Un referent personal amb qui vaig tenir la gran sort de compartir anys de camí. No us escriuré aquí tot alló en que la seva presencia m'ha enriquit fins a les mateixes arrels del que sóc. Queda això reservat al calaix de les vivències íntimes.
Us deixo en canvi l'enllaç al projecte que havia engegat per compartir (sempre compartint aquest home!) tots els anys acumulats d'experiència professional d'alt nivell (HO21)
I també les paraules que vaig escriure fa dos anys al tornar a casa després d'un diumenge compartit.
Aquests darrers mesos han estat difícils per al nostre oncle Diego, que ha superat una situació personal dura i ho ha fet com sempre: preocupant-se més per els altres que per ell mateix.
Ens l'estimem molt al nostre tiet, i per això ahir vem anar a fer-li una visita i no podíem menys que portar-li un menú que li recordés als plats de l'infantesa, als plats que sempre seràn un èxit i un fracàs.
Un èxit perque són plats d'alegría i vinculats a una epoca ben feliç.
I un fracàs perque mai mai de la vida aconseguiràs fer el plat millor que la seva 'mamá', la nostra avia Maria.
En tot cas, no era l'objectiu aconseguir cap altre cosa que compartir una jornada dins d'una família que ens va acollir fa molts anys sense reserves i de tot cor.
Ens va tocar la loteria, oiga.
Avui repetirem menú per intentar esgotar al màxim els instants viscuts amb tú i brindarem per el regal i el privilegi d'haver estat part del teu món. Com comprendreu, no fa falta que us posi les receptes:
Gaspatxo i Truita de patates
I no puc escriure més perque l'enyor i el dolor són massa grans. El dolor el mitigarà el temps, l'enyor no marxarà mai.
GRÀCIES, DIEGO.
