dimarts, 8 de març de 2011

decúbito prono i mirant cap a Antequera.

El petroli és l'argument que mou a les grans potències. En enormes portaavions i flotes de destrucció masiva corren (o no) per a conquerir la llibertat (o no) de pobles petroresidents.
Pobles que tot sovint acaven igual de pobres que quan vivien sota la bota del sàtrapa filldeputa corresponent. I que al acabar la pel.lícula, continúen sota una sandalia de filldeputa del corresponent Senyor de la guerra local.

Aquests dies estic llegint un llibre de Carson I. A. Ritchie titulat 'Comida y Civilización: De como los gustos alimenticios han modificado la historia' (Alianza Editorial 1981). El títol és en si mateix força descriptiu.
M'ha resultat molt interessant el capítol on analitza quines eren les raons que van moure als Romans a imposar-se sobre la resta de pobles veïns i conquerir els paisos que van conquerir.

La tesi fonamental del llibre és que l'eix fonamental sobre el que va bascular la politica expansiva de Roma era la consecució del blat.
Or, riqueses, poder,... tot això també. Però la gran preocupació dels mandataris romans era assegurar el blat, ingents quantitats de blat que necessitàven per alimentar els seus ciutadans i els seus exèrcits.



La irrupción de los griegos en Nápoles y Sicilia anunció el principio de una gran lucha internacional por los cereales. Una batalla que solo iba a terminar cuando una nación potente, Roma, dominase al resto de paises asegurándose el gobierno del mundo [...] y que debía proteger el derecho a que el grano circulase libremente por todo el territorio.

Sona bastant proper a arguments actuals d'assegurar el lliure comerç de petroli, gas natural i altres formes d'energia, oi?

Nascuts en una península força muntanyenca, els romans necessitaven conquerir altres nacions amb territoris plans i adeqüats per a cultiu de cereals i sobretot del blat.

Els romans de les classes populars, i els mateixos legionaris no només menjàven blat, es clar. Però si que tenien el blat com a principal font d'aliment.
Els animals en general no es criaven per a engreix i sacrifici, sino que eren bèsties d'ajuda a les pesades tasques del camp. Hortalisses i llegums es menjàven...quan es podia.
La clau de la supervivencia era el cereal i la capacitat d'enmagatzematge del mateix.

A cada legionario se le entregaban tres libras de trigo al dia, que trituraban en un molinillo de mano que compartían entre un reducido número de soldados. Esta harina se cocinaba convirtiéndose en bucellatum o se metía al horno para hacer pan propiamente dicho. Cuando el emperador Caracalla se encontró en campaña con sus soldados "Comió el pan disponible y molió el trigo con sus propias manos. Daba forma a su barra y la colocaba junto a las cenizas del fuego de campamento para asarla. Y luego se la comía"

Alimentar l'exercit Romà era una gran tasca. El general Cneo Julio Agrícola va enmagatzemar a les fortaleses romanes a Gran Bretanya gra suficient per a un any sencer: Cada soldat necessitava 350 kilos (aprox. mig metre cúbic).Com que tenia uns 25.000 legionaris, això vol dir que cada dia es cruspíen 3,5 tones de blat!

Aquesta enorme quantitat de blat, aquest combustible militar, havia de ser transportat fins a les guarnicions repartides per tot l'imperi.



Quan Juli Cesar va estar a punt de ser derrotat per Vercingetorix al intentar conquerir la Galia (el lider gal va muntar una defensa basada en cremar tots els camps de blat i tallar les línies de transport romanes) va prendre la decisió d'envair Egipte, que juntament amb Sicilia i Hispania eren els majors graners del Mediterrani. Així doncs, no va ser el bonic nas de Cleopatra el motiu de tan sonada invasió. Una pena.
Roma és per tant, en bona part un imperi cerealista.


El famòs 'Panem et circences' (pa i circ) era literal: als ciutadans que venien a veure lluitar i morir als gladiadors sel's donava una cistella anomenada sportula que contenia, pa, oli, i de vegades carn de porc.
Per no parlar de les annonnae, les raccions majoritariament de gra que tot ciutadà de Roma tenia dret a rebre per menjar cada dia.

El blat com a combustible dels soldats, el petroli com a combustible dels portaavions. I al final sempre durant la història universal uns pocs amb 'pa i circ' i la majoria... que ha begut oli: decúbito prono i mirant cap a Antequera.

12 comentaris:

Mar Calpena ha dit...

Me'l deixaràs, quan l'acabis? O és fàcil de trobar?

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

A l'época dels romans es lluitava pel blat, ara es lluita pel petroli, en el fons es el mateix. No se m'havia acudit.
Petons.

Mandarina ha dit...

que interessant!

Miquel ha dit...

esta muy bien tu entrada de hoy y no te extrañe que de seguir asi tambien tendremos que luchar por el trigo si los mercados asi lo desean
miquel

Anònim ha dit...

Así me gusta: que leas a Ritchie para ampliar tus horizontes. Ahora ya sólo te falta leer a Marvin Harris para convertirte en un experto bloguer alimentario capaz de debatir con perros gastrónomos y demás fauna comidista.
De todos modos, un par de matices, para no dejar de tocar el clavicordio. Uno: trigo sí, pero tb centeno, el modesto centeno. Y dos: No sólo de pan vivía el romano. Si así fuera, a los montañeses nos hubiesen dejado en paz, pero había más claves: oro (véase As Médulas) estaño (Casitérides), vino (Ribeira Sacra) o incluso lampreas. Ritchie simplifica un tanto: las potencias imperiales drenan recursos de las colonias, y el trigo era vital en plan cuantitativo pero no tanto cualitativo.
Hala, i endavant les atxes, o como raio se diga :-)

Anònim ha dit...

Ah, olvidaba: la lucha de mañana no será por el petróleo, ni por el trigo, sino por el agua.

Teresa ha dit...

Com canvien les coses!!! però tot ve a ser el mateix! encara tornarem a pagar en espècies!o com apunta l'anònim ... l'aigua ens és imprescindible!!!
Gràcies pels ànim donats i bona setmana!

Com Gat i Gos ha dit...

Sí,Sí però "No eran tontos estos romanos" de pas també s'emportaven el oli, el ví, sal, formatges, altres cereals, fruita seca....
una abraçada

Massitet ha dit...

Iep, mestre, superinteressant el post!
QUan te'l torni la Calpena me'l passes???
jojojojoj

Salut!

starbase ha dit...

Mar, és de la biblioteca municipal...

Cocinera de Betulo, en realitat les societats no han canviat massa :(

Mandarina, :))

Miquel, Si algo tengo claro es que el futuro es más tempestuoso que calmado...

Anonimo, en eso estamos. Pero el surtido de la biblioteca es muy limitado. A ver si encuentro alguno más en esta linea porque se me acaba pronto la progresión hahaha. Lo del agua... de miedo.

Teresa, curiosament els sindicats estan en contra del trueque. Espero que no arribem a aquest punt XD

GAt i gos, s'ho emportaven tot que per això eren un imperi. Ostres, com tots els imperis :D

Massitet, ja has vist... és de la biblioteca municipal :(

Anònim ha dit...

Proba no gugle, compañeiro. Ou se tes dificultades recorre aos amigos filántropos :-) (sempre e cando te pases ao lado escuro do e-book)

surfzone ha dit...

D'aquí uns anys potser tornarem a lluitar pel blat, quan del petroli només en quedi el fum que haguem fet (osti, això m'ha quedat molt guai, me'n vaig a comprar-me unes ulleres de pasta immediatament).