dimarts, 15 de març de 2011

de visita a la Pedrera: sempre val la pena.

A l'edifici que més m'agrada de Barcelona han inaugurat una exposició sobre art i menjar. El nom de la mateixa és simple i descriptiu:


Suposo que hi haurà arguments per defensar la utilització del nom d'Adrià. Vaja, segur. Perque tothom sap que no nombrás a Adrià en vano.
El que passa es que jo començo a estar saturat de que a cada cantonada de qualsevol sarau institucional que es munti a casa nostra algú trobi raonable i necessari posar-hi el nom del gurú.
Com que una de les seccions d'exposició està dedicat a obres inspirades en la cuina del Bulli aquest cop no ha fet falta calçador.


http://obrasocial.caixacatalunya.com/osocial/idiomes/1/fitxers/agenda_actividades/marz_cas/index_send.html

Exposición sobre la relación que el arte y la comida han mantenido a lo largo de la historia moderna. El título refleja la doble línea conceptual en la que se organiza la muestra: la comida como alimento y la comida como acto.



La exposición se organiza en tres grandes ámbitos: la evolución del género de la naturaleza muerta desde sus orígenes hasta las primeras vanguardias del s. XX; la presencia de la comida y el acto de comer en el arte de los años 60 y 70; y la relación de algunos artistas con la gastronomía a partir de sus restaurantes.



Encontraremos una selección de piezas de artistas que van desde Van der Hamen, J. G. Hinz, Juan de Zurbarán, Picasso, Ben Nicholson, Oscar Domínguez, Salvador Dalí, René Magritte, Luis Fernández, Arman, Dieter Roth, Richard Hamilton, Cildo Meireles, Josep Bueys, Marcel Broodthaers, Miralda y Miquel Barceló, sólo por mencionar algunos.



En la exposición participa el reconocido y mundialmente famoso cocinero Ferran Adrià, que culmina la última parte de la exposición en una muestra sobre cómo la excelencia puede elevar la cocina al nivel del arte.



Jo no hi he anat encara, es clar. Però hi penso anar, tot i que la majoria de les obres que he trobat fotografiades per internet no m'han cridat molt l'atenció. Penso que la proposta es prou interessant com per a que mereixi una visita personal i en tot cas mai es pot deixar passar una oportunitat de visitar La Pedrera.

10 comentaris:

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Tens raó, tan sols sigui per visitar la Pedrera val la pena acudir-hi :D

Marta ha dit...

La Pedrera...fa poquet hi vaig estar i genial, i si a sobre fan una exposició de menjar, llavors no t'hi pots negar!!!
Ptns

Albota ha dit...

A viam si trobem temps per passar-hi!

Fem un mos ha dit...

Tindrem de fer lloc a l’agenda, una visita a la Pedrera i amb exposició de menjar, no podem faltar-hi
Una abraçada

elsfogonsdelabordeta ha dit...

Nosaltres també hi farem cap!

Joan ha dit...

Doncs prenc nota perqué no he vist mai la pedrera per dins i si a més hi ha una exposició de menjar doncs encara millor.

Gràcies per la informació.

Una abraçada

Gemma ha dit...

Ha d'estar bé. Ara sii presentas aquesta taula amb la cadira algun convidat a mi em donaria una mica de mal rotllo, eh! segur que m'ho menjava tot.

Muas!

Gemma ha dit...

Suposo que el nom d'Adrià és un reclam massa temptador per no fer servir...
Quan hi vagis en tornaràs a fer un post? Estaria bé una crítica després de saber com és... Així si no val la pena ens estalviem una visita ;)

Anònim ha dit...

Zurbarán, Dalí, Magritte..... y Adriá.... todos igual de artistas.
A lo mejor dentro de unos años alguien se escojonará de risa leyendo todas estas idioteces, y seguro que no se encuentra a nadie que se reconozca como adrianista. Va a pasar como con los pantalones de pata de elefante, ya verás.

starbase ha dit...

Mª José, i tant! :)

Marta, la expo és sobre art relacionat amb el menjar... :)

Albota, una estoneta dona!! :)

Sion, una passejadeta de dissabte a la tarda :)

Fogonaires, al final coincidirem tots allà hehe

Joan, la Pedrera... un privilegi que tenim a Barcelona :)

Gemma, es que és art i es clar igual no l'entenem hahaha.

Gemma 2ª toma :-P Si hi vaig farè el post, i tant.

Anónimo, de esa lista me chirrían dos nombres. Y los dos son catalanes.
Ouyeah, yo soy uno de los pocos catalans a los que no les gusta Dalí.