divendres, 13 de gener de 2012

deute saldat: la resposta al concurs d'ahir és...

Doncs vet aquí la resposta de la pregunta d'ahir sobre què recoi significava tota aquella fòrmula matemàtica tan recargolada i extensa:



I la resposta -alerta que me la jugo- quasi ens la va donar l'Antonella de La pasta per als catalans. I dic quasi perque tinc clar que coneix l'origen de la expresió matemàtica i -aquí és on me la jugo: portant la contrària en tema de pasta a una italiana- on ella veu un temps de cocció jo hi veig una descripció matemàtica de la superficie de la pasta en questió.

Anem a pams, ja que me la jugo, m'explico.

Aquest passat 2011 ha aparegut un meravellós llibre que desitjo, diria que pecaminosa i fins i tot luxuriosament: Pasta by design de George L. Legendre Ed. Thames & Hudson.


En el mateix llibre, i segons la descripció que apareix en la pagina del editor, per a quasi un centenar de tipus de pasta diferent s'ha realitzat una classificació en families per la seva relació a nivell de forma i per a cada tipus una fitxa on explica els seus origens, etimologia i forma de fabricació.
Així com també una equació amb la seva corresponent representació gràfica que dona com a resultat una corva complexa de gran similitud amb la pasta.

Each spread is devoted to a single pasta, and explains its geographical origin, its process of manufacture and its etymology – alongside suggestions for minute-perfect preparation.
Next the shape is rendered as an equation and as a diagram that shows every distinctive scrunch, ridge and crimp with loving precision. Superb photographs by Stefano Graziani show all the elegant contours. 

Es a dir, les equacions  són complexes expresions matemàtiques per descriure cada pasta diferent. I d'aquí que la nostra pregunta inicial sigui com bé deia l'Antonella un galleti (és com els nostres galets però amb una cresta punky!!).

 El que jo trobo tan bonic del tema no es estrictament gastronòmic, concedeixo. Es pot menjar i gaudir de la pasta igualment sense delectar-se amb una ullada a aquest llibre meravellós que en bona part és un exercici estètic. Però com deia MakiNavaja, en un mundo sin ética, a las buenas personas solo nos queda la estética i en algunes ocasions convé fer una pasejada per els barris alts de la mateixa.

I aquest exercici de descripció matemàtica de corbes tridimensionals que es correponen a formes reals de pastes complicades, arrugades, plenes de crestes i valls... les trobo meravelloses.

Aquí podeu veure unes quantes representacions més en un article del New York Times (cliqueu a la imatge inferior)


Es tracta en definitiva, d'un nou llibre que m'ha sorprés per la seva originalitat i per la seva evident relació amb la ciència i la cuina, cosa que molts sabeu que a mi em posa especialment tendre. Digui-li tendre, digui-li burraco.

10 comentaris:

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Per mi amb equacions la pasta perd molt, sempre dic que soc de lletres i ho reafirmo.
Bon cap de setmana.
Petons.

Anna Mayer ha dit...

Es curioso como van saliendo estos títulos. Yo hace un par de años compré The Geometry of Pasta de Jacob Kenedy (http://www.amazon.co.uk/dp/0752227378/ref=cm_sw_r_tw_dp_Jn-dpb12SGZQ8) que se limita al aspecto esencial de la estética de la pasta - y con unas recetas bastante buenas, por cierto.

Pasta by design es alucinante incluso por un italiano, aunque hay muchas ideas - qué pasta con qué, por qué esta pasta y no otra... - que de alguna forma nos meten en el cerebro desde pequeños o quizás está en el ADN o en el agua (de cocción de la pasta?).

Gemma ha dit...

Ostres, la gent està en tot. Quin llibre!!! Jo aquí no hi entenc gens però estèticament queda bonic aquest galletti així dibuixat.
Una forta abraçada i bon cap de setmana!

Chez Silvia ha dit...

Ondia de la pasta?? mira que no m´agraden les equacions, i m´encanta la pasta!!! sort que no me la miro matemàticament....no la menjaria, les odiava!!!Petons

Dolça ha dit...

Caram, dos dies sense passar per casa teva i em perdo aquesta tesi doctoral, és que....

Ara jo, ni idea, una servidora és de lletres ;-D

PTNTS
Dolça

Antonella ha dit...

Doncs tens tota la raò! Coneixia el llibre però no me l'he mirat mai.
Jo també com l’Anna tinc el Geometry of pasta, però allà de formules matemàtiques res.
Moltes gràcies per la menció que ja ha fet conèixer el meu bloc a un nou seguidor.

Ricard Sampere ha dit...

Simplement brutal..!!
M'ha encantat..
:)

el taller de cuina ha dit...

Tinc un amic a qui encantarà aquest post, no en debades fa 17 anys que estudia mates...

starbase ha dit...

Anna, bé està clar que el que és important de la pasta no és la equació :)

Anna, jejeje ojalá aquí encontremos también la manera -ni que sea con el agua de cocción- de meter las ideas a nuestros pequeños.

Gemma, en realitat és un post de lloança a la estètica de les matemàtiques... aixi que no et preocupis que justament el que veus és el mateix que jo :)

Silvia, odiar mai!!!! :DDD

Glòria, de lletres però amb senderi així que segur que pots apreciar la bellesa i alhora dificultat de la feina matemàtica que han fet al llibre :)

Antonella, es que l'Anna també és italiana hehehe. El ADN aquest famós. No em donis les gràcies, és el codi d'Internet no? Compartir i conectar!! :D

Ricard, ja m'esperava que alguna coseta en diries :))))

Taller, doncs digues-li que segur que xala!!! :D

Gemma ha dit...

Ostres, ostres, no havia vist el concurs a temps. Quins records!
Anàlisi Complexa de 4t de mates, una optativa que vaig disfrutar amb deliri (el profe, dels millors que vaig tenir i vaig treure MH, je je je...)
Tot i així, no hauria endevinat mai que es tractava d'un "galleti" ;)
Aquest llibre ha de ser apassionant!