divendres, 11 de novembre de 2011

de llimones confitades en sal marroquines i la senyora-Tous

Coneixeu les llimones confitades en sal que es fan servir al marroc? En realitat es solen anomenar com a confitades però per a mí és molt més un encurtiment que un confitament.

Es preparen simplement fent uns talls a la llimona de forma longitudinal, però sense arribar a tallar-la del tot. Omplim amb sal el seu interior (veieu la primera foto) i les posem dins un pot hermètic.


Omplim amb suc de llimona (una llimona feta suc per a cada dues a confitar) i aigua. Omplir bé tot el pot i és important que les llimones estiguin ben submergides en el liquid, per això s'ha d'omplir bé de llimones el pot per a que entre elles facin presió i estiguin totalment submergides. 
Ens ho va ensenyar la Tara Stevens en aquesta classe de cuina marroquina.

Entre un mes i dos mesos de repòs i tindrem un element essencial per a fer tagins a l'estil marroquí. Son una combinació guanyadora amb el pollastre. Alerta però, quan els afegim als guisats no ens caldrà posar-hi sal perque aquestes llimones ja en 'beuen' molta i ens la deixen anar durant la cocció.


Per cert, no puc deixar d'explicar-vos que una de les assistents a la classe, que tenia pinta de viure per sobre de la Diagonal -oseayameentiendes-. Tot comentant que la majoria dels recipients tagín es trenquen quan es fan servir a les nostres cuines de foc de gas... no va tenir cap altra aportació millor que dir

"Es que supongo que nuestras cazuelas de barro son mejores, y no se rompen porque habrán hecho algún estudio tecnológico. Pero claro, nosotros estamos avanzados y no es como ellos que son bastante más primitivos los pobres"

Quan va acabar la classe vaig haver de baixar Passeig de Sant Joan avall, fins l'Arc de triomf per a recollir les meves pobres turmes,  que van marxar rodolant en sentir tanta inconsciència  pronunciada amb aquella naturalitat de señora-Tous.
Divina de la muerte, la señora.

Bonus track: Avui al Punt de cocció de Radio l'Hospitalet a les 12.30h tenim nou 'fitxatge mediàtic': un gran cuiner escocés i la història resumida del sucre com a component de la alimentació humana.
El podreu escoltar en directe Aquí i  més tard en posarem el podcast.

10 comentaris:

surfzone ha dit...

No sé si la Tara us ho va advertir, però aquestes llimones s'han de fer servir amb seny, ja que tenen un gust i aroma molt potent.

Gran comentari de la senyora, una aportació sense la qual no podríem dormir. Pulutant, podem afirmar que la terrissa bisbalenca és un prodigi de la tècnica.

Com que tinc foc d'inducció, ens vam comprar un tagín metàl·lic (amb tapa de fang), espero que no se'm trenqui (de fet, és de ferro colat, hi ha més perill que se'm trenqui la placa o el terra abans que el tagín).

Gemma ha dit...

No conec ni he tastat mai aquestes llimones, hauré d'investigar :)
Tristament, circula cada personal pel món... :(
Quina intriga amb el convidat d'avui! Qui és?

Mandarina ha dit...

jajaja... efectivamente aquí hay alguien muy primitivo... no em facis dir qui! :D
m'encanta com vau aprofitar la classe!!!

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Una bona lliçó!! mai he tastat aquestes llimones, han de ser bones...petonets

Anònim ha dit...

Un día de estos tengo que enviarle una carta de protesta el Ministerio de Ciencia y tecnología: a mí las cazuelas de barro me duran máximo dos usos antes de agrietarse, a pesar de seguir las recomendaciones de I+d consistentes en untarlas con ajo.

Chez Silvia ha dit...

Quin goig de comentàris, jo amb tu i tot el que poses no puc evitar tronxar-me de riure, t´ho dic en serio:))) En quan a les llimones he vist la recepta per no se on, però és veritat el que diu el surfzone, són molt aromàtiques:)) bon cap de setmana!!!

Anna - Betes i clicks ha dit...

hahah me l'estic imaginant tal qual la senyora aquesta del barro tecnológico... quanta ignorància!

un dubte: les llimones confitades, abans d'utilitzar-les se'ls ha de fer alguna alguna cosa? O és tal qual, amb la sal i el suc i tot?

pinta interessant de provar

surfzone ha dit...

Anna, netejar-les una mica i ja està. No es pot fer servir l'aigua, és molt salada.

starbase ha dit...

surfzone, com ve dius més endavant cal esbandir-los. Ens ho va dir la Tata, en efecte.

Gemma, son d'un aroma i sabor intensíssim. Boníssimes per a coure amb carn de pollastre o similar.

Mandaria, que te voy a contar que tu ya no sepas!!! hehehehe

Maria Jose, es que era una bona profa :D

Anónimo, se diría que me tiras de la lengua para que diga alguna barbaridad sobre el tema de vuestras cazuelas pero yo no soy ni Montilla ni Durán. Así que solo diré que no está hecha la ceràmica para la vitro y el gas... hehehe

Silvia, moltes gràcies. Jo intento divertir-me també amb el blog :)

Anna, es que la senyora era un putu estereotip en si mateixa... deumeu...

Surf... doncs això :)

manel ha dit...

que vas veure les meves? la dona ja es va significar al començament, que tu encara no hi eres, però ja va estar a punt de marxar perquè li havien canviat el tagin anunciat per un altre que es podia fer amb el temps de la classe. tampoc no hagués passat res is ho hagués fet :-))