dimarts, 21 de setembre de 2010

de fortiverd, cerveses con un par.

En Salvador és un productor artesanal de cerveses que va decidir abandonar la seva antiga vida (jefe de laboratori de gran multinacional de productes làctics) per remar contra-corrent en el despietat riu de la vida empresarial. En Salvador tenia una passió i ha decidit viure d'acord amb la mateixa.

En Salvador ho va deixar tot per a cuinar cervesa. Con un par.


I dic cuinar per que tal i com ens va explicar ell mateix durant la visita a la fàbrica fortiverd, les cerveses tenen recepta i 'es cuinen'. Literalment.

Ja fa temps us vaig comentar que la meva conclusió final de com es fa una cervesa és que es tracta d'infusionar magistralment uns ingredients, extreure'n l'essència i fermentar-los de forma controlada.
Dit així sembla fàcil, però que no us enganyin les meves paraules. El concepte és senzill, però el mestratge és una feina que porta una vida.

Fortiverd el.labora la cervesa Bleder (Drac, Foc de Drac i cova de Drac) i també produeix per a altres marques de cerveses artesanes.



Si alguna vegada teniu la ocasió de visitar una fàbrica d'el.laboració de cervesa, us ho recomano vivament.
Trobareu persones apassionades com en Salvador que us explicaràn que la cervesa no és tan sols un refresc. De fet, no es pas un refresc. O si més no, ho és tant com ho pugui ser el vi.
El que passa es que a casa nostra mana la vinya i per tant la cervesa s'ha hagut d'introduir en un moviment lateral-envolvente que l'ha fet perdre una gran part de la seva identitat.

La cervesa és (o com a mínim hauria de ser) una beguda complexa, matisada, profunda i amb incomptables variacions.
En canvi a casa quasi totes les que tenim als linials del supermercat són cerveses tipus lager molt planes i pensades per a ser consumides molt fredes, pràcticament sense matissos.


Mica en mica, la feina dels productors com en Salvador està fent canviar aquesta percepció i cada cop es poden trobar més cartes de cervesa als restaurants de prestigi. No crec que violi cap secret professional si us dic que Bleder tot just acaba de ser inclosa dins la carta de cerveses de Can Fabes i sé de mooooolt bona tinta que també està a la carta del Semproniana.
Ahí es nada!!

Ens en va donar a tastar cinc de les seves cerveses. Unes suaus, altres amb matís de dàtils, amb taronjes, amb pebres,...un festival.

Així que deixeu-me fer una aferrissada defensa dels que arrisquen, se la juguen i aboquen el seu temps i energia per tirar endavant un projecte en un territori que si no podem considerar de hostil, sí que es pot considerar com de territori Comanche.


I com a guinda de l'excursió, al sortir vem anar a sopar a la marisqueria 'El llamàntol' de Rubí.

On vaig gaudir especialment amb un arròs negre (pero que molt negre, negríssim) ben carregat de tinta que és com a mi m'agrada.
Si hi passeu, us recomano l'arròs ja que jo disfruto molt més amb un arròs ben cuinat que amb la resta de bitxos que s'han de partir, pelar, matxucar i 'xurrupar' com puguin ser perceves, boques, nècores i similars.


També vaig menjar unes trufes de la casa amb nata molt fines i saboroses.
Pst, aneu amb compte amb les cartes de postres dels restaurants en general, en Xesco es va demanar un pastisset gelat que ara no se si li diuen Santa Catalina, Santa Magarita o jo que se... però que acaba sent una Contessa de tota la vida. Pero tal i com us ho dic, una Contessa de les de tota la vida.

7 comentaris:

Teresa ha dit...

Això si que és una excursió amb majúscules!!! i la traca final amb l'arròs negre...! què bones les cerveses artesanals!

luisa ha dit...

Si una excursión estupenda y ese arroz tiene una pinta. Un saludo.

josep ha dit...

Si els antics egipcis ja feien cervesa, serà per alguna cosa; tontos no eren.
Vaja excursioneta!

Pantxeta ha dit...

OUYEAHHH!!!!!

Laura (Recetas Trucos y Tips) ha dit...

Una narració molt amena de llegir, sí senyor!
Des d'aquí també mostro el meu recolzament als que arrisquen i se la juguen en el seu projecte :)

quin arròs negre més negre!!
prenc nota de la recomanació de la comtessa sota el nom de pastisset gelat

salutacions!

Visc a la Cuina ha dit...

Que bé que us ho passeu, vaig a ensenyar aquesta entrada al meu company, que té un rotllo amb les cerveses (amb totes!)

starbase ha dit...

Teresa...i a sobre aprenent coses!!

Luisa, bienvenida a decuina.net :). Fué un gran broche final!

Josep, no ho eren pas i el punt de fer servir el dàtil és sensacional oi?

Pantxeta, Yes Maaaaaan!! :)

Laura, es que de vegades canvien els noms a les coses per donar un glamour...que tampoc tenen hahaha

Visc a la cuina, ensenya-li ensenya-li que aquesta cervesa és molt bona :)