dimarts, 22 de desembre del 2009

desde el Liti al Ununoctio.

Quan sóm adolescents frisem per posar etiquetes a tothom, identificar la tribu. I trobar-nos identificats amb el grup esdevé important.
Alguns individus, diguem-ne Peterpanescos, continúen amb l'afició fins i tot un cop arribats a la universitat. ¿Seré yo, Señor?

I vet-ho aquí que mentre estudiava Ciencies Físiques a la UAB, als meus companys els agradaba molt aquesta taxonomía estudiantil que neix de la necessitat d'autoafirmació.

Els biòlegs: coleccionistes.

Els informàtics: no són científics.

Els matemàtics: quin talent desaprofitat!!

Els químics: 'los cocinillas de la ciencia'. Agafem un mol d'àtoms de Carboni amb mig mol d'atoms de Diliti mononosequé i ho posem al foc per obtenir 0.8 mols de Polisulfamat xurismanguis.

Ciències ambientals: Jajajaja, no espera.... .... JAJAJAJAJA

Els físics: Bàsicament el centre de mases on gravita l'univers del coneixement. O sigui, els Reis de la sabiduría, els amos del món.



La resta del món acadèmic: és Mordor.
By the way, només és interessant a efectes reproductius.

Per tant, i tot i estar en profund desacord amb els meus col.legues de carrera, com voleu que no dibuixi un somriure quan veig una taula periòdica dels elements feta amb cupcakes (pastissets)? La química caricaturitzada, la principal icona de la química en forma de recepta aplicada.

Vist aquí. No em digueu que no és maco.
Una currada digne d'aplaudir, amb els colors de les diferents famílies d'elements i tot (cambiarà els gust de cada familia?).
Si no fos tan dropo algún dia ho intentaría, però em fa molta mandra i em conformo amb la foto.

Si es mou, és biología. si fa pudor, és química. Si no funciona, és física.