dissabte, 5 de març de 2011

desaparecidos, Tango, Maradona

Sis mesos sense treure a pasejar per aquí la meva admiració per Vazquez Montalbán i la seva criatura detectivesca... no pretenc pas ser original amb aquesta admiració, però en canvi si que pretenc ser constant, regular, eficient.
Metronòmic.

Aprofitant el llibre Quinteto en Buenos Aires, una petita pinzellada portenya. Un postre dels que em fan abandonar la vorera abstèmia de la vida, només per una estoneta.
Dolç, sucós, aromàtic i lleugerament alcohòlic.

Me lo piden las entrañas.



-¿Qué sabes tu de Argentina?
-Tango, Desparecidos, Maradona.





Naranjas Tango
(segons la recepta que apareix a Quinteto de Buenos Aires atribuida al xef francés Troigros)


Ingredients:

Una dotzena de taronjes dolçes de temporada
Una copa generosa de Grand Marnier (licor de taronjes)

Un got de granadina (xarop de granada)

Sucre glass (o amb el nom fantàstic de 'impalpable', m'encanta!)


Procediment:

Pelar las naranjas a vivo (gajo por gajo, sin que queden restos de hollejo blanco). Cortarlas en rodajas y colocarlas en un bol. Espolvorearlas con azucar impalpable y rociarlas con Grand Mariner y granadina. Llevarlas a la heladera dos o tres horas y servir.



3 comentaris:

MaryLou ha dit...

Molt bo!!!! comparteixo amb tu l'admiració i l'anyorament pel Vázquez Montalbán. Tinc un quants llibres de cuina i estic des de fa anys a la recerca d'un que es titula "Recetas inmorales" que està exhaurit. Jo pensava que el tornarien a editar quan va morir, però no.
Petonets

Pantxeta ha dit...

Correcto!
Naranjas Tango es una receta de los hermanos Jean y Pierre Troisgros. El libro "Cuisiniers à Roanne" lo publicó Robert Laffont en 1977.

En España lo editó Grijalbo en 1979, traducido al castellano por Janine Liaras y prologado por Néstor Luján.

Jajaja, el azúcar impalpable lo traducen al castellano por POLVO, así SEMOS... ;-)
Salud!

surfzone ha dit...

Al tantu que per Internet parlar de Maradona, toros o ETA és sinònim de conflicte segur XDDD