dissabte, 26 de desembre del 2009

de nou, l'escudella. I que duri.



Una de les coses que més m'agrada en aquest món es cuinar una escudella amb temps, amb la calma d'un matí de Nadal en una casa que encara no té criatures i per tant té aquest silenci de la festa que succeeix la festa.

Imagino que és molt diferent per als meus veins de sota, que tenen criatures i deuen anar embogits amb les sirenes i musiquetes de les joguines actuals. Posant piles i endreçant tot el que els nens van deixant mentre proven els nous ninos i jocs.

Com us dic, a casa nostra és un matí de silenci. És un matí de radio a la cuina i vapor. Molt vapor. Perque en 5 hores de cocció es forma una bromera que condensa sobre els gots, plats i olles fredes de desembre. Una bromera londinenca amb aroma de Nadal. Aviam si algún dia ens inventen un ambientador amb aroma a carinyo.

I tot i que de vegades, l'stress de la feina i les apretures de la vida em fan dubtar de si fer aquest any l'escudella. Tot i que...al final s'imposa la cordura. I sobre tot s'imposa les ganes de somriure en familia. Al final sempre faig l'escudella.

Al llarg de l'any hi han d'altres 'moments esudella'. A veure si sóm capaços de cuinar-los tots.
Bon Nadal.

5 comentaris:

Mar Calpena ha dit...

Nosaltres som molt, molt fans de l'escudella. Per aquest motiu, no en fem per Nadal (només el brou), perquè ja no el considerem àpat de festa. Ahir donava un gust anar pel carrer i notar-ne l'olor que sortia de les cases! M'apunto a la petició d'ambientador!

starbase ha dit...

Mar, no ens faràn cas amb l'ambientador, però ens podem consolar amb el caliu de les escudelles perque els hi costarà moltes dècades desfer un patrimoni com aquest.

A quí li costarà? Preguntarà l'inteligent lector.
Doncs a ells, als que ho enmerden tot!! ;-P

Glòria ha dit...

Quasi puc olorar aquesta escudella, feta amb tota la dedicació del món!. No cal esperar que sigui Nadal per fer-ne una altra, oi?

starbase ha dit...

No cal, però fora de Nadal no la faig igual. Reservo la versió 'deluxe' per aquesta festa... sóc un sentimental...

Cuinetes ha dit...

Ja no me'n recordo del que és cuinar un matí amb la casa en silenci... Fa 10 anys que tenim canalla per casa!!! Però entenc perfectament les sensacions de les quals parles. L'escudella ens agrada tant que s'ha convertit en un clàssic, ja no del Nadal, sinó de l'hivern. Som fans de l'escudella! Eii podriem crear un grup al facebook de fans de l'escudella!!!!! Jijijiji!!!!

Bones festes guapíssims!!!