No puc ni vull fer una crònica al ús.
No vaig portar la Moleskine. Ni la de paper ni la mental.
Ahir va ser una vetllada d'alegría.
Deia en Cecile B. de Mille que 'las películas deben empezar como un terremoto y luego ir subiendo'. Doncs aquí el yours truly va baixar a Barcelona en cotxe amb els vermells. Nuff Said.
I si a sobre aparques devant un bar on passen per la tele el Barca - Yerez. ¿De donde dises que eress?
Com que mai en tenim prou, alguns vem anar a fer la coca-cola prèvia mentre es feien les 21.30h. No la vaig poder acabar. Em sembla que xerro massa.I aleshores vem peregrinar a aquesta pagoda particular gastroblocaire: l'Àtica.
El format era nou: totum revolutum al voltant d'una barra exclusiva per a nosaltres. Tastets de sabor a l'abast de la mà, copes, gots... i paraules generoses.
Les converses esdevenen pinzellades, petits bocins de minuts que posats tots plegats dibuixen un paisatge saboròs. Si en sabés, faría una crònica impressionista.
El meu talent ha aconseguit aquest encuadrament fora de serie, on el pobre cuiner sembla Sleepy Hollow. És un dó que tinc.
Incapaç de trovar el menú sencer als mails us dirè que en general estava tot boníssim.
El meu favorit de la vetllada: el foie arrebossat amb fruit secs, segón lloc per al salmó.
Nivell molt alt, però el sandwich de xampinyons(?) i formatge necessita millorar. Que no prengui tant el sol la propera vegada :P
La gran Mar Calpena, i parlo desde l'admiració, va tenir la pensada de fer un amic invisible.Un amic invisible! Casdascú treia un paperet on estava el nom del blog 'obsequiador'.
Invisible? rien de rien.
Rient, rient.
Em va tocar un motllo per a fer bombons (dels Café de nit, sonaràn a Mozart els bombons?) que serà l'alegría de la reina del meu cor, xocolatera ella!
Un sensacional Lluis, divertidíssim com sempre, li demana a la cambrera més cianur, 'perque vol morir enamorat'.
Ella li omple la copa amb el sensacional Airam, ví dolç de bodegues l'Espelt.
No he fet fotos, ho sé, però no vull parar, a la merda els clicks.
La Txell serveix desde darrera de la barra, si volgués dominaría el món. L'Iban ens explica que moderar un fòrum és un aprenentatge. Aprendre és un dels regals de la vida.
Els nous coneguts (gemmota, Petroglifa, 3o4 al dia, menja sa, cocina para emancipados,...) em semblen molt macos, no he tingut prou temps per xerrar prou temps amb tots.
La nit tan sols comença per a alguns. Per altres són altes hores de la matinada.
Em faig gran o sempre he estat tan poc noctàmbul?
No importa, perque en realitat durant la resta de la nit i al matí seguent encara segueixo a l'Àtica.
Somriures.
PD: gràcies a olletadeverdures.cat per proposar i organitzar. :)
