dissabte, 15 d’octubre del 2016

del cafè exprès vist per Nèstor Luján. Un ZASCA dels que fan impressió.


Espectacular entrada sobre el cafè del Diccionari Luján de Gastronomia Catalana (llibre imprescindible en la meva opinió).

En la mateixa es dedica a esquarterar i esbudellar a conciència el cafè exprés. I això que l'insigne escriptor no va conèixer la etapa de les càpsules monodosi. Personalment soc dels depravats als que agrada l'exprés, això sí, reconec que també són notables altres formes de preparar i prendre el cafè.

M'agrada especialment la llesca que li dona al tema de l'escuma abundosa...
Hey George¿Qué hay de lo tuyo? :D

"França i Itàlia tenien unes colònies on es produïa un cafè sense gràcia ni gaire perfum, i ben aviat els italians es van adonar que l'horrible, infecta i amarga poció que s'obtenia amb el cafè dolent i les màquines era prou sorprenent com per engalipar els babaus. Lamento molt dir que que un dels primers que va cantar les glòries del cafè "espresso reccomandato" -com se l'anomenava- fou el nostre Josep Pla, que creia en les delícies hedonístiques d'Itàlia, des del cafè fins a aquells vinets blancs agres i baratíssims que tant li agradaven. 
(...)
el mal havia estat perpetrat gràcies a la pedanteria alegre i pocasolta que tenien els italians a l'època del feixisme. I el cafè exprès s'estengué a tot Europa. I admetent que els venecians, amb  els turcs, van ser els que van ensenyar a prendre cafè a tot el continent, és un fet realment trist que, després , els italians hagin depravat fins a la seva impotabilitat les quatre condicions que ja apareixien a Goldoni sobre el cafè, es a dir: havia de ser dolç com l'amor, puríssim com un àngel, negre com el dimoni i calent com l'infern.

(...)
el públic està totalment depravat, pervertit, amanerat i il.lusionat i exigeix aquella tinta d'una escuma perversa que els donen i que creuen que és el bon cafè, i rebutgen el cafè llarg, fort si cal, perfumat, abundós. El cafè com a infusió s'ha acabat irremisiblement."
Diccionari Luján de Gastronomia Catalana. Edicions La Campana (1990)



1 comentari:

MaryLou ha dit...

Molt bo!! Sobre tot la ganyota d'en George...