dissabte, 18 de setembre de 2010

de lo que se empana no se quita

Abans de l'estiu, els fabricants de farines Santa Rita em va enviar a casa un lot de tres de les seves farines que a mi em semblen de molt bona qualitat i amb una presentació molt atractiva.

En alguna ocasió algún fabricant (no gaires, no us penseu que això em passa cada dos per tres) m'ha fet arribar algún producte a casa amb l'objectiu de que el reflecteixi al bloc. Només ho faig amb els que m'agraden, la veritat. Si no m'agraden m'estimo més guardar un discret silenci i no contribuir a les vibracions negatives generals que s'escampen per el món.



El tema és que les farines de Santa Rita sí que em van agradar. Desde el primer moment quan vaig rebre el paquet amb una nota escrita a mà per el responsable de l'enviament em vaig adonar que darrera la campanya de publicitat del producte hi havia també una cura i una personalització que val la pena destacar. Si es preocupen de que ho senti com un enviament personal, deu ser que s'estimen de debó el seu producte. No?

Per motius de vacances no m'hi he pogut posar fins ara a fer servir aquestes farines en receptes que per a mi siguin 'especials' i prou significatives com per a fer-me una idea del seu resultat.
Us presento la primera de les receptes, unes croquetes de pollastre a l'ast.

A la nostra familia, com a quasi totes les families, les croquetes són un plat emblemàtic i que a sobre està molt lligat als avis i mares.
Així que el repte no era fàcil, la veritat. Per tant, vaig decidir esforçar-m'hi molt i trobar una recepta excel.lent de croquetes.
Vaig fer servir com a base la recepta de les mítiques croquetes del Echaurren tal i com les va presentar en Txaber, però en comptes de posar-hi pollastre normal jo faig servir un pit de pollastre a l'ast (que ja he explicat que tenim la sort de fer a casa). I també he vist en alguna versió escrita que se li pot afegir un gotet de xerès sec.

Croquetes de pollastre a l'Ast amb base echaurriana.



Ingredients:

230 grs de farina (en aquest cas de Santa Rita especial per a croquetes i bechamel)

750 ml de llet

60 grs. de mantega

sal i pebre

200 grs. de pernil

Un pit de pollastre a l'ast (i tota la chicha que es queda a la carcassa)

Un gotet de xerès sec.

Un ou dur.


Procediment:



Primer piquem el pit de pollastre a l'ast, el passem uns instants per la paella i li posem el gotet de xerès sec. Ho evaporem per a que no quedi alcohol i ho reservem. Atenció, jo ho a la paella tenia també la pell sencera del pollastre per a que deixi anar tot el gustet de les herbes del pollstre 'a l'ast'. La pell es retira sencera i no es farà servir més.



Tallem el pernil en dauets que posem a la paella amb els 60 grs. de mantega. Quan han agafat una mica de color, afegim el pit de pollastre i posteriorment la farina. I ho courem per a fer la roux base durant aprox. 3 o 4 mins.



Aleshores afegim la llet en tandes i anem remenant amb unes varilles amb energia per a que no quedi ni un grumoll. Al final ens quedarà una beixamel lleugerament espessa que acabarà d'endurir-se quan es refredi.

En aquest moment, afegim la sal i un puntet de pebre i l'ou dur aixafat amb una forquilla (també es pot ratllar). Ho tapem amb un film 'a pell' per a que no hi hagi aire que ens faci una crosta sobre la massa.



Ho deixem a la nevera una nit i al dia seguent ja podem fer les croquetes. La gràcia per a que quedin més cruixents és passar dos cops per pa ratllat (o sigui, pa, ou, pa) i aleshores fregir en un oli ben calent que les dauri rapid per a que la barreja interior no tingui temps de tornar-se massa líquida i les faci esclatar.




La veritat es que les croquetes dels avis no es poden mai igualar per que porten uns intangibles que cap ingredient ni tècnica pot somiar a desbancar. Però aquestes croquetes, us ho puc ben assegurar,...estàn boníssimes.

Us les recomano!! Salut!!

5 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Si Santa Rita (la de debó, la que en principi viu al cel) veu les teves croquetes, es passarà cantant allò de lo que se da no se quita!!
Bravo!

mercè ha dit...

He vist aquesta farina a diversos blogs i tohom en parla prou bé. A jutjar per les croquetes han de ser-ho, però aquí el que vale, vale, no ens enganyem, per molt bona que sigui la farina unes croquetes BONES no les fa qualsevol, cal la gràcia de les mares, àvies o cuiners que saben manegar els ingredients: "PERDONEU, PERÒ ALGÚ HO HAVIA DE DIR"!!!Fins el 22.

Ricard Sampere ha dit...

Curiosament mai he fet croquetes.... I sempre que veig una recepte, em dic "ara toca"... a veure si amb aquesta aconseguiexo posarm-hi... I amb la farina que ja tenia ullada del súper..

Visc a la Cuina ha dit...

OOOOOOOOOhhhhhhh! Quines croquetes, i això que acabo de sopar!

surfzone ha dit...

Pst, com va la farina de creps?

Per cert, coincideixo amb la mercè: jo sóc una desgràcia humana per a les croquetes... la meva especialitat és obtenir una macrocroqueta gegant després de passar per la fregidora :-(