diumenge, 24 d’abril de 2011

d'aquelles simpleses genials.

Una petita reflexió de cap de setmana llarg, mentre arriben les fotos completes de la festa de divendres...

Hi ha propostes gastronòmiques que de tan senzilles i directes, semblen canòniques.
Aquesta paraula sempre m'ha agradat. En el seu sentit matemàtic, puntualitzo.
Desde que la vaig aprendre a la facultat de ciències tot assistint a les clases d'Àlgebra em resulta atractiva i de fet, irressistible.

Al món matemàtic, l'adjectiu canònic descriu allò que es pot assignar o deduir de forma natural. De forma intrínseca, sense haver de presuposar res ni escollir cap element o marc arbitrari.
Una proposició canònica ha de ser evident per ella mateixa i per a tothom, sense excepcions.

Un exemple molt clar és la ordenació natural d'un conjunt de nombres enters. És natural i canònic que primer va el número 1, després el 2 i així succesivament. No depen de res més. Simplement, és així.

Doncs quan vaig llegir a la carta de Ca l'Esteve on apareixien les croquetes de peus de porc, en comptes d'imaginar la solució natural, la simple la canònica... a la meva ment s'hi va dibuixar la imatge i textura d'una croqueta 'tradicional'.
Feta amb mestratge, però tradicional.



En canvi, a la taula ens van portar una genialitat que de tan simple i brillant em va recordar la paraula 'canònica': a la gelatina dels peus de porc no li calen les cadenes de midò per a mantenir la seva integritat estructural.

Imagineu unes croquetes del producte X on TOT és directament X!!

Sense res més, sense beixamel ni més mandangues. Peus de porc i punto.
Puresa de sabor i textura cremosa. Si feu una recerca al google, apareixen receptes de croquetes de peus de ministre amb farina, tipus beixamel... el divendres vaig aprendre que no fa falta.

Deixeu fer a la gelatina natural la seva feina i obtindreu unes croquetes canòniques.

8 comentaris:

Anna Hallado ha dit...

M'ha encantat l'aproximació que ens has fet a la definició. Un bon paral•lelisme, sí senyor!
Salutacions,
Anna

Ricard Sampere ha dit...

M'has fet venir al cap una deliciosa terrina (canònica) que em vaig menjar ara fa tres dies feta a base de de conill i peu de porc que aportava la gelatina...

Mar Calpena ha dit...

Wooooola. Em moro per provar-les!

Com Gat i Gos ha dit...

genial, això s'ha de tastar!!!

martu ha dit...

uy qué bueno. Soy nueva aquí en tu blog, pero me gusta, así que me quedo con tu permiso. Encantada de conocerte

Gemma ha dit...

És que hi ha cap altra ciència amb una bellesa tan senzilla i natural com les matemàtiques? :)
A mi els peus de porc no m'entusiasmen, però amb aquest post que has fet, a partir d'ara me'ls miraré amb uns altres ulls, je je je...

starbase ha dit...

Anna, merci :)

Ricard... si a sobre creem escola ja tot el muntatge és per anota hehehe.

Mar, boníssimes, really.

Gat i gos, a veure si més endavant en alguna trobada que fem a Ca l'Esteve aconseguim que ens les facin hehe.

martu, bienvenida. Ya he pasado por tu casa tambien :)

Gemma, no ets gaire imparcial. Jo et diria la física... però no ens discutirem per coses subjectives no mensurables hehe.

surfzone ha dit...

Pulutant, estem parlant de l'essència màxima de la croqueta... mmmMMm, ara m'has fet venir gana!