dijous, 15 d’abril del 2010

de la reinona de los mares.

Ahir va coincidir el cuinar i el veure el Barça. Teníem tres orades netejadetes i llestes per a fer al forn amb unes patates. Traditional style.

Mentre el forn fornejava, el Barça golejava. No vem arribar a 'tova', que són quatre gols. Però no feia falta, perque teníem només tres orades. Una per cada gol.

Les orades són un peix que ha arribat tard a la nostra vida. A casa sempre havíem estat més de mare de lluç, lluç i bacallà. És clar que de tant en tant feiem una truita, un rap, un llobarro,... però no tinc cap record d'orada quan era petit.

Però les coses canvíen i un cop em vaig fer gran vaig trobar meva taronja sencera. I amb la taronja va venir la passió per l'orada. Vini vidi vinci per a la Sparus Aurata.

Aquest espàrid, autèntica reinona dels mars. Coqueta ella, es maquilla el rostre amb reflexes daurats d'alló més atractiu.
I per qué ho fà? Doncs perque és una presumida.
L'orada neix mascle i quan passa dels 500 grs digievoluciona cap a femella. Una autèntica Sea Queen de colors ben extremats.
Algú podrà pensar que aquesta transició és l'evolució natural cap a millor...es clar que jo no ho veig igual, heh.

En tot cas, aquí està la recepta absolutament simple i bàsica amb que ens hem dinat avui. És simple, però la llima (o llimona), l'oli i els alls sempre és una combinació guanyadora.



Orada al forn.

Ingredients:

Una orada per persona.
Dues patates per persona.
Una cabeça d'alls.
Una llima.
Sal, oli i pebre.
Un sobre d'espècies per a peix (jo he fet servir la barreja que venen al Mercadona)

Procediment:

Pelem i tallem les patates una mica gruixudetes. Les posem a una safata del forn amb oli (forn precalentat a 180 graus) juntament amb la cabeça d'alls. Salpebrem.

I les anirem vigilant de tant en tant per a que no s'enganxin. L'objectiu és que es coguin i caramelitzin lleugerament donant un tó torradet ben bonic.


Netejem i treiem l'espina de les orades. les salpebrem i les freguem amb una llima. Quan les patates ja quasi estàn, posem les orades per sobre amb una mica de la llima i les espècies.

Ho posem de nou al forn i ho vigilem molt per a que no s'assequin les orades, en 10 mins pot ser suficient, aneu probant.

8 comentaris:

xavier ha dit...

Molt bo el post!!

Les Sea queens tenen un sabor "estupendo".

Gemma ha dit...

L'orada és un dels meus peixos preferits, molt per davant del lluç o el bacallà. Sort que la teva mitja taronja t'ha encomanat una bona passió ;)

starbase ha dit...

Xavier, gràcies! Tens tota la raó (en el sabor de les reinones).

Gemma, doncs sí. D'això es tracta quan trobes la taronja adequada. Però el bacallà es inexpugnable al meu pòdium: si la orada és la reinona, el bacallà és el rei :-P

La cuina vermella ha dit...

Quina declaració d'amor que li has fet a la preciosa Dorada, el teu estimat corasson, a part d'amor, joia i alegria t'ha aportat fins i tot, també la Dorada.
Molts petons guapo.

Anònim ha dit...

Està bé això de treure-li l'espina, amb l'orada no se m'havia acudit mai. M'ho farà la peixetera/peixeter??? Bé, amb lo simpàtica que soc segur que si!
Bon cap de setmana reiatona!

josep ha dit...

Molt bona recepta d'un dels peixos més saborosos. Felicitats!

Fem un mos ha dit...

L`Orada es un peix molt bo per fer al forn, pro el bacallà ..........ummmmmm.
Una abraçada

starbase ha dit...

vermells, love is in the net, in the air and in the owen!!

Gemma, doncs gràcies per l'ascens de categoría,... però sóc nen i no pas nena fins on puc estar segur de les coses :-P

Josep, gràcies. De vegades les receptes senzilles i directes són també grans receptes.

Sion, com el bacallà no hi ha res. Però l'Orada és gran, molt gran.