diumenge, 29 de juny del 2008

d'Extremadura s'aprofita tot


Que pots fer si tens congelada 'prueba' de cerdo colorada i Torta del Casar?

Doncs un homenatge, és clar!!

Aixì que m'he fet un 'braç de gitano' de pasta fullada farcit de prueba de cerdo, bolets, pebrots escalibats i Torta del Casar.

Aquest any no sé si podrè passar uns díes a Extremadura, la vida laboral està així d'apretada, i per tant penso aprofitar els ingredients que tinc per anar fent receptes de sabor a vacances.

Braç d'Extremadura:

Ingredients:

300 grs. de prueba de cerdo colorá.
El farcit de cuatre o cinc canelons.
200 grs de bolets variats.
200 grs. de pebrot vermell escalibat o de piquillos en tires.
Quatre o cinc cullerades de Torta del Casar.
Pasta fullada.


Procediment:

Passem la prueba de cerdo per la paella i desfent-la (treiem el greix que es desprèn). La posem en un bol amb la carn de canelo i els bolets saltadets.
Finalment posem el pebrot en tires i la Torta del Casar. Amb això tenim la farsa preparada.

Preparem la pasta fullada en una font i la farçim, quan tenim el braç fet posem mantega per la part superior (així quedarà més daurat). Al forn 180 graus uns 30 mins.

Per decorar posem Torta per sobre (es desfarà i uns pebrotets).


de calor, futbòl i pudding.

Ara que el calor sembla que m'ha afectat definitivament i veig que la selecció espanyola està a punt de guanya un campionat d'Europa, per baixar-me la febre i les al.lucinacions he decidit donar sortida al pa (fet a casa, heh) que tinc a punt de 'caducar': Un pudding de nous, panses i mandarina confitada.

Es dur fer servir el forn amb aquesta calorassa, però aprofito i el pudding (que es pren fresquet de nevera) em serveix de pastís d'aniversari de la meva germana. PER MOLTS ANYS!!



Pudding de nous, panses i mandarina:



Ingredients:
6 ous i dos rovells d'ou.
600 cc de llet.
Dues llesques gruixudetes de pa d'ahir.
100 gr. de nous
Panses a discrecció.
200 grs de mandarina en almibar.
175 grs. de sucre.
Una branca de canyella i la pela de mitja llimona o llima.
60 grs. de sucre per al caramel.


Procediment:

Fem el caramel amb l'almibar de la mandarina i els 60 grs de sucre. Ho posem en el fons del motllo.
En un bol posem els ous i rovells, li afegim el sucre i ho batem tot.
Posem la llet bullir amb la canyella i la pell de llimona. Quan arriva a bullir, ho treiem del foc i al cap de dos mins. ho barrejem amb els ous.
Afegim tambè les nous talladetes i les panses (previament remullades).
Afegim el pa tallat a trossos.
Omplim el motllo i al forn. 150 graus aprox 40-45 mins.

Aquest és el resultat:

divendres, 20 de juny del 2008

de-dicat a estinto básico

Ah! Ahir fent una feina a les instal.lacions d'un client distribuidor de begudes em vaig trovar amb una autèntica sorpresa: ví en llauna.
Sembla ser que el grup Garvey va començar a produir-ne fa aprox. un any i la voluntat és la de posar en aquest format un ví de qualitat mitjana en un format jove i assequible.

Desconec si el ví és bò o no, però sí que m'ha agradat el disseny de la llauna i m'ha semblat curiós. En tot cas, encara no ho he vist a cap estantería del súper, així que em sembla que o bé ho estàn venent en locals per a extrangers o la cosa no acaba de xutar.

Això si, es curiòs. Oi?

diumenge, 15 de juny del 2008

de teatre dels oprimits

Aquest divendres vem tenir el plaer d'anar a una representació teatral dins del moviment Teatre dels oprimits. El llloc era un parc de Mollet del Vallés ,un lloc amb grades molt agradable i que va resultar una grata sorpresa.

Aquesta és una interessant iniciativa teatral posada en marxa al 1971 a Brasil. Els principis del mateix es refereixen a fer un ús sòcial del teatre en benefici de la comunitat humana. Aquí en teniu la web.


Van ser dues les companyíes les que van actuar. La primera una de Mollet fundada fa pocs mesos i que van representar 'La paret' -una obra sobre el maltractament a les dones-. Una part (potser la més important) de la representació consisteix en la participació del públic modificant i canviant les situacions plantejades. L'anomenen part 'fòrum'.


En segón lloc va actuar la que van presentar com una de les companyíes més importants del mon dins d'aquest moviment: Jana Sanskriti.





Aquesta és la seva web.







Un prodigi de ritme, colors i expressivitat. De debó. I tot fet amb talent i quatre pals (els que es veuen a la foto a terra).



Així que aquest cap de setmana he volgut fer un plat amb cert regust indú i he aprofitat unes hamburgueses de bou francès (dubto que a la india en gastin) però amb un complement d'arròs amb curry i una salsa que porta chutney de mango i mandarina.



Hamburgueses 'dels oprimits' (sic):



Ingredients:



Unes hamburgueses de bou de qualitat.

Un pot de mandarínes en conserva.

Uns quants bolets.

Arròs basmati.

Ceba.

Curry.

Sal, oli d'oliva, mantega, pebre.

Vinagre balsàmic.



Procediment:



Començem fent l'arros de curry. Jo l'he arrosejat una mica abans de posar l'aigua amb l'objectiu de que quedi més 'suelto' al final. Es posa en una cassola amb una mica d'oli, es rosseja una mica l'arròs i al final es posa el curry, la sal i l'aigua. Es cou posant el liquid de mica en mica per a que al final no ens sobri caldo. Li he posat una cullerada de mantega per assegurar que no es feia una pasta.


Preparem la salsa daurant la ceba en brunoise i quan la tenim caramelitzada afegint el vinagre balsàmic, dues o tres cullerades de chutney de mango i els grills de mandarina. Dues voltetes per a que agafi cos i llestos.



Finalment, fem les hamburgueses amb dos cops de foc fort (volem que es daurin per fora i quedin poc fetes al centre). Jo ho he emplatat així:




dilluns, 9 de juny del 2008

d'honoris causa

En Ferràn Adrià serà Doctor Honoris Causa per l'universitat d'Aberdeen.


Link.



Les primeres paraules (que jo sàpiga) les ha fet al Versió Rac1, on va estar col.laborant durant 6 anys. Aquí teniu el link per baixar-la (sobre les 18.40h és l'entrevista).



Aquí es veu en Ferràn fent-li una clau de Judo al Santi:




Personalment ja ho dit molts cops, aquest tio és un puto geni i té un puto tinglado muntat. A mi m'agrada que se li reconegui el que és, que no se si és un doctorat per humanitats, però si que és alguna cosa.

dissabte, 7 de juny del 2008

d'alfàbrega pròpia.

Aprofito l'avinentesa per presentar-vos:



La meva alfàbrega cassolana que tantes alegríes em dona. Al darrere tenim el ciboulet i el julivert.

Us ho recomano molt, penso ampliar la col.lecciò perque sortir al balcò amb les tisores per agafar les herbes directes de la planta és sensacional.

de nou a La boquería


Que passa quan tornes a tenir opció de menjar el que troves a la Boquería?
Que et fots unes navalles més grans que el ganivet:



I una mare de lluç en papillote:





Ah, en Santi estaría mol content: tot fresc del mercat - producte, producte, producte-.

de quan era adol.lescent


Fa anys i panys, quan era adol.lescent, ja tenía el cuc de la cuina. Per circunstàncies de la vida quasi sempre m'havía de fer el dinar i vaig haver d'incorporar al menú alguns plats que fòssin econòmics (el forn estava per a molt pocs bollos) i que fòssin fàcils de fer.

Dins de les receptes de cuina ràpida que estic proposant darrerament avui proposo un plat que vaig 'inventar' quan la meva principal preocupaciò era l'acnè:

Els espaguetti aprofitats:

La idea és fer una salsa similar a la salsa putanesca peerò afegint-li una llauna de patè (que en els seus temps era de patè Mina).

Ingredients:

Un paquet d'espaguettis integrals.
Salsa de tomàquet.
Una llauna de patè.
Una llauna d'anxoves.
Unes quantes olives negres.
Unes fulles d'alfàbrega fresca si pot ser.
Una dent d'all.
Sal, oli i pebre.

Procediment:

Per una banda coem la pasta i per l'altre daurem els alls talladets i li afegim el patè (el desfèm) i el tomàquet, les olives sense òs i les anxoves talladetes. Salpebrem.

Ho ajuntem tot i tenim un plat adol.lescent en quinze minuts.

Salut!

dimecres, 4 de juny del 2008

De tradició galega




La reina del meu corasson m'ha portat de Galicia un pan de ovo. Tradicional pa de pessic gallec que a Carballo fan millor que a cap altre lloc de la terra (com no!! i el de la nostra avia és el millor dels millors. Sempre).

Aquest pà de pessic és molt compacte (és com una coca passada per el gimnàs) i jo nomès l'entenc menjada sucant-la en un bon got de llet, llet amb xocolata, llet amb Eko, cafè amb llet... ja m'enteneu.

Obviament, a mí aquest producte em porta molts bons records ja que està inevitàblement lligat a la coneixença amb la Cris, la meva parella. Així que el famòs efecte memòria del menjar és molt present quan l'esmortzo. La presentació pot variar, desde una rosca a una coca passant per una trena.

Això sí, no us deixeu entabanar per qualsevol que posi qualsevol bajanada en un blog: el millor pà del món és el de Carballo i dins dels pans, el millor pan de ovo.

Ja esteu avisats.

Salut!