dissabte, 17 de maig de 2008

de negocis i marketing


Porto uns dies aguantant-me perque al final, no deixa de ser donar-li bola i em sembla que al llarg dels posts la opinió que em mereix en Ferràn Adrià ja ha quedat clara.

Però donat que porto tot el dissabte currant, ara obro una mica la vàlvula de l'olla express i així allibero pressió.

Hi ha personatges que cauen bé i altres que cauen malament. Hi ha que cauen bé i cada cop van caient pitjor com és el cas de Santi Santamaria. Un troç de cuiner que em té fregit amb el seu marketing en negatiu i el seu tomatisme polèmic.

Promocionar-se posant a parir a algú ben famòs. Això ja està inventat Santi, és vell. És un truc publicitari sense estrelles Michelin i digne d'una bona salsa de tomàquet.

I si a sobre et dediques a donar lliçons d'ètica per vendre llibres o omplir taules, fes-ho desde la coherència.

En fí, no sòc crític gastronòmic, no sòc ni tinc ganes de ser ecuànime i no he anat mai a cap dels restaurants d'alta cuina. Però tampoc sòc borrego, Santi.

Cap comentari: