dijous, 1 de gener de 2009

de nou any, de nova tradició.

Les tradicions neixen per raons ben prosaiques (i si no, que ho preguntin per Alacant on fa 100 anys van inventar que portava bona sort menjar 12 raims per cap d'any. I tot perque teníen un excedent d'aquesta fruita. Menys mal que no els hi sobraben melons).

Aquest any passat vaig passar per LIDL a dia 31 de Desembre i teníen un gall d'indi que originalment costava 14 euros en oferta: 2,8 kg de gall d'indi per 8 euros.

Aquí va neixer una nova tradició: fotre un gall d'indi al forn per cap d'any. Una tradició de les de casa meva, es clar. Que comprendreu que consideri com les tradicions més importants que es fan i es desfàn.

Tant és així que vem haver de correr una mica per sopar el gall d'indi a les 23h passades ja amb el cap posat als raims i en quina cadena criticar per la seva desastrosa forma d'enterrar el 2008.

Al final el gall d'indi no va ser reeixit al 100% (bò, però no excel.lent. Farcit amb carbassó, llimona, taronja i bacó) i a Telecinco ens van fotre una publicitat de Mastercard mentre sonàven els quarts del rellotge. Podrits.

Això sí, els raims van caure tots.
QUE TINGUEU UN GRAN 2.009.


Cap comentari: