Un gag per criticar l'alarmisme quimiofòbic que ens rodeja. Es pot parlar de tot i soc el primer conscient que la indústria busca el benefici al compte de resultats, com sigui aquest és l'objectiu i no pas cap altra cosa.
Però cal parlar sempre amb raons i arguments sòlids. 'Esto no lo como, porque es todo quimica' és una frase absurda que estic cansat de sentir. Tot ho és de química! Començant per l'aigua: dihidròxido de oxígeno.
Personalment em sento molt més inclinat cap a la crítica als mètodes de producció i distribució del que mengem que no pas a aquesta suposada quimica afegida a la quimica que ja són els aliments de forma natural. El que em molesta i em preocupa és que un aliment estigui conreat a milers de quilòmetres de forma contaminant i agresiva cap a variants tradicionals. No pas que a la llauna hi porti un conservant antibotulimic que està garantint la meva salut...
¿Sabemos lo que comemos?
Via microsiervos
