dilluns, 4 d’abril del 2011

de baresQlugares



Quan vaig sentir el nom vaig arrufar el nas: 'BaresQlugares'. Puffff.

Aquell paio de la veu cavernosa el vaig suportar durant la joventut -ves quin remei- mentre sortíem amb la colla. Omnipresent, els Dr. Caligari de camisa con topos y chorreras, coll sempre aixecat i mirada xulesca. Morritos Urrutia. La culpa no era del cha-cha-chá, la culpa era tuya, Jaime.


El papanatisme adolescent t'empeny a cometre actes vergonyants, indignes!! I en un moment de tèrbola debilitat em vaig comprar el Long Play 'Camino Soria'.


Ara que aquí va acabar la cosa. Ni el famòs 'Bares que lugares', ni l'insufrible 'Cuatro Rosas' formen part del meu currículum de vinil. Només em va quedar els debats amb els amics sobre el tema i una certa prevenció cap el rock hispanitzat que Los Rodriguez es van encarregar de solucionar d'arrel.

Així que com us deia, quan vaig llegir el nom del programa que s'emet cada tarda a La Sexta 2 vaig arrufar el nas: BaresQlugares.
De vegades els títols estan mal escollits... i punto.
No és el cas, es clar. Ningú té la culpa de que a mi no m'agradi Gabinete Caligari, el raro sóc jo.

Aquest programa és una bonica recopilació de bars i locals de tota la geografia espanyola.
Tocant tots els pals, desde la tasca palillera fins al bar de copes fashion divino de la muerte. A cada reportatge, d'aproximadament deu minuts el mateix amo del cotarro ens presenta les seves qualitats, la seva tripulació i els productes amb els que sedueix la clientela.

El que més m'agrada es que sempre hi ha una recepta anomenada 'la especialidad de la casa' que en un parell de minuts et permet anar fent background de receptes de tapa, pintxo i cap-i-pota. M'encanta el format gràfic amb que ens presenten els ingredients de la recepta.
I el plus que mentre el cuiner fa la feina va apareixent escrit a la part inferior el darrer ingredient emprat. Cada familia d'ingredients amb un color diferent, gran detall.

Així que per molt que arrufès el nas, comfesso que sempre que puc m'assec per les tardes a partir de les 19.20h per a veure aquest programa.
Us poso un enllaç a la web de la cadena on es poden veure online els darrers episodis i també un parell d'exemples pescats al You Tube per als que volgueu tastar un xupito del producte abans d'emplatar-vos amb el programa sencer.


Enllaç a la web per veure els programes Online.
I aquesta és la 'web del programa' < esto sí que es palillero, nenes.





6 comentaris:

Arantxa ha dit...

No sabía que daban este programa, bueno por no saber no sabía que existía! Gracias!

Por cierto, a mí el grupo este de música ni me va ni me viene, y tampoco me gusta el nombre del programa, podría haber sido un poco más atractivo!

Mar Calpena ha dit...

A mi m'està agradant bastant (no tant el concepte que hi ha darrera de "televisió low cost/televisió a granel", però això és un altra història i te l'explico en un altre moment). Llàstima que sempre me'l perdo, però l'he enganxat un parell de cops i les receptes molaven.

Ricard Sampere ha dit...

No en tenia ni idea.. !!. El teu bloc mereixeria un premi a la tasaca didàctica.. :).

Chis ha dit...

Jo el puc mirar quasi cada dia, i de fet el mir i m'agrada. Estic d'acord amb la Calpena, es nota molt el low-cost però la idea, el rollito, les receptes, la gent... està ben parit. Tot i que es nota que algun ha pagat per sortir-hi, perquè porta 2 dies obert i ja surt com a lloc imprescindible sense ser res de l'altre món. I ara vaig a fer les postres, au!

josep ha dit...

El títol del programa es massa "ejpañol" i tot i no atreure'm gens, es possible que tingui coses interessants. M'afegeixo al teu club de rars, no m'agraden els Caligari ni en general els grups de l'anomenada "movida", també els trobava massa "ejpañols", tu ja m'entens (que diria La Trinca).
Una abraçada

Anònim ha dit...

Propongo que dentro del Forum gastronómico de Bergantiños a celebrar en verando dediquemos un espacio a un akelarre consistente en quemar (controladamente) el camino Soria (yo tb me declaro culpable, oiga) y en general cuanta basurilla encontremos en el fondo de nuestras estantería de vinilos. no hace falta que sean "ejpañols", tambien valen gallecs (la movida viguesa, ya sabes) y hasta catalás (ah, no, no me acordaba que de aquella por ahí la peña se dedicaba a escuchar cosas tan internacionales como aquel delicioso "piña colada"; doy fe, que andaba por allí).