divendres, 8 de juliol de 2011

de compte enrere... o compte endavant? El Bulli tanca..


Tres setmanes i xim-pum. Se acabó lo que se 'daba' .

Probablement en quinze dies tindrem saturació total del tema, i llegint aquesta entrevista de Lorena Ferro a La Vanguardia m'han vingut ganes d'escriure quatre línies mal comptades com a comiat a un restaurant al que mai vaig poder accedir. I de pas, posar-vos el link a la entrevista per als que encara no l'heu vista.

A Sant Adrià se li poden argumentar (i molt fort) algunes cagades en els darrers anys. Desde matalassos a campanyes pro exèrcit espanyol (alerta, per a mí la cagada no vé per ser espanyol sino per ser exèrcit).
També sota el meu punt de vista es podria debatre sobre la repetició i el cansament del seu discurs. Que s'ha tornat sovint pla i autorecurrent.
Però el que mai podrem negar es que va crear un nou model que va molt, molt més enllà de la esferificació -sospito que està fins als collons de la caricatura-.

Quan vaig estudiar història i epistemología de la física ja em va quedar clar que les revolucions conceptuals de les grans ments són una guspira, un flash. No se en cuina, però en ciència les ments privilegiades com Einstein o Newton van crear els seus nous universos conceptuals quan eren joves. En pocs anys d'intensa creació. I la resta de la vida es van dedicar a defensar-los.

És massa demanar que algú es contrarevolucioni a sí mateix, oi?. Estem parlant de persones.
Adrià i el seu equip van venir, van veure, van trencar i van vencer. I després va arribar el negoci.

I la part del negoci no m'interessa gaire, entre altres coses perque els seus productes ni els puc comprar.
La feina ja la van fer i depurada per el temps formarà part del corpus de la alta cuina mundial per els segles dels segles.

He gaudit tant amb algunes de les seves propostes conceptuals que sempre estarè agrait per aquests moments de felicitat i excitació.
El problema es que el que hem viscut, rebut, llegit, deduit i albirat en els darrers temps ha estat -per a mí- la part mecànica del discurs. Fa anys que no trempo amb un texte o una entrevista d'Adrià.

Ell mateix reconeix que estan cansats. Necessiten revolucionar el seu entorn per tornar a crear. Ho diu a la entrevista, entre moltes altres coses significatives.

http://www.lavanguardia.com/ocio/20110708/54182483929/ferran-adria-el-sistema-no-aceptaba-mas-el-triunfo-de-elbulli.html

Aconseguiran realment reinventar-se o serà simplement una continuació del model extraordinari que va trencar el mirall anterior? Jo no ho sé, però diria que associar-se amb Telefònica és un clar símptoma de cap a on apunten les petjades. Que sovint no és en la mateixa direcció cap a on miren els nostres ulls ni cap a on dibuixen les nostres paraules.

2 comentaris:

recetasverocava ha dit...

Acabo de conocer tu blog de casualidad y me ha encantado, por lo que me quedo de seguidora para poder mirarlo con mas detenimiento, un beso y hasta pronto!!!

CUATRO ESPECIAS Por ELENA ZULUETA DE MADARIAGA ha dit...

la verdad es que lo conozco personalmente por temas profesionales, es una persona muy sencilla y tremendamente inteligente, con una visión gastronómica fuera de lo normal, cuando hablas con el, da la sensación de que se adelanta a lo que vas a comentarle y pese a todo , le rodea un carisma de sencillez y humildad difíciles de mantener en su estatus,

creo que sus pasos se podría encaminar a una escuela internacional de formación para altos o futuros cocineros, ya se ha hablado de ello y de hacerlo, sería una mina de oro.
Estoy segura de que tendría alumnos de todo el mundo al precio que fuese.

Ya veremos que ocurre, pero si es cierto que se cierra una etapa de su vida muy importante.

besos