divendres, 20 d’abril de 2012

de Garam Masala, el poder está en el rosa

Diuen a la TV que el poder està en el rosa, i si ho diuen a la TV deu ser veritat. Jo desde que en Lluis em van regalar un pot de Garam Masala (aquesta barreja d'espècies india que de  ho tenyeix tot d'un color rosa pujat)  penso que alguna veritat hi ha en la frase.


El Garam Masala és -de la mateixa manera que ho és el curry- una barreja d'especies i el seu nom literal significa això: barreja d'espècies. Cada zona i familia en té la seva, es clar. Però els ingredients habituals són canyella, clau, nou moscada, pebre negre i cardamom. A partir d'aquí hi ha milers de variants.

Us porto una recepta (exercici de disciplina personal: com a mínim una a la setmana! heh) que m'ha servit per al tàper d'avui divendres. I és curiós com per exemple la cansalada agafa rapidíssim un tó rosat viu, com si tingués un imant per al color -coses de la porositat de la carn, suposo- mentre que els cigrons resisteixen estoicament ser tenyits. Coses de la quaresmal resistència del llegum, suposo.

La recepta: Saltejat Garam Masala


Ingredients:


Un bon grapat de mongeta verda.
Uns 150 grs de blat de moro dolç
Uns 400 grs de cigrons cuits
Uns 200 grs de cansalada
sal, oli d'oliva verge i pebre
Una culleradeta de Garam Masala


Procediment:


Tallem la mongeta verda en tires que posem en una cassola tipus wok amb una mica d'oli, on les farem a foc mig tapadetes de forma que no es perdi sabor per el fet de bullir-les en aigua. Quan ja estan quasi fetes afegim el blat de moro dolç i la cansalada tallada a dauets. Saltejem breument per a que la cansalada s'estovi (si us agrada rostada la podeu daurar una mica abans en una paella apart).

Salpebrem i afegim el Garam Masala, que ens ho tenyirà tot de color de rosa. Finalment posem els cigrons ben escorreguts i li donem uns quants meneos per a que quedi la barreja ben homogènia.

Obviament la recepta adment mil canvis i ingredients (potser afegir algun bolet sec rehidratat, per exemple?) i el veritable motiu de la entrada és animar-vos a utilitzar aquesta barreja de nom tan exòtic i gust deliciós. Jo n'estic ben enamorat.



10 comentaris:

locasita ha dit...

No l'he tastat mai, jo m'he quedat en el ras el hanout.... :-)
Avui la cosa va de cigrons!!! jejeje

Gemma ha dit...

El garam masala també m'agrada molt, fa que els plats quedin molt gustosos i aromàtics.
Hauràs de fer un post d'aquests científics explicant el misteri del tenyit rosa, el cigrons i la cansalada, je je je...

Anònim ha dit...

Una sugerencia: prueba a ponerle la cosa esa a un trozo de bacalao y luego se lo mandas a tu amigo macías, a ver si le da un chungo y deja de dar por donde amargan los pepinos.

LA COCINERA DE BETULO ha dit...

A mi no cal que em convencis, ja estic convençuda i a vegades obro el armari de les especies només per olorar.
Quin tupper més guai has menjat avui, eh?
Petons.

starbase ha dit...

Locasita, doncs tasta-ho si pots perque és fantàstica, de debó :)

Gemma, afegitó final: en les hores de tàper al final la pell dels cigrons també ha caigut tenyida. Però a la foto no surt, es clar :)

Anónimo Veneciano, miedo me dá ir a gugle a ver que perlita ha soltado Macías (Pere Macías, te refieres no?) XDDD

Anna, tuper acolorit!! :)

Anònim ha dit...

Lleva unos días desatado, el tal macías, como si se hubiera tomado alguna seta de esas de la risa. Me resulta curioso que aquí se esté armando un follón del quince y ahí no os hayais enterado. Bueno, curioso, o no tan curioso, según se mire.

Ganas me dan de escribir la segunda parte del Terra de ningures, pero a) Tendría que pedirle a un amigo que me lo tradujera a la lengua de Maragall, y b) Las cosas se etán poniendo chungas en el código penal para los agitadores en la red.

Anònim ha dit...

Ah, por cierto. Estoy por mandarle un anónimo informándole de que Macías es un apellido de origen gallego. Sería demasiado cruel, por lo del pedigrí y eso, que el pobre se entere de que tiene genes subhumanos?

Miquel ha dit...

buen regalo el de Lluis y te has marcado un estupendo tapper rosa¡¡

surfzone ha dit...

Compte amb les espècies, que un cop t'hi acostumes, el plat que no en porta, no val res ;-P
T'ho diu un fanàtic de les espècies i de notar l'infern a la boca!

MasalaBcn ha dit...

Què curiós aquest garam masala rosat, no? Serà que porta sal negra (kala namak), que contra el que es pugui pensar és de color rosa? El que nosaltres preparem de rosa no en té gens...