decuina.net (blog de cuina, gastronomia i...alguna coseta més): de Regreso Al Espagueti (Pasta McFly experience)

diumenge, 26 juny de 2011

de Regreso Al Espagueti (Pasta McFly experience)



Fa uns dies vaig tenir 'la sort' de trobar-me a casa la meva xermaneta amb uns paquets d'espagueti pleistocènics però conservats en condicions d'alacena estàndar durant molts anys. Concretament caducats uns al 2002 i els altres al 2005.

Les circumstàncies per les que aquests supervivents estirats han arribat fins als nostres dies se m'escapen, ja que la xermaneta té el costum de catalogar, endreçar i quadricular tots els productes que volten per la seva cuina. No vaig voler preguntar. Simplement em va dir 'mira aquests espaguetis, a veure si endevinem quant de temps fa que van caducar'.


D'entrada i un cop fet l'acudit de portar aquells fòssils al Museu d'Història Natural per a ser exchibits com spagutefiis petrofilus... per algun obscur mecanisme de la meva psique vaig pensar que aquella oportunitat em podia servir per a experimentar una mica i aprendre alguna tonteria poc útil.

Aquest obscur mecanisme és el que jo anomeno curiositat. Hi ha qui pensa que la curiositat només resta marcador de vida als felins domèstics, però a mí em sembla que la curiositat ben entesa és en general, una bona cosa.


Són cuinables uns espaguetis caducats fa nou anys?
I si ho són, ha canviat gaire el temps necessari de cocció?

Item plus, és comestible el resultat tot i haver més que triplicat el temps màxim de consum recomanat?


Als listillos dels collons, com ho és aquí yours truly, al mateix ritme al que sen's apareixen preguntes... sovint també el.laborem la corresponent teoria o hipòtesi de resposta.
I es clar, el listillo que porto a dins estava de guardia. Semper fidelis!.

El primer que vaig pensar és que si la pasta de blat dur és una barreja de la sèmola amb aigua, i que la diferència de la pasta fresca a la pasta dura és només el grau d'assecament... per força m'havia de trobar devant de probablement la pasta més seca que mai hagués pogut veure.
9 anys assecant-se són molts anys.

Una Nefertitti de les pastes, una autèntica Mòmia!


I per tant, si la diferència de temps de cocció entre la pasta fresca (que conté molta humitat) amb la pasta seca (aprox. un 12% d'humitat) és gran, aquests espaguèti havien de tenir un temps de cocció encara més gran!

A banda, encara que el contingut en greix és baix, per força s'havia de produir un procés oxidatiu (allò que es coneix com enranciamiento) i per tant el gust s'havia de veure afectat per el temps, no?
O potser el temps degradaba la qualitat del midó? Benvolguda proteina que dona estructura a la pasta. De forma que en resultaria una pasta que passaria de l'estat sec al 'blandorro' sense passar per la casella de 'al dente'... ah, sí, allò també era probable.
No paraba de barrinar, estava en ratxa!!


Hipòtesi:

El paquet més antic, contindrà menys aigua i per tant trigarà més en hidratar-se i coure.
Possible canvi de sabor.

Metodologia:

Controlar el temps de cocció de tres espaguetis diferents, els del 2002, els del 2005 i uns d'actuals. Les marques no eren les mateixes (2002 Lidl, 2005 Carrefour i 2011 Mercadona) però era el material disponible.
Com a forma de control del punt de cocció, anar tirant els espagueti cada minut contra el marbre de la cuina fins que es queda l'espagueti enganxat. I posteriorment trobar el temps necessari per a arribar al punt de 'al dente' per a cada paquet.

Dit i fet, vaig posar els espaguetis dins la meva màquina Delorean particular i em vaig disposar a mesurar el pas del temps...


Resultats:

1. La primera en la frente em va arribar quan vaig pesar els paquets -tots sense obrir- i em vaig trobar que els tres mantenien exàctament el pes que se suposava havien de tenir. On estava la pèrdua d'aigua dels paquets antics que jo havia imaginat? No s'havia evaporat res desde el 2002? Ai ai ai...

2. Aquesta és la taula de temps de cocció i enganxament dels tres paquets. Em sembla que parla per sí mateixa...

I jo que m'esperava trobar una bonita gràfica exponencial augmentant amb el temps i em trobo que no hi ha canvis significatius en el temps!!


Conclusions:

1. El temps idèntic de cocció tant per arribar al punt en que s'enganxen a la paret com al punt 'al dente' i que tampoc no canvii el sabor demostra clarament que es podrien fabricar bunkers amb la pasta seca: és bàsicament inalterable al pas del temps en escala humana.

Com que no queda prou clar (el Manel m'ho pregunta als comentaris) afegeixo:
El resultat de sabor és idèntic per al meu paladar, i he gosat tastar-los -tot i que no he menjat pas una racció sencera- i també puc dir que són comestibles.
De moment cap seqüela i ja fa més de 24 hores hehehe.


2. Si alguna vegada la reina del meu cor i jo sóm protagonistes del mecanoscrit del tercer origen cercaré paquets de pasta entre les restes de la humanitat perduda, si aconsegueixo encendre foc estic salvat a nivell alimentari per com a mínim una dècada!

3. Quan tinc un pont de tres dies de festa aprofito per a fer les meves tonteries. I que me quiten lo bailao.

20 comentaris:

manel ha dit...

tindrà segona part aquest interessant post científico-patillero? perquè un cop aclarit el tema de la cocció dels espagueti, resta per resoldre l'altra gran qüestió: són igualment comestibles nou anys després de caducar?

el taller de cuina ha dit...

Veig que ets tot un professional de la curiositat. Jejejeje...
Sóc partidària d'intentar menjar tota mena de productes caducats. Fins avui la cosa no ha tingut conseqüències!

Margarida ha dit...

Si no estaven florits ni tenien mal aspecte... per què no havien de ser comestibles? De totes maneres, no sé si m'hauria menjar uns espaguetis de fa 9 anys... més que res perquè una relíquia com aquesta convé conservar-la com a mínim 9 anys més!!!!!

mercè ha dit...

Em sembla un estudi interessantíssim!, ho dic de debò. Les gràfiques ho fan claríssim.Crec que la conclusió és clara: la teoria de la relativitat en tant a les dates de caducitat és directament proporcional al tipus d' aliment sobre el que fem l'estudi. ....o no....
Seriosament, persones vinculades a empreses concretes m'han assegurat que la majoria de productes es poden consumir fins a molt després de la data de caducitat. Si fins els iogurts diuen que poden aguantar 15 dies més, la pasta seca i hermèticament tancada és clar, com has demostrat, que pot aguantar anys!...Una abraçada Oscar, com sempre, ens mantens l'alerta i el somriure!

Anna Hallado ha dit...

Quan el més habitual hagués estat llençar-los directament, se t'encèn la llumeta de la curiositat i ens regales aquest post. Sensacionalment genial!

surfzone ha dit...

Quina bogeria d'experiment! He rigut molt, molt XDDD
Crec que si te n'han sobrat, pots portar-los a l'exposició de dinosaures al Museu de la Ciència, allà al costat del T-Rex pot quedar molt kitsch ;-)

Sara Maria ha dit...

M'agraden els teus experiements... Jo he menjat plat complert de pasta seca caducada feia anys (recordo que tres anys) i continuo viva... No és l'assecament un sistema de conservació i les dates de caducitat un imaginàri legal?

Dolça ha dit...

Realment els dies de festa no et proven massa!!! Quina manera de fer servir el temps lliure! Ara bé podries presentar-ne les conclusions a algun premi "cièntífic", potser guanyes algun lot de productes de caducitat passada!!!

See you soon!
PTNTS
Dolça

Gemma ha dit...

Ja ja ja!!!
Genial, he rigut amb tot, des de la primera fins a la última paraula :)
Visca el raonament i el mètode científic!!!!
Ara bé, el millor de tot, les conclusions!!!

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Quin "peaso estudio científico" que has fet, d'aqui al Nobel.
Penso guardar un paquet d'espaguetis per generacions futures, jejeje.
Petons.

Teresa ha dit...

Has fet un bon estudi!!! Si no us han sentat malament, tenim clar què emmagatzemar en cas d¡emergència... Recordo que no fa pas massa van trobar unes llaunes de sardines de la guerra civil!!! i diu que estaven bones!!! així que hi ha coses que per a elles no passen els anys!!com la mostrenca de la foto que ens poses... (nom d'invenció familiar, no crec que sigui correcte, de monstre: monstrenca!)

Ricard Sampere ha dit...

M'ha agradat molt l'estudi.... i malgrat la conya que hi poses, desperta l'interés... Molt be..!!.

Fem un mos ha dit...

Una definició molt bona sobre els espaguetis, encara que a casa dels meus pares deien que “qui no te feina el gat pentina”
Una abraçada

starbase ha dit...

Manel, ja vaig contestar al mateix post: és comestible però no m'he menjat pas tot el paquet... per si de cas hehehe

Taller cuinófil, ahhh profesional de res però tastaolletes de molt hahahaha. A casa hi ha qui és com tú, jo sóc una mica més previngut :-P

Margarida, aspecte normalíssim. Vols dir que he fet malament de cuinar-los? Be, prou coses acumulo a la cuina ja XD

mercè, Merci.
Jo també he sentit que molts cops la caducitat és una imposició legal i prou. Però es clar, quan vaig veure 9 anys... però no no... no estàven gens deteriorats!!

starbase ha dit...

Anna, moltes gràcies. La llumeta sí la tinc, la genialitat no però igualment miro de divertirme hehehe

surfzone, al final els sobrants els vaig portar a l'abocador de residuus orgànics perque sino es que no sortia del cercle espaguetil :DD

Sara Maria, tens raó... però es clar que no és igual la pasta de blat que un formatge...hehehe

Glòria, si dona, ara m'haig de presentar a premis. De moment amb que em digueu que heu somrigut ja tinc el premi que volia!

Gemma, si no fem unes conclusions la cosa no hagués servit per a res. No es que vulgui dir que hagi servit de gaire...però vaja...quicir... que hi ha d'haver conclusions!! :D

Cocinera betulo, lo meu va ser accidental jajaja. I a sobre ara s'hauria de fer ja sobre 20 anys de caducitat per a mirar si hi ha efectes... bufff, no no no :D

starbase ha dit...

Teresa... saridnes de la guerra civil... uffff s'ha de tenir valor. Espero que fòssin republicanes!! XDDD

Ricard, merci. En realitat de tant en tant convé treure l'instint científic a treballar encara que sigui en frusleries com aquesta, oi? :)

Sion. Miau. :-P

locasita ha dit...

Neeeeeeeeen!!! m'ha encantat aquesta investigació. Vinga, deixa caducar més cosetes i ens vas explicant....... jajajaja...

Petons!

PD: mira, la paraula de verificació que em surt per posar és "folly"........ què tens paraules selectives que et defineixin i tot?? quéeee modeeeeerno!!!! jajaja

Mis Resturantes para recordar y olvidar ha dit...

Antes de nada informarte que escribo estas lineas para molestarte un poco, cosa que hace tiempo que no hacia, pero eso si con mucho cariño ;-P

Hay un pequeño error en tu estudio que por cierto encuentro interesantisimo. Se trata de un error de base: tus espaguetis no estaban caducados.

Me lo tomo a cachondeo, pero sino estoy mal informado la Comunidad Europea tiene previsto solucionar este problemilla que desconcierta a la gente:

- La fecha de caducidad

- Fecha de consumo preferente

En el primer caso nos encontramos con productos en los cuales la industria sí puede estipular con exactitud la fecha tras la cual un producto podría suponer un riesgo para su consumo, ejemplos claros pueden ser los yogurts, quesos frescos, carnes/pescados etc...

En el segundo caso, el consumo preferente, tan solo nos indica el periodo en el cual el fabricante supone y puede garantizar que ese producto estará en perfectas condiciones organolépticas. Pasado ese consumo preferente (que no implica que esté en mal estado), cada producto evolucionará de manera diferente según su naturaleza y condiciones de almacenaje. En el caso de la pasta seca, supongo que en algún momento perdera parte de sus caracteristicas, pero dificilmente supondrá un riesgo para la salud.

Alaaaaaaa!!!!!!!!!! vaya rollo te he metido!, ja ja ja, un abrazo!

starbase ha dit...

Locasita,..és el que intento....tratar de conquistar el mundo!!! Heheheheh :-P

Francesc, no molestes al contrari. I no és cap rotllo, de fet comparat amb el post has estat somero y contenido :D
Tens tota la raó i he fet servir la caducitat per el consumo preferente. I com a proba es que encara estic per aquí un cop menjat els espagueti.

;-D

Hector ha dit...

hey, m'ha molat l'experiment i la teva manera d'explicar-ho; intentaré seguir el blog!!