dijous, 3 de novembre de 2011

d'aquelles petites coses.


Petites joies visuals (i espero, desitjo, anhelo que també gastronòmiques) que m'ha portat la reina del meu cor de la seva Galicia natal.
Allà les venedores de mercat, assegudes sobre una cadira de càmping amb els cistells als peus, directament ajeguts sobre el terra de la plaça li han dit que són 'fabas de catro anos' o 'fabas de tres anos'. Tot segons a quina venedora li preguntis.

Fons de color rosat amb taques irregulars fosques. Unes en tenen moltes, altres en tenen menys. Són els 101 dàlmatas però en llegum. Me les he mirat una bona estona, cercant les més maques al meu gust i imaginant com deuen ser les plantes i les hortes que regalen aquest fruit.

Al final, per a conservar-les les he escaldat breument abans de posar-les al congelador. Les vull en perfecte estat de revista per a quan faci la recepta que espero, desitjo i anhelo... estigui a l'alçada d'aquestes petites joies.

6 comentaris:

Marina ha dit...

Caram, caram... sempre descobrint nous secrets culinaris... i on les trobes aquestes fesoletes?

Miquel ha dit...

como dice la Marina siempre descubres nuevas y curiosas cosas para compartir,no las habia visto estas fabes de tres años antes nunca,a ver que nos preparas

Chez Silvia ha dit...

Jo tampoc!!!! fes alguna recepta de cara al fred...si ve!!! Muaks

Anònim ha dit...

Estes galeguiños:

-Boas, e logo cómo se chaman estas fabas?

-Ai, pois mira, chámanlle fabas de 4 anos.

...

(Outra muller labrega)

-Esta faba chámase de 3 anos ou fabón.

-E como se preparan?

-'Ijual' cas outras.

Jejeje, o que ven sendo: Depende, bueno, nin moito nin pouco, ...

:-P

Cris.

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

Son una novetat per mi, no les he vist mai.
Ja ens explicaràs més cosas sobre el seu sabor.
M'agrada en Serrat.
Petons.

starbase ha dit...

Marina, me les ha portat la reina del meu cor de Galicia aquest cap de setmana :)))

Miquel, a ver que me sale... :D

Silvia, oi que ve de gust fer-les ben estofades o alguna cosa??? hehehe A veure si arriba sí...

Reina del meu cor, lo raro es que contesten cosas concretas. Ya lo ultimo seria pedir coincidencias y tal. Evolucionar vale, perder las eséncias... jamás!! ;-P

Anna, ja us explicaré :)