo Maradona:
"Shxo siempre estuve, shxo nunca me fui"

Si tu me disses: hay desayuno de forquilla
Lo dejo todo.

Mai ha dit...

Caram òscar!!!!! , però el desayuno de campeones no era el colacao? o rea la nocilla, diria que el colacacao.
I a mi que em sembla que un mini de pernil és un excès i un sacrilegi....jo no dic mai que no a un esmorzar de forquilla, però crec que a una cassola d´aquestes m´hi ressistiria, ara , per dinar, endavant!

surfzone ha dit...

Jo també m'apunto al carro de la Gemma: si començo així el dia, no passo per la porta de casa XD

starbase ha dit...

surfzone, el fred de la plana de Vic ajuda a cremar-ho tot :D

surfzone ha dit...

Sí, però tancat a casa encara no entra aquest fred!