L'objectiu és que la carn tingui una protecció durant la cocció que per una banda esdevingui més suau i menys agresiva, i per l'altra banda que els elements de sabor o aromàtics que hi afegim impregnin el tall fent-lo encara més bó.
El cap de setmana passat la nostra tieta en va fer en còmodes porcions individuals, que és una inteligent manera de lliurar-se del principal problema que li veig jo a la cocció Wellington: quan arriba el moment de tallar o fas rodanxes ben grosses o bé és fàcil que es desmunti el plat. Heh.
Aquest concretament té llaminera de porc (solomillo), foie i formatge parmesà a dins. Una delícia.
I ara la recepta.
Llaminera amb foie i parmesà feta a la Wellington.
Ingredients:
Una llaminera (solomillo) per a cada tres persones
Un bon tall de foie (que n'hi hagi no? Ja que hi posem!! hehe)
Formatge parmesà
Pasta fullada o milfulles
Un ou per pintar la massa si volem que quedi brillant
Sal, oli, pebre
Procediment:
Tallem la llaminera en cómodes porcions individuals, que passem per la paella a foc fort no tant per segellar com per daurar. Aquest daurat de Maillard ens aportarà gust i sabor al final del plat.
Tallem la massa de milfulls en porcions, a cada porció la salpebrem i li posem una capa de foie i li ratllem parmesà (si, millor ratllar que comprar-lo ratllat).Tanquem el paquetet que fa de papillote i anem fent totes les porcions.
Al forn a 200 graus aprox uns 20 minuts, fins que estan daurats (quan falten 5 mins podem pintar-los amb ou si volem)
