diumenge, 27 de novembre del 2011

de stroopwafels La Holandesa i com els fa la Jos a les fires catalanes

Benvinguts a la nave del misterio, amics.



Fa ja mesos que entre alguns blocaires sospitosos habituals fem la conyeta amb la Jos Oomens sobre el fet de que en realitat, tot el que sabem de ella ( que és holandesa, que fabrica unes galetes fantàstiques i que contesta amb assiduitat i simpatia totes les centrades que li puguis fer via facebook) ... doncs tot això no era més que una gran conspiració teixida amb mestratge i finura per en Manel.



En realitat la conyeta era només això, una conyeta. Però el dissabte de la passada setmana vaig tenir la sort de poder-ne fer broma amb la mateixa Jos en una visita que li vem fer mentre estava realitzant una demostració de les seves holandeses galetes en una tenda de té: Sa lluna a Caldes de Montbuí.

Aquestes galetes tradicionals, s'anomenn stroopwafels i van neixer a finals del segle XVIII o començament del XIX a la ciutat de Gouda (també coneguda per el seu formatge). Deixant a banda la resta de tonteries que pugui deixar anar com és habitual, si teniu ocasió de tastar aquest tipus de galeta no us la deixeu passar. Especialment si us agraden els dolços molt dolços.

Deu ser que els catalans no som gaire receptius a sortir de voluntaris per a fer les galetes en aquestes demostracions que va fent per la nostra geografia, perque la Jos no feia més que 'amenaçar-me' via mail i facebook que si volia galetes me les hauria de currar.

Els que passeu sovint per aquí ja sabeu que justament és el que jo volia!! visca!!



I com es fan les stroopwafels?

El procés de el.laboració no és pas complicat (bé, la massa ja estava feta així que no us puc dir si fer la massa és una cosa tremenda). Però lamentablement si no tenim un equipament especial no les podem fer a casa. Lamentablement per a nosaltres perque estan boníssimes, afortunadament per a la Jos que aleshores ens les pot vendre en còmodes paquetets i guanyar-se la vida.
El procediment vindria a ser un fer pelotilla, coure a la planxa, obrir per la meitat i posar-hi el caramel.





Aquest caramel és molt similar al toffee del tipus viuda de Solano. Molt dolç i enganxós, cremós i que no oblidi dir que és molt dolç. Jo em vaig posar dobledosi perque total només venia de una excursió gastronòmica per la Garrotxa que ja se sap que obre la gana...

Així doncs, queda esborrat per la meva banda qualsevol misteri o sospita de que en Manel ens la estava colant per la porta holandesa, i es clar, va ser un plaer coneixer a la Jos en persona!! No dubteu en tastar les seves galetes si us la trobeu en les fires de productes artesans de Catalunya, que és on normalment paseja les seves dolces creacions!!

La forma tradicional de menjar-les és deixant-les una estoneta tapant la tassa de llet o de té (o de café amb llet, el que sigui) de forma que la escalfor estova lleugerament el caramel interior. Us asseguro que l'esmorzar del diumenge va ser ben dolç!!



I ja per acabar, un video il.lustratiu en meravellós accent colombià. Ja sabeu que les rareses ens posen gastroburracos i ens fan somriure. Cosa que la veritat, no té preu.





12 comentaris:

Manuel ha dit...

Confiesa, cobard of the prader...
Lo que te gustó es que para hacer la "bola de masa" tuviste que "esferificarla" jejejeje
Fue un buen colofón a un buen día.
Un abrazo

Teresa ha dit...

Quina sort poder fer-ne!!! i menjar-ne, no??? aquestes galetes m'encanten! están boníssimes!!!Bona nit!

Sara Maria ha dit...

A mi no m'agrada massa el dolç però quan les vaig provar em varen agradar molttttt... Ara, em queda fer-ne!!!

La Taula d'en Bernat ha dit...

A mi tampoc m'entusiasma el dolç, però reconeixo que imaginar el caramel desfent-se sobre una tassa de cafè amb llet... Ara ja només et queda esbrinar el secret de la massa!!!!

Petons!
Anna

Unknown ha dit...

Siiii... bonìssimes i t'ho has passat pipa, eh!

Muas!

locasita ha dit...

Más ancho que largo, eh? cómo te las gastas!!! qué cara de ilusión que tenéis en las fotos, seguro que reísteis muchísimo! jejejeje.
Besos!!

Marina ha dit...

Sembla que ho hagis fet tota la vida.... aquests wafels potser no els tastem gaire, aquí, però ara ja se'n troben a casa i m'he de picar els dits per no fer-ne un tip! A veure quan ens presentes les teves, que tampoc somriuen.....!

margot ha dit...

Nene , estas en todos los fregados!!!
Eres un crak.
Pronto te veo trabajando de showman gastronómico. jajajaja.
Besos

Gemma ha dit...

No les he tastat mai... queden cruixents?
Ja t'imagino posant doble ració de dolç de llet, je je je... i disfrutant a l'esmorzar del diumenge, quina sort!

starbase ha dit...

Manuel, ejferificar hace al hombre!! hahahaha

Teresa, ja tens rao ja. I el cas es que no semblava que hi hagués molts voluntaris amb lo xul.lo que és fer-les :)

Sara Maria, es que cal aquesta planxa i es clar, a casa no es pot.

Anna, la Jos no va dir ni mú sobre la masa hahahaha. Secretillos XD

Gemma, això sí: gaudir sempre que es pugui.

Locasita: un gran final de sábado jejejeje

Marina, doncs jo no els havia vist mai al super. Ja m'hi fixarè es clar que no seran els de la Jossss XD

Margot, en bodas bautizos y comuniones jajajaja

Gemma, sí que són cruixents. Tot i que si fas el truquet d'escalfar-les amb la tassa aleshores perden molt d'aquest cruixent. _)

Ruben ha dit...

Es veu empalagoseta amb ganes, així amb caramel per dins. Ha de triomfar molt escalfada amb el vapor de la tassa, és un aprofitament pulutant considerem-ho energia renovable ;-)

starbase ha dit...

Si si, ecologisme militant. Miram la cara de perroflauta!! :D