Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fruta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fruta. Mostrar tots els missatges

divendres, 15 de juliol del 2011

de cine!!

Veure avui al Tiriti a La Vanguardia entrant a la pre-estrena de Harry Potter m'ha portat records.


De petits anàvem al cine com qui anava d'excursió. Eren altres temps de el programa doble, amb l'acomodador al que li faltàven tres dits (quina angunieta quan tallava les entrades) i la inmensitat d'una sala de 600 persones. Ara el cine del poble és un parking.

El programa doble era la clau per a que una tarda de cine convertís el temps en irrelevant. Entrant a les quatre de la tarda amb un sol espatarrant i sortint de la foscor a la nit primerenca convertit en Skywalker.
Uns temps ... que ja no tornaran? (atenta la compañía a la campaña dels cines Urgel de reposicions de programes dobles).

De tant en tant podem convertir anar al cine en una petita aventura si en comptes de comprar el bossot de crispetes a preu de caviar ens emportem de casa amagat a la bossa, de contrabando, d'estrangis... el berenar per gaudir durant la pel.lícula. Es que ara està prohibit portar menjars de fora al cine del costat de casa.

La idea és del llibre 'Com fet a casa' de l'Ada Parellada i també ens serveixen com a esmorzar de molts diumenges. Però al cine tenen un toc infantil que m'encanta.

Boines farcides de plàtan i xocolata.

Ingredients:


Unes ensaimades individuals
Un platan per cada dues ensaimades

Un paquet de gotes de xocolata (jo gasto les del omnipresent Sr. Hacendado)

Una mica de mantega


Opcional per a molt guarros de la dolçor: una cullerada de llet condensada o dulce de leche a dins.

Procediment:


Obrim les ensaimades.

Posem el plàtan i la xocolata (opcional llet condensada o dulce de leche).
Tapem i una mica de mantega.
A la sandwitxera i quan estiguin daurades ... alehop!



Reconec que és una puta barbaritat calòrica, però colarme amb les boines al cine és la millor forma que tinc de tornar a viure aquell cuquet infantil que em despertava la sessió doble.

dissabte, 5 de març del 2011

desaparecidos, Tango, Maradona

Sis mesos sense treure a pasejar per aquí la meva admiració per Vazquez Montalbán i la seva criatura detectivesca... no pretenc pas ser original amb aquesta admiració, però en canvi si que pretenc ser constant, regular, eficient.
Metronòmic.

Aprofitant el llibre Quinteto en Buenos Aires, una petita pinzellada portenya. Un postre dels que em fan abandonar la vorera abstèmia de la vida, només per una estoneta.
Dolç, sucós, aromàtic i lleugerament alcohòlic.

Me lo piden las entrañas.



-¿Qué sabes tu de Argentina?
-Tango, Desparecidos, Maradona.





Naranjas Tango
(segons la recepta que apareix a Quinteto de Buenos Aires atribuida al xef francés Troigros)


Ingredients:

Una dotzena de taronjes dolçes de temporada
Una copa generosa de Grand Marnier (licor de taronjes)

Un got de granadina (xarop de granada)

Sucre glass (o amb el nom fantàstic de 'impalpable', m'encanta!)


Procediment:

Pelar las naranjas a vivo (gajo por gajo, sin que queden restos de hollejo blanco). Cortarlas en rodajas y colocarlas en un bol. Espolvorearlas con azucar impalpable y rociarlas con Grand Mariner y granadina. Llevarlas a la heladera dos o tres horas y servir.