dilluns, 18 d’abril de 2011

de dubtes i morsilles.

Em passa la informació el meu estimat oncle Diego, que sent ell mateix un delicat gourmand que ha recorregut nombroses taules de restaurants selectes de tant em facilita alguna noticia o informació curiosa o interessant per al blog.

Aquest diumenge apareix al diari El País un interessant artícle escrit per Rosa Rivas sobre la modernització de la oferta gastronòmica al voltant del món del embotit.
Començant per algunes propostes molt cridaneres amb la mítica morcilla de Burgos (I'm lovin it) i acavant per alguna proposta ben propera com un ecofuet del Montseny.


Entre las propuestas más sorprendentes: unos nachos de morcilla. Con apariencia de chocolate con sal, la cosa cambia cuando entran por la boca además de por los ojos. La base es morcilla suprema de Burgos (de tripa natural de cerdo), sin conservantes ni rastro de gluten, y con arroz bomba, que incrementa su aporte crujiente.

Dubto d'entrada devant la proposta, no pas en fer-ne un post, es clar.
Dubto sobre quina opinió em mereixen aquestes noves creacions tan modernes que apareixen a l'article:

Nachos de morcilla
Calamar relleno de morcilla
Pinchos preparados de morcilla

chococecina

ecofuet

mini-longaniza con trufa


Per una banda podem assumir que tot està boníssim. Perqué no fer-ho?
Millor tenir una visió optimista de la vida i posats a imaginar el resultat de casar (maridar, perdò) xocolata i cecina de León... podem perfectament imaginar-nos un resultat fantàstic.
De fet, quan els meus vols a Galicia eren freqüents varies vegades vaig portar amb mi alguna caixa d'aquests bombons barcelonins i de disseny que porten parmesà, pebre, etc...

Per tant imaginem que tots tenen un resultat magnífic al paladar. Es molt imaginar un encert del 100%, però com us dic, posem-hi llum a la vida.
Aleshores digievolucionem a la seguent fase i entrem en els motius per a que unes empreses dedicades desde fa dècades a el.laborar productes tradicionals cerquen aquestes combinacions tan agosarades.


La chococecina, una tableta de chocolate negro con una sorpresa salada en el interior (virutas de cecina) es fruto de la colaboración de dos empresas de Astorga, con naves vecinas en el polígono industrial: Confíterías El Arriero Maragato (www.elarrieromaragato.com) y Cecinas Pablo.

Recerca de la conquesta de mercats exteriors? Alguna cosa s'insinua en aquest sentit a l'article.

La conquesta del mercat gourmet? Quin mercat gourment, el que vol comprar morcillas excel.lents? El que vol divertir-se una vegada o dues tastant alguna combinació novedosa? El que necessita lluir excentricitats per a demostrar que cavalca al capdamunt de la onada del glamour?
Segurament amb la crisi que tenim a sobre a tots, es clar.

I aleshores es quan em sorgeixen algunes preguntes que jo mateix no sóc capaç de respondre. Sempre ha estat més fàcil preguntar que contestar. No diguem ja contestar encertadament que la cosa es posa dramàtica.

Un producte tan excel.lent com la morcilla de Burgos ha d'expandir-se internacionalment a traves d'uns nachos? Quin sentit tindria posem per cas que un gafapasta de San Francisco descobreixi la morcilla de Burgos a traves del format nachos? Són aquestes gourmenderies uns complements que passaran de forma discreta per la nostra taula i la taula de restaurants de la zona original? O per contra correm perill que en uns anys trobar unes cartes farcides de productes 'derivats' dels originals i en canvi tenir problemes per a que ens serveixin un menú tradicional de la zona?
Aquest darrera pregunta, sorgida del també interessant article que us he enllaçat al blog Diario del Gourmet de Provincias.

Jo ja he dit que no tinc gaires respostes. En canvi sí que tinc curiositat per tastar alguna d'aquestes especialitats tot i que de fet, ja se que seran petits divertimentos per saltar-se la rutina... oh wait! Quina rutina? Però si jo només menjo cecina i morcillas de Burgos cada tres anys!!!!

I finalment un petit apunt al marge:
Fer ecofuet no em sembla que sigui pas la mateixa innovació que les altres que apareixen a l'article. Puc estar disposat a pagar o no el preu d'un fuet ecològic, però la proposta per molt que sigui tendència actual no té res a veure amb barrejar xocolata i cecina.
És, de fet i simplement, fer el fuet com s'havia fet 'tota la vida' (je, quin perill que té això de 'com s'ha fet tota la vida'... La vida de qui?)

7 comentaris:

Com Gat i Gos ha dit...

Jo l'únic dubte filosòfic que tic amb la morcilla és si es millor la d'arros o la de ceba (voto la de ceba!!), aixó de la chococecina no crec que aparegui mai a la taula d ecan gat i gos , el sol concepte ja hem mareja.... en aixó dels embotits de la terra som uns clàssics.
petns gastronòmics

Teresa ha dit...

jo també sóc de les que les "morsilles", "morsilles", (i milor de ceba)i la xocolata que no me la marexin massa!!!petó

Francesc ha dit...

No dubte gens que trobar combinacions noves d'aliments "originals" sempre és un goig. Ara bé, hi ha algunes "innovacions" que em costaria molt tastar. A mi també m'agrada poder menjar els productes tradicionals d'un lloc i no "succedanis de disseny". Salutacions

Ricard Sampere ha dit...

uffff...xocolata + cecina.. Potser ho tastaré el dia que em cansi d'un dels dos productes... però crec que no em cansaré mai...

I parlant de 'morcillas'... al restaurant Can Josep de BCN (no tenen ni telèfon fix) serveixen una 'morcilla de León" (*) que me tiene loco total...

(*) em referixo a León com regió espanyola... que algú amb el concepte d'innovació, no pensés que era de lleó africà.. :)

starbase ha dit...

Parella, el botifarrò (ja tenia ganes de fer servir el nom normatiu...XD) que més m'agrada és el de ceba, la seva textura és de bogeria per als meus nervis pal.latals jejeje.

Teresa, veig que en general la xococecina no triomfa gaire... :)

Francesc, jo tastar ho tasto tot... una vegada. El dificil és aconseguir fer-me repetir amb segons quines coses. :)

Ricard, això del botifarrò felí m'ha fet sormiure de bon matí jajaja. Ja saps que jo vaig poc a restaurants així que d'aqui a que em toqui no se si recordarè el nom. Ara, que no tinc problemes en preguntar-te, es clar :D

Anònim ha dit...

"fruto de la colaboración de dos empresas de Astorga, con naves vecinas en el polígono industrial: Confíterías El Arriero Maragato (www.elarrieromaragato.com) y Cecinas Pablo."
Menos mal que al lado del arriero maragato no había una fábrica de estiércol......

Pablo Mansilla ha dit...

Si queréis probar este magnífico chocolate no dudéis en visitar el único punto de venta online que es el de la tienda
mantecadasdeastorga.com
Es impresionante el contraste entre el dulce del chocolate y el toque salado de la cecina de fondo.