diumenge, 27 de juny del 2010

desembre de 1944



Alsàcia és la regió francesa que toca amb Suissa i Alemanya. Durant la WWII comptaba amb la línia Maginot com a sistema defensiu i per tant no va patir els embats inicials de l'invasió germànica. Al cap i a la fí, els alemanys van atacar i guanyar a través del famòs bosc de les Ardenes. Es a dir, van donar la volta tal i com havíen fet els mongols per atravessar la muralla xinesa. Sembla mentida, simplement vàren donar la volta.

Mentre ens menjàvem aquesta delícia, preparada per una autèntica alsaciana (la Caroline) no vaig poder evitar recordar la serie de TV que més m'ha fet gaudir. Qui té els nassos de dir que és la millor? 'Ça n'existe pas' i no gosaría posar-la per sobre dels Soprano i The wire. Però com a gaudi, com a gaudi, per a mí no té comparació: Band of Brothers.


Les guerres són una merda, en això hi estem d'acord tots els que tenim un polsim de sentit comú. Però també és cert que a les guerres hi hà amagades històries de coratge i generositat. En el regne de la mort hi ha escletxes de poesía.

Aquest pastís és dolç, molt dolç. Llaminer, tendre, melòs i potent. L'Alsacia és una regió d'hiverns durs i blancs, imagino doncs com ha d'entrar aquest pastís quan arribes de jugar amb la neu i tens la punta del nas rogenca i freda. Escoltava ahir a Ramón Lobo dient que a totes les guerres hi ha forners que fan pà, sabaters que arreglen sabates ... i perqué no imaginar que durant aquella guerra tan dura i crua algú va cuinar pastissos com aquest per als seus nets? Una escletxa de llum per entre l'horror.


Tarte alsacienne (Pastís alsacià, Tarta alsaciana)

Ingredients:

Una base de masa sablée (masa quebrada)
Un grapat de pomes de qualitat (tipus reineta són ideals, sino unes golden)
Tres ous
200 cl de crema de llet
50 grs de sucre
50 grs de mel
Canyella
Vainilla opcional.

Procediment:

Precuinem la massa quebrada al forn a 130 graus procurant donar-li una forma de flor de quatre pètals, quan està a mitja cocció (uns 10 mins) li afegim les pomes tallades en quarts i la resta d'ingredients barrejats. En realitat la tècnica és similar a la de la quiche.

Acabem la cocció uns 20 mins. més deixant-la encara tendre i sucosa. El resultat és espectacular tal i com veieu a la foto!!

Ben a prop d'Alsàcia la 101th aerotransportada, va defensar durant dies Bastogne del fortíssim contra-atac alemany cap al desembre de 1944. Els comandaments aliats van respondre a l'oferta de rendició amb un explícit 'Nuts!' que jo lliurement i metafòrica tradueixo com a 'i uns collons!'.
La història oficial diu que Patton va alliberar la bossa de la 101th però mai cap membre d'aquesta divisió ha admès que necessitèssin un rescat. Gran capitol de Band of Brothers.




La neu del 44 va quedar tacada amb la vergonya de la violència. Però la bellesa dels boscos no ens pertany i s'ha sobreposat a la nostra bogería. La podem gaudir avui en dia, tot menjant un trosset de pastís de poma a l'estil a l'alsacienne.
Esperem que la propera vegada els fills de puta que organitzin una guerra... la muntin de pastissos!!



13 comentaris:

mercè-destapant cassoles ha dit...

Molt clara i molt bona aquesta entrada...El pastís és excessivament dolç per a mi,però reconec que ha quedat molt llaminer!. Ja tens raó en tot el que dius, segur hi ha escletxes de lucidesa entre tanta estupidesa, però amb un regust tant amarg que deu costar d'empassar.Tant de bo sempre poguem gaudir dels pastissos en pau!A reveure Oscar!(ara ja et puc posar cara i veu!je,je-post anterior-)

Visc a la Cuina ha dit...

Un pastís molt del meu gust, m'encanten les pomes! M'ha agradat tot el que has explicat, tot i que valdria més que mai n'haguéssim hagut de parlar, però què hi vols fer, els homes som així!

Sara Maria ha dit...

Alsàcia té una gran riquesa gastronòmica... I aquesta tarta... Mmmm... Nyam! Mossegada!

No tot són postres ha dit...

Gràcies per mossegar-me ... la coca de cireres!

Jo aquest pastís el trobo massa empalagós, però en el context que ens el poses, perfecte! Un punt de dolçor en un moment molt agre!
PTNTS
Dolça

Mar Calpena ha dit...

Band of brothers mola infinit i més enllà... Jo tinc un pastís per pujar inspirat en "The office", que també és una sèrie de guerra, però en tot un altre estil...

Gemma ha dit...

Les postres i pastissos amb gran proporció de fruita són les que m'agraden més. Aquest pastís alsacià és dels meus al 100%!
Acabo de tornar del pont de Sant Joan i fins ara no havia escoltat l'entrevista a Catalunya Ràdio... M'encanta, se us nota super tranquils i a gust, es nota que estimeu la cuina 2.0 :)
Visca la cuina a la xarxa!!!
De veritat anireu dijous vinent de públic a portar algun detallet???? ;)

josep ha dit...

Òscar,

Sensacional el pastís alsacià. La rica gastronomia d'aquella regió queda perfectament retratada amb aquesta meravella. Subscric tot el que dius de les guerres, i per part meva les odio tant que les úniques sèries que he aconseguit empassar-me són les que ridiculitzen tant als fets com els causants. Ara em venen a la memòria Mash, Allo! Allo!, sense oblidar l'obra mestra de Chaplin "El gran dictador"

Una abraçada

starbase ha dit...

mercè, gràcies! El pastís és per llaminers, tens rao. I sobre la cara....ejlokeay :D

Visc a la cuina, les pomes al forn tenen un nosequé...i així en pastís la jugada es complerta, oi?

Sara Maria, NYAM i RENYAM! hehehe.

Glòria, de res dona!! que menys!! :)

Mar, una utilització genial de la frase hehehe, ho vaig llegir ahir i encara em fa gràcia hehehe. I fes els deures dona, que els perjudicats si no ho fàs som nosaltres :P

Gemma, visca!! La veritat és que va ser una passada!! Al principi no tan tranquil, però al final...si em donen 5 mins més començó a imitar al Ferràn Adrià XD

Josep, de vegades és contradictori per a mi també quan veig una pel.lícula o serie bèl.lica. Sent pacifista com sóc. Però la veritat és que la literatura, el cine i la tele expliquen històries i si ho fan tan bé com amb Band of brothers aleshores no hi ha res a fer...és millor rendir-se...:))

No tot són postres ha dit...

Ens haurem d'inventar una Tarte alsacienne perquè ens ajudi a tirar endavant en moments com aquest!!!
PTNTS
Dolça

SUSANNA ha dit...

HOLA OSCAR, GUAPO TU

ANOTO LA TEVA RECEPTA, NOMÈS FARÈ UN PETIT CANVI, REDUÏRÉ LA DOLÇOR...

PETONETS SUSANNA

starbase ha dit...

Glòria, endavant sempre!! Endavant les atxes!!

Susanna, veig que sou varios els que us sembla massa dolçor...jo és que sóc molt llaminer amb els pastissos!! :D

Ruben ha dit...

O si volen organitzar una guerra, que agafin totes les seves armes, es tanquin en una habitació i que ho resolguin allà...

Aquest pastís s'assembla força al típic apple pie nord-americà, però sense tapa per sobre :-)

starbase ha dit...

surfzone, i si ja posats a l'habitació doncs no en volen sortir ja s'hi poden quedar tot el que vulguin....:P