Si ja sabem quan venim, que marxarem.
I que ens tornarem a trobar ben d'hora.
En aquesta nit torrada que no dorm, taronja...
per qué tinc melanconia?
Hem sopat plegats, amanida de tomàquet d'estiu
Un regal de Proserpina tardana.
I que ens tornarem a trobar ben d'hora.
En aquesta nit torrada que no dorm, taronja...
per qué tinc melanconia?
Hem sopat plegats, amanida de tomàquet d'estiu
Un regal de Proserpina tardana.
2 comentaris:
¡Viva Proserpina, el Guadiana, el puente de piedra, la Plaza, el Hornito, el granizado de limón, la Puerta de la Villa y hasta la calle Santa Eulalia!.
Eu também tenho saudades. Beijinhos.
Publica un comentari a l'entrada