divendres, 18 de juny de 2010

deporte rey - vol2

Vol 1 aquí. Es veu que s'ho van prendre massa al peu de la lletra. Millor una actitud més zen.



Marxem de cap de setmana a Ceret, que tingueu uns bons dies de repòs, festa i bon menjar.
Salut!!

7 comentaris:

josep ha dit...

Bon i merescut cap de setmana (i sense sentir parlar de la roja!)
Una abraçada

Dolça ha dit...

que be que hi estareu!
fareu el Canigó, cim emblemàtic pels catalans?
PTNTS
Dolça

Visc a la Cuina ha dit...

Bona estada a Ceret! A veure si s'acaba aviat això de la "vermella" i poden descansar els de casa, que ja els convé!

GURMET ha dit...

Encara ens queda molt per descobrir de la soja, pero segur que se integrara ala nostra cuina.

ELS PEIXOS ha dit...

i jo que vaig entendre que menjaves sardines perquè estaves una mica eixuts...no ?? ho vaig entendre malament , oi??ja, ja, ja,

Ja veus no va servir de res la soja!!!

Que et vagi molt bé el cap de setmana!!!!

mercè ha dit...

Bona escapada a Ceret!,amb una mica de sort Honduras ens acabarà d'arreglar les coses...je,je...

starbase ha dit...

josep: sobretot serà sense les trompetetes que sonen els 90 mins i aquestes sí que són 'de la mort'...ufff

Glòria, la gent que anem a visitar són gent molt gran, vells republicans de la CNT que no estàn per fer el Canigó (i jo sospito que tampoc)...

Visc a la cuina, merci i sobretot pateixo per el pobre Iniesta, que sospito que necessita descansar varios mesos seguits.

Gurmet, ets l´únic dels que comenta que s'ho agafa per la banda gastronómica XD. I ben fet que fas, perque al post està tot barrejat. Jo no en prenc gaire de soja, salsa i germinats sí. Però com a llegún no la faig servir molt...

Dolor...et serè sincer i et confessarè que no entenc bé del que em parles de les sardines i estar eixuts...se que és per algun comentari que vaig deixar al teu estupendíssim blog, però ...no li agafo el sentit XD. Merci en tot cas!!

mercè, gràcies, ha estat molt bona escapada.
Jo, la veritat, procuro tenir un bon karma i en condicions normals no desitjo que perdi 'La Roja' i més quan al cap i a la fí hi juguen alguns del Barça. Però quan m'atabalen (i sempre ho acaben fent per molt que intenti no estar pendent del tema), el que necessito és que no em posin el cap com un timbal i sovint la manera és que tornin cap a casa.

En tot cas, mirem-ho tot amb una mica de conyeta.