dimarts, 8 de maig del 2007

deDecepcionant

Qui m'ho havía de dir....

Quan fa un any i alguns mesos vaig comprar un dels llibres que més m'ha fet disfrutar a la meva vida. El llibre d'aquest gran cuiner i (per el que l'escolto, per el que llegeixo, per el que veig) extraordinària persona:


L'Inefable Jose Andrés, amb la seva incapacitat comunicativa (diguem-ne incapacitat de dramatització si voleu) i alhora amb la enorme quantitat de coses, conceptes, tècniques i entusiasme que ens ha sabut transmetre en el seu programa. Es va despenjar amb un llibre brillant, ple de grans receptes i de millors comentaris. Tot un troç de la seva estima per la gastronomía imprés en uns fulls amb tapa.

I vet-ho aquí que aquest cap de setmana em vaig dirigir tot content cap a la llibrería on normalment compro els llibres de cuina amb aquest somriure que tenim els nens que sabem que rebrem una joguina.
Es clar que no vaig pensar que sería una joguina trencada.

Aquest llibre es indigne de la trajectoria d'aquest cuiner. Senzillament és un refregit de les receptes del programa (res a dir fins aquí, de fet algunes de les seleccionades han format part dels nostres menús de nadal). Però no hi ha més. No hi ha explicacions generoses. No hi ha anècdotes sucoses. No hi ha la sal maldon que tenía l'anterior: no hi veig el cor d'en Jose Andrés.

Això ho podría suportar si no fós perque el llibre està PESSIMAMENT editat. Una gran part de les fotografíes estàn pixelades (però com es pot ser tant tanoca, home). Capturades de la pantalla i enganxades a lo bèstia.

Suposo que aquest llibre es una imposició de márketing sense escrúpols.
Suposo que aquest llibre no és més que un tira-cuartos de la productora i TVE
Suposo que en Jose Andrés no n'està gens orgullòs i per això quasi no en parla a les entrevistes (jo vaig haver d'anar a buscar-lo per assegurar-me si era un nou llibre, del poc que en parla i aixó que l'he escoltat en un parell d'entrevistes)
Suposo, suposo i suposo.

Pero el que tinc clar es que el llibre venint d'on bé es una ... digue'm-ho clar. Una merda.

5 comentaris:

Ro ha dit...

Jo també tinc el primer i em va agradar. I havia vist que editaven el segon, però no m'ho havia mirat, quina pena. Ara el miraré ni que sigui per criticar-lo.

pakui ha dit...

Bienvenido al mundo real... todos hacen negocios.. incluido tu admirado cocinero.

starbase ha dit...

Ahh, pero si no em molesta pas que faci negocis. Cuina el que cuina com a negoci per exemple.

Em molesta un producte de mala qualitat. 'Desentona' amb la seva trajectoria.

Mar Calpena ha dit...

Doncs a mi el primer llibre ja no em va agradar gens. Es notava que havia estat editat per al públic americà i traduït sense pensar-hi gaire per treure pasta aquí. Explicava la tira de conceptes que per a nosaltres són ben sabuts, i en canvi de cop demanava ingredients autòctons d'Amèrica. Em va semblar un bon llibre per al mercat USA, però quan es compren els drets d'un llibre estranger -i sé de què em parlo- és on s'ha de notar la mà dels editors. No n'hi ha prou amb traduïr les coses tal com ragen. I si no es volia adaptar, el llibre hauria d'haver tingut una petita nota explicatòria sobre que abans s'havia publicat a una altra banda. Així que del segon passo directament.

pakui ha dit...

Bueno..bueno tu ya me entiendes. Además ya sabes que J.A. no es santo de mi devoción. Y no se muy bien por qué. Pero no me transmite buen rollito.