dilluns, 26 de gener de 2009

de pedra...

...em vaig quedar quan per al meu aniversari em van regalar una planxa.... de planxar!!

La comunicaciò té aquests intangibles que anomenem contexte i en aquesta ocasiò va fallar el contexte. Ergo va fallar la comunicació.
La planxa que jo necessitava era una planxa de cuina...obviously.

Però com que a la vida quasi bé tot té solució, uns díes després i un canvi després va apareixer el regal definitiu d'aniversari:
Una Pierrade (copirait de Tefal, escolti) per a 6-8 persones. És a dir, el somni del dròpo de la cuina: es posa a mitja taula i cada convidat es cou el seu propi jalar. Al seu punt i sense maníes. Un bonic grill de pedra domesticat.

Com a planxa de diari no fà el pes, ja que triga molt en escalfar-se i per al meu gust la pedra dona una cocció massa lenta que tendeix a no rostar prou les coses (sobre tot navalles i altres productes similars que deixen anar aigua). Li falta potència.

Però com a diversió per a un dinar informal és una gran idea i un bon producte.

Estic ben content amb l'aniversari d'aquest any.
Una salutació

4 comentaris:

Maria ha dit...

Bones, t'he afegit al meu blog, jo tot just començo a fer postres.. es diu: la petita mindundi.
Fins aviat!!!

starbase ha dit...

Moltes gràcies.

Felicitats per la nova aventura i també et poso en la meva llista de blogs.

Maria Jose ha dit...

Quina gràcia la confusió de regal...al menys es va poder arreglar i gràcies per explicar els problemes de la pedra, no hi hagués pensat mai...i per cert felicitats!!!

starbase ha dit...

Moltes gràcies Maria Jose,

Tot plegat una anècdota més. És ben curiosa la teva imatge al blogger, molt ben trovada.