diumenge, 1 de novembre del 2009

Decidit a passar a la història!


Aquest passat dijous, de nou a proposta de Lacuinadecasasa vem tenir classe amb la Mireia Carbó al Club Social Caprabo. Hi vem anar el trio calavera (me, my darling and my sister) i vem coincidir amb un bon grup de blocaires (aquí crònica de la Sara María i crònica de ElCafédenit)


La classe va resultar com sempre entretinguda, tot i que el tema no és el meu favorit: plats tradicionals catalans: Trinxat de la Cerdanya, Canelons i Crema catalana.

Si m'haig de quedar amb una idea de la classe, sens dubte és la seguent:
'A la història de la família es passa de dues maneres, una per les croquetes i l'altra per els canelons'. ES QUE NO HE SENTIT MAI UNA VERITAT MÉS VERITABLE!!

A la meva família les croquetes ja estàn agafades, així que he decidit entrar a la història familiar per la porta del caneló.
I m'hi he posat directament a la feina aquest cap de setmana.
Aquest només es el Stage1 del camí, és a dir, tinc diverses idees de com millorar el resultat que ja de per sí ens va agradar molt.
La més important serà fer algunes proves sobre com alleugerir el farçit...

Durant el divendres per la nit vaig posar el rostit al forn (vedella, porc, pollastre i verdures) i vaig portar a casa de la meva germana el farçit ja triturat i la beixamel:


Bullir la pasta en aigua amb sal bén abundant. El truc per a llençar la pasta és fer un 'remolí' amb l'aigua i llençar la pasta a l'estil 'metralleta' plas-plas-plas-plas.

Un cop bullida la pasta, la col.loquem en una superfície plana ...


I li col.loquem el farcit (es pot fer amb mànega si es vol)


A 'l'hostessa' sobre un llit de beixamel, li vem posar formatge abans de tornar a tapar amb beixamel i la segona capa de formatge.




I aquí el resultat del primer stage de camí cap a la història familiar:


I per acabar, més ganes d'entrar a la història. Inaugurem una nova secció que farà tremolar a tots els que tenen coses per amagar, a tots aquells que tenen escàndols inconfessables sota el silpat: Un avançament gens rigoròs i plé de markéting d'estil televisiu:





Canelons de tota la vida, recepta de la Mireia Carbo.

Ingredients per a uns 25/30 canelons.

1 pit de pollastre.
1 cuixa de pollastre desossada.
300 grs. de carn de vedella (jarret, rodó, culata de l'espatlla)
250 grs. de carn de poc (coll o llom de dos colors)
2 tomàquets.
2 cebes.
2 pastanagues.
1 porro.
4 grans d'all.
100 ml de brandi o vi ranci.
50 grs. de foie-gras.
Oli d'oliva.
2 llesques de pa de motllo.
200 ml de llet.
Nou moscada.
Sal.
Pebre.

Beixamel:

60 grs. de mantega.
60 grs. de farina.
750 ml de llet (aprox)
Sal.
Pebre.
Formatge ratllat.

Procediment:

Treiem la pell del pollastre i el tallem a daus regulars, igual que la carn de vedella i de porc.
Netegem, pelem i treiem les llavors de totes les verdures. Tallem a daus regulars.
Ho posem tot en una safata de forn, amb un pessic de sal, pebre i unbon raig d'oli d'oliva.

Coem al forn ja calent a 180 graus durant aprox una hora. Li afegim el vi ranci i continuem la cocció 30 mins més.

Fora del forn, hi barrejem el pa sense crosta remullat amb llet i el paté. Ho triturem tot amb el robot.

Bullim els canelons i els farcim.

Beixamel:

Fem un roux desfent la mantega i afegint la farina. La coem un minut i li anem afegint la llet sense parar de remenar amb varilles. Tanta com faci falta per aconseguir una salsa fina. Rectifiquem de sal i pebre.

Cobrim els canelons amb la beixamel i el formatge i a gratinar.



Salut!!

15 comentaris:

Gemma ha dit...

Amb la recepta de canelons de la Mireia passaràs a la història familiar segur segur segur!!!!!!
Et va agradar la idea de posar formatge sota le beixamel? Jo també tinc ganes de provar-ho ;)

Je je je... molt bona la nova secció, m'has deixat ben intrigada :)

MaryLou ha dit...

Ben segur que passaràs a la història, haurès deixat a la família bocabadada!!!
T'han quedat extraordinaris!
Petonets

Mar Calpena ha dit...

Por sierto, em tens intrigada amb el tomàquet!

Sara Maria ha dit...

Com la Mar espero el tomàquet.

Marta Padenous ha dit...

Quins peazo canelons!!
I fins quan aquesta intriga i dolor de barriga?
Ptnts

Cuinetes ha dit...

Ei! Uns canelons espectaculars! Segur que passaràs a la història familiar! Però que sàpigues que no es fa això de deixar anar un rumor i tenir-nos a tots amb mal de panxa de tanta intriga!!! Quan ens treuràs d'aquest "sinvivir"?? ;-)

Petons!!!

PD: Com la feia la Mireia Carbó la crema catalana? Amb Maizena, midó o sense res?

Anònim ha dit...

Bon día!!!

De debó que están bos, tanto que me deixei un par para comer hoxe no traballo. Jejeje, chámame tontiña :P
Pasarás á historia na familia catalana, na galega non tes opción :D:D:D

Rumore, rumore, ..., nananana, rumore,...
Espero que seas tan profesional que empieces a contar el chismorreo, pero a poc a poc, diciendo las iniciales del protagonista/s. Eso es lo que se lleva ahora. Y nunca, nunca, nunca, desveles las fuentes.
A ver si te van a querellar y tengo que ir a visitarte con el pijama a rayas.

Bon día a tothom,
Cris

La cuina vermella ha dit...

Hola família!!! Doncs els vermells no tenim història familiar perquè mai, mai hem cuinat canelons tradicionals de l'àvia! Intrigadissims ens tens, o sigui que ja pots desvetllar el tomàquet!!

Josepb.Menja de bacallà. ha dit...

Decuina; Uns bons canelons sens cap dubte, la veritat anar a les classes de La Mireia Carbó sempre es seguretat i bon fer. Que vaigi de gust¡¡. Josepb.

maragda ha dit...

Quina crònica tan divertida i ben explicada! Crec que a casa ens lluirem amb les croquetes, els canalons de ma mare estan de rexupete, encara que potser haurem de fer el relleu, perquè fa temps que no els fa.
Petons!
Maragda
PD incloc en la meva breu referència de les classes de la Mireia Carbó el vostre enllaç.

Cuinetes-Carme ha dit...

T'han quedat Mmmmm, que la boca em fa salivera de mirar-los.
Bé, esperem amb candeletes el tomaquet!!

Glòria ha dit...

Amb aquests canelons crec que et guanyaràs un lloc a la història de la teva família!. Nosaltres també esperem veure què ens desvetlla la nova secció!!!

starbase ha dit...

Gemma: em va agradar la idea, ho farè sempre.

MaryLou: de moment només ho han provat dues, estic afinant per hepatar a tots en una ocasiò especial.

Mar, Sara Maria, Marta: a aquestes alçades ja sabeu que el tomàquet és a taula...

Nuni: Amb Maizena (woooo wooo woooooo). Però bé, és el que es porta.

Cris: tú ets un dels conillets d'índies... però no crec que et queixis jeje.

vermells: el tomàquet és vermell, però ara ja és massa tard per canviar la hortalissa. :P

Josepb, tens tota la raó. Espero algún dia poder-te saludar en persona a les classes, perque normalment surto pitant en quan acaba :)

Quinta de luculs, merci per el comentari. Farem una modificació recíproca per a incloure el teu.

Carme, gràcies i la veritat és que estaven bons tot i que tinc dues idees per millorar-los un pel.

Glòria, gràcies per els ànims. Estic a punt d'entrar-hi (a la historia) i ara me'n adono que m'estic fent gran... aix...

RUBEN ha dit...

eeii!!! Vas marxar molt ràpid l'altre dia, no et vaig poder saludar!
Bé, jo també els he fet ja, però els he congelat. Segur que són boníssims.
Una abraçada

starbase ha dit...

Rubén, a la propera ja hi som apuntats i espero que vosaltres també !!

Boníssims, really.