La Paca és una crack, i també és la cosina de la mare. Fa unes ensaladilles del carajo de la vela i en realitat cuina com els àngels. Els seus entrepans tenen fama a la familia, quan ets un mite fins i tot amb els entrepans és perque ets... una crack.
Aquest és el seu gaspatxo de remolatxa. De puño y letra, oyes!
El gaspatxo, un dels meus plats preferits.
El vaig descobrir de petit en un viatge a Extremadura i em va agradar tant que aquell estiu em dedicava a demanar gaspatxo de postres de forma compulsiva. En aquells temps no hi havia a les cartes dels restaurants gaspatxos imaginatius, va ser Adrià (again) el que el va introduir a l'alta cuina amb el seu gaspatxo de llamàntol. Ni tampoc recordo que a les cases la gent ens fèssim gaspatxos de sindria o de cirera com ara és habitual.
fins i tot, diria que si m'haguèssin preguntat hagués afirmat rotundament que quasi tots aquests gaspatxos no ho són!! Si no porta tomàquet... no pot ser gaspatxo? Serà la edat o ves a saber qué, però he canviat d'opinió i ara penso que independentment de la resta d'ingredients, si porta una emulsió de pa, aigua, oli i vinagre és un gaspatxo. I a partir d'aquí la imaginació és lliure.
Uns noiets catalans, confessem que una mica afrancesats i amb les retines plenes de verd-galícia, es desplaçen per primer cop a les terres del sud. Expectants i amb ganes de veure els colors pàl.lids d'estiu als camps extremenys. En un Renault 4 color groc canari, cotxe que és jubilarà ben entrat el segle XXI, que només aconsegueix els 120 km/h quan els seus ocupants tenen una fe absoluta en que ho aconseguirà.
Serà un estiu de descobriment, com no pot ser de cap altra manera. Per l'edat, per les persones que coneixeràn i per que la vida descobrint és molt millor que la vida descoberta. I les piscines naturals són millors que les de formigó i rajola. I les tapes a la riba del Guadiana són millors que les galetes de l'escola . I el cel nocturn de Torremejía, negre fosc, negre Pantone, és millor que la nit taronja d'extraradi.
El calor de la tarda, els fa seguidors de la migdiada cada jorn de 3 a 6 de la tarda. En un poble blanc que es congela sota la calor exagerada del sol extremeny. 40 grados y subiendo. Mañana dice que será peor.
I el gaspatxo, un vell conegut serà reconegut com a beguda fonamental. Indispensable. El que comença sent la millor de les begudes isotòniques tradicionals s'anirà depurant i sofisticant amb els anys. Gaspatxo sól, gaspatxo amb truita de patates ( a dins, con dos cojones), gaspatxo amb raïm,...
I sempre, a cada taula on apareix el gaspatxo, uns instants íntims i personals amb el record de la família prenent: el gaspatxo de la Paka a la seva cuina blanca amb despensa, al menjador de la Tita Brígida amb butaca sobre la tapa de l'antic pou, al restaurant del Valle del Jerte on em vaig demanar gaspatxo per postres,...
De fons s'escoltava la música, uns jovenets que prometen molt...com es diràn? ¡Ah si! Pata Negra.
Aquesta és la recepta del gaspatxo de la meva super-xermaneta Laia, un gaspatxo dels que més m'agraden dins d'una família on hi tenen la mà trencada en els gaspatxos!! La copio-pego tal com me l'ha enviada, hehe
Gaspatxo de la Laia
Ingredients: 2 kg tomatoes macos gazpacheros 2 pebrots verds 1,5 alls (de la gitana de Ripollet, lo ideal) 1 ceba tendra 'mitjana' (macona) 1 trosset de pa, a veure, com per un min entrepà (6 cm de llarg, perdó però es que no tinc el regle a ma) sal i un bon raig d’oli d'oliva
Procediment: tot això, ocupa en volum un parell de 'batidores', primer els 'colo' (ben finet, que no deixi passar les peles ni llavors...) desprès en un cassó gran barrejo les dues 'tongades' i els torno a 'colar'i al final los ponemos en los tuppers....(que no tengo, que los tienes tu en tu casa, a ver si vuelven a casa vuelven ...m’haig d’esperar al nadal ?)
...i el millor complement: una truita de patates amb ceba... talladeta en trossets, dins del bol del gazpatcho.... mmm
