diumenge, 22 de novembre del 2009

demasiao pal cuerpo: Massita's Chronicle.

Nota: per veure el comentari de cada foto, passa el ratolí per sobre.


Previ : Qué és la farinà o farinada?
Previ 2: els culpables. Conforme pengin (aixs la 'j'...) les cròniques anirem linkant

Cuinetes (Nuni + Miquel + els dos angelets que tenen per fills)

Olleta de verdures (Massitet + Kisumenja)
El cocinillas online (Manel)
Baixa gastronomía (Mar)
Pa de nous (Marta)

Delícies del rebost (Sara Maria)
decuina (starbase + Cris)
Maria (Massitet and kisumenja friend)
Juanjo (eixe xicot simpàtic que fumava puros) i Estela.

  • T'aixeques, amb el convenciment que serà un dia feliç. Et dutxes i esmorzes amb aquesta sensació agradable de dissabte.
  • Surts cap a Vinaròs amb la reina del teu cor. Aquest cel de plom que sembla que vol ploure. No ho podem permetre.
  • Et juntes amb els amics, els blocaires. Tots amb l'objectiu de ser feliços unes hores.
  • Arribes al forn tradicional Massita, on una familia dedicada al producte forner tradicional i ben fet. Ja ha sortit el sol.
  • T'obren les portes i generosament et regalen potser la segona cosa més valuos després de l'amor: senderi i coneixement.
  • La Sara Maria et presenta voluntari per sortir a fer una 'farinà'. Ni t'ho penses, perque en realitat et fa gràcia.
  • Fàs la farinà. Disfrutes.
  • Aprens i menjes uns cocs de sardina fresca (UAL.LASS!), de bacallà, d'escalivada, de tonyina seca,...
  • Surts una mica flotant i vas al restaurant El Bergantín, on un personal amable i eficient et posa un menú orgiàstic:

  • Tellerines (tellines, teranyines,... digues-li com volguis segons la zona d'on siguis)

  • Escopinyes.
  • Calamar en salsa.
  • Gambes 'de casa'
  • Llagostins 'de casa' (aquí es produeix una polèmica sobre si són millors que els de Sant Andreu de la Barca via facebook)
  • Flipes amb l'arròs negre.
  • Flipes amb l'arròs de popets i carxofa.
  • Flipes amb l'arròs d'ortigues de mar (el 'guanyador de la nit' per majoría absoluta, no per unanimitat)
  • Menjes uns postres que JA NO ET CABEN.
  • Menjes uns altres pastissets portats de Ca Massita, QUE JA NO ET CABEN.
  • ¿PUM?

  • Tornes al forn, on en el 'colmo' de la generossitat us regalen una safata amb farinàs (normal i de pebrot) per a cadascún.
  • A sobre us regalen també pà del bò per endur-vos a casa. I van i us el tallen.
  • Marxes perque penses que si no, aquesta gent us acabaràn donant les claus de casa seva.
  • I tot el viatge de tornada comentant TANTES COSES BONES.

Fes això, i et puc garantir de primera mà que seràs ben feliç aquest dissabte.

10 comentaris:

Cuinetes ha dit...

Això sí que és rapidesa!! Amb menys de 24 hores tens la crònica penjada i molt ben sintetitzada!!
Ahir va ser un dia extraordinari! Només dir-te que aquest somriure del qual parles, encara el mantenia aquest matí menjant-me una torrada de Pa de Ca la Massita, amb oli verge i sal Maldon fumada, tot recordant tot lo viscut i tot lo après ahir. Un dia genial i una família magnífica!
Una abraçada! Ens veiem divendres :P !

Mar Calpena ha dit...

Nen, quina supervelocitat! Va ser tot una passada, i sort que els vas fer d'ajudant a la família del Massitet amb les farinaes, que la resta no vam fer res més que endrapar, jajajaja! Ja tinc ganes que tornem a quedar tots aviat (només necessito una mica de marge per acabar de fer la digestió!).

Marta Padenous ha dit...

Ostres, ostres...ja tenim aquí la primera crònica!! Perfecte...
Malgrat excedir-me una mica amb el menjar...coses que no podia menjar qeu cridaven el meu nom en veu baixa...(la repercussió negativa ja l'he viscut avui...) deia...un dia genial, una familia que desintressadament en va obrir el seu cor...i la nostre llepolia...
Aish..
Ptnts

Sara Maria ha dit...

Uffff... Escueta i tant real!!! També el PUM!... Com sempre has estat el més ràpid... Jo demà a la tarda m'hi poso, promesa!!!

La cuina vermella ha dit...

Estimat Òscar! que ben explicada que està aquesta crònica, per un moment ens ha semblat ser allà, a ca la Massita!!! ens sap molt greu no haver vingut, però la vida ja saps a voltes és dura. Us estimem molt!!

Massitet ha dit...

Ei, Òscar! Ets un crack! El més ràpid i com sempre efectiu i divertit. I emocionant i tot, noi! Txé, estic tovet des del dissabte...
Gràcies nano!!

elxiquetdevinaros ha dit...

el fet d'estar a Vinaròs també influix... i molt.
i no hi ha cap dubte, els millors llagostins els de Vinaròs. o es que no els heu provat????

Anònim ha dit...

Només es pot dir gràcies.

Gràcies per tanta generositat, afecte i bon rotllo.

Me uno a una frase que se dijo en la mesa, creo que el Massitet, "qué buen rollo y qué buena gente sois la gente de los bloggers (en este caso de cocina)".

Aprovecho tu rinconcito 'rei do meu cor' para dar las gracias a la familia Massita-Massitet, a los blocaires por este Sábado tan especial.

Una abraçada,
Cris, galega.

starbase ha dit...

Cuinetes: Ah! quants somriures i de bona qualitat, valga'm Deu. Per cert, vosaltres també en feu una de magnífica, de família.

Mar, la supervelocitat té l'avantatge de maquillar els defectes...jeje. El tema olivaire/calçotaire s'ha d'estudiar!

Marta, nosaltres llepollia? No ens hem d'avergonyir de res nosaltres!! jaja.

Sara Maria...PUM no, però UFFF si que va ser bén real!! xD

Vermells: però bónica (la vida) tot i que sigui dura. A la propera a veure si hi ha forat, perque es vaig trobar a faltar.

Massitet: Un catacrak se acepta como animal de compañía. Entenc l'emoció, perque la dedicació que hi posen els teus al seu ofici... mereix una emoció i un reconeixement.

Juanjo, Un plaer haver-te conegut. Doncs i tant que els vem probar! I ben bons que eren!! Jo personalment no els dé diferenciar dels de 30 kms més al nord... però no ho direm a ningú ;-)

Reina del meu cor, amb tú al costat l'arròs estaba mooolt més bó. I els llagostins també, i les tellines també, i...

Massitet ha dit...

Que grande eres, Òscar... Y que grande eres, Cris..