detengan el mundo que me bajo (un rato nada más)

Reality Bytes.Nyam#1

Viatjo en el metro, de camí a la reunió amb l'Oriol. Linia4.
A la parada de Maragall puja una dona amb la seva filla, calculo que tindrà uns 9 anys (la filla).

- Mamá, hoy en el cole hemos tardado más de media hooooraaaa en callarnos, jajaja. No nos calláaaaabamos y al final la seño nos ha hecho quedarnos media hora más al final. Castigados.

- Pues el siguiente dia le dices a la profa que tu te tienes que ir a la hora.

- Se lo he dicho, pero nos dice que no podemos porque no nos hemos callado y nos tenemos que quedar.

-¿Si? pues no puede ser!! Y si no te deja salir te borro y te llevo a otro!!

Conclusion nyamber uan: cria padres que te cuervarán los hijos.


RealityBytes. Naym#2

Es força conegut que la única zona d'Espanya on es comercialitza bon pa de forma generalitzada és Galicia. Els gallecs han sabut mantenir les farines, les receptes, la paciencia que als altres ens va faltar als anys 70 i 80. Quan ho vem perdre tot i ens vem quedar amb el xiclet amb crosta. Parlo del pa de consum general, que ja sabem que a tot arreu hi ha bones fleques, encara que siguin poques. Sempre hi ha massitaexcepcións...

Però encara amb el regust del fracàs ni-ni a la retina, arribo a casa i la reina del meu cor m'ha portat de la verdor celta unes barres de pa d'espelta que 'quiten el sentío'.

Sembla que els pares deixats i els fills indolents queden més lluny mentre tallo les llesques.
Ho farem en formato 'pa amb tomàquet', obviament.

Conclusion nyamber chú: Ferràn aprieta pero no ahoga, siempre queda un cuscurro de pan al que agarrarse.