Tenim ara mateix un complexe de Governator de Califòrnia que no ens l'acavem!!
- Sayonara, Ariel
dilluns, 30 d’abril del 2007
el deTerminator machine
Tal i com ens va comentar la Ro, el cuiner Ariel Rodriguez ja és història a la TV d'España. Just uns dies després del nostre 'despelleje'.
Tenim ara mateix un complexe de Governator de Califòrnia que no ens l'acavem!!
- Sayonara, Ariel
Tenim ara mateix un complexe de Governator de Califòrnia que no ens l'acavem!!
- Sayonara, Ariel
diumenge, 29 d’abril del 2007
Detemporada
Bé, ahir a la boquería vem comprar (com sempre i com ha de ser) fruita de temporada.
Molt maduixot a les parades i molt bé de preu. La llàstima es que el maduixot que s'ha imposat al mercat durant els darrers anys es de mala qualitat. I m'explico.
Té una presència fantàstica, un tamany, color i lluentor envejable. Però son insípids a més no poder. Solen venir de Huelva i suposo que es produeixen tones i tones d'aquest bonic producte que ha esdevingut àcid però sense gust ni practicament aroma.
Per tant, excepte les poques vegades en que trovo maduixots que tenen gust de maduixot, normalment haig de fer alguna recepta que permeti disfrutar-los una mica més. Avui per esmortzar, en comptes del café amb llet i tota la pesca m'he decidit a treballar una mica el maduixot i una pinya que també vaig portar ahir.
Al final, caramelització de la pinya en una planxa amb mantega i mel i una sopeta de maduixot amb mèl i pebre negre. Senzillet, que es per esmortzar i tinc gana!!
Bastonets de pinya amb sopa de maduixots.
Uns quants bastonets de pinya.
200 gr. de maduixots.
Una mica de mantega.
cinc cullerades de mel.
pebre negre acabat de moldre.
El.laboració:
Posem la mantega en una paella i quan està calenta li afegim els bastonets de pinya. Ha de ser foc fort perque volem daurar però no volem que s'estovi massa. Quan porta un minutet al foc, li afegim un parell de cullerades de mèl. Un cop daurats, els reservem.
Posem en la batedora americana (o minipimer sinó) els maduixots i els triturem. Jo no ho passo per el colador en aquesta ocasió, però si es vol una sopa fina fina fina si que convé passar-ho.
Després ho posem en un cassó al foc suau i li afegim les tres cullerades de mèl i ho fem 'xup-xuperjar' una mica. Finalment li afegim el pebre negre.
Ja sols ens falta posar en un mateix plat la pinya i la sopa de maduixa i a esmortzar.
Salut!!
dissabte, 28 d’abril del 2007
Torreta de bacallà amb foie
Aquesta és la recepta que juntament amb la meva germana Laia hem el.laborat avui dissabte per a dinar: Torreta de bacallà amb foie i maionesa d'alvocat.
Com que avui tenìem poca gana de carn, hem decidit aprofitar uns troços de bacallà dessalat del que venen congelat a les tendes BonÀrea (abans Àrea de Guissona) i que personalment ens encanta per la seva relació qualitat-preu.
Així que avui, en el viatge a la Boquería, hem comprat uns alvocats i bloc de foie per a acabar d'acompanyar el bacallà, que sinó es trova molt sol.
La idea del plat és ben senzilla: confitar el bacallà a baixa temperatura, esqueixar-lo i posar-lo dins un motlle a sobre de poma passada per la planxa. A sobre del bacallà foie amb maionesa d'alvocat i uns grans de pebre rosa i llavors de sèsam negre per decorar.
Torreta de bacallà amb foie:
Ingredients:
450 gr de bacallà dessalat
bloc de foie
Una poma granny-smith o similar
2-3 alvocats
dues cullerades grans de maionesa
200 ml de crema de llet
llet
oli d'oliva verge extra
pebre vermell i pebre negre
llavors de sèsam negre
El.laboració:
Primer confitem el bacallà en oli. Confitar, es a dir, cobrir el bacallà completament i cuinar a baixa temperatura fins que estigui tovet i es començín a separar les làmines de la carn de bacallà. L'oli no ha de bullir mai.
Es espectacular veure com la gelatina natural del bacallà surt en grans quantitats. Si volguessim fer un pil-pil ho tindríem ben fàcil amb aquest bacallà:
Un cop confitat, el treiem, desespinem i esqueixem. Reservar.
Pelem les pomes i les tallem en grills que passem un moment per la planxa. Jo faig servir una mica de l'oli de confitar el bacallà per a lubricar i donar un puntet de sabor:
Quan tenim el bacallà i la poma, muntem amb un motllo (jo he agafat un del mateix tamany que tindría la llesca de foie que posarem per sobre). A sota, la poma i a sobre el bacallà esqueixat. Per a amorosir-lo, li hem barrejat una mica miqueta de l'oli de confitat. Però sols una mica.
Per sobre del bacallà, li hem posat ja una mica de la salsa: maionesa d'alvocat.
Aquesta maiones es fa barrejant al minipimer dues o tres cullerades de maionesa (jo la utilitzo lleugera, no vull que tingui massa sabor), dos o tres alvocats i la quantitat de crema de llet i llet que ens agradi per a tenir la textura que volguem. També li hem afegit pebre negre acabat de moldre i sal.
La posem dins del biberó i ja la tenim llesta per anar salsant aquest i alres plats.
Finalment, passem per la paella un parell de llesques de foie que estàn destinades a coronar la torreta.
i decorem amb uns grans de pebre rosa i llavors de sèsam negre.
Salut!!
Com que avui tenìem poca gana de carn, hem decidit aprofitar uns troços de bacallà dessalat del que venen congelat a les tendes BonÀrea (abans Àrea de Guissona) i que personalment ens encanta per la seva relació qualitat-preu.
Així que avui, en el viatge a la Boquería, hem comprat uns alvocats i bloc de foie per a acabar d'acompanyar el bacallà, que sinó es trova molt sol.
La idea del plat és ben senzilla: confitar el bacallà a baixa temperatura, esqueixar-lo i posar-lo dins un motlle a sobre de poma passada per la planxa. A sobre del bacallà foie amb maionesa d'alvocat i uns grans de pebre rosa i llavors de sèsam negre per decorar.
Torreta de bacallà amb foie:
Ingredients:
450 gr de bacallà dessalat
bloc de foie
Una poma granny-smith o similar
2-3 alvocats
dues cullerades grans de maionesa
200 ml de crema de llet
llet
oli d'oliva verge extra
pebre vermell i pebre negre
llavors de sèsam negre
El.laboració:
Primer confitem el bacallà en oli. Confitar, es a dir, cobrir el bacallà completament i cuinar a baixa temperatura fins que estigui tovet i es començín a separar les làmines de la carn de bacallà. L'oli no ha de bullir mai.
Es espectacular veure com la gelatina natural del bacallà surt en grans quantitats. Si volguessim fer un pil-pil ho tindríem ben fàcil amb aquest bacallà:
Un cop confitat, el treiem, desespinem i esqueixem. Reservar.
Pelem les pomes i les tallem en grills que passem un moment per la planxa. Jo faig servir una mica de l'oli de confitar el bacallà per a lubricar i donar un puntet de sabor:
Quan tenim el bacallà i la poma, muntem amb un motllo (jo he agafat un del mateix tamany que tindría la llesca de foie que posarem per sobre). A sota, la poma i a sobre el bacallà esqueixat. Per a amorosir-lo, li hem barrejat una mica miqueta de l'oli de confitat. Però sols una mica.
Per sobre del bacallà, li hem posat ja una mica de la salsa: maionesa d'alvocat.
Aquesta maiones es fa barrejant al minipimer dues o tres cullerades de maionesa (jo la utilitzo lleugera, no vull que tingui massa sabor), dos o tres alvocats i la quantitat de crema de llet i llet que ens agradi per a tenir la textura que volguem. També li hem afegit pebre negre acabat de moldre i sal.
La posem dins del biberó i ja la tenim llesta per anar salsant aquest i alres plats.
Finalment, passem per la paella un parell de llesques de foie que estàn destinades a coronar la torreta.
i decorem amb uns grans de pebre rosa i llavors de sèsam negre.Salut!!
De boquería
Desde fa bastant, els dissabtes que no estic a Coruña, agafo el cotxe, el cistell (una bossa d'aquestes blaves del IKEA, estupenda per a fer de cistell) i quedo amb la meva germana per anar al mercat de La Boquería.
Situat al bell mig de les rambles barcelonines, és tot un clàssic i per aixó mateix poc puc aportar a tots aquells que ja el coneixeu encara que sigui per haver-ne sentit a parlar.
A nosaltres ens encanta per diverses raons. La primera i principal, la gran quantitat i varietat de productes que hi trovem. No només n'hi ha de tot (o quasi) sinó que n'hi ha en quantitats industrials. Com que anem ben d'hora, a les 9 i poquet ja estem allà, les parades estàn plenes de gènero i sobretot són un goig visual les de fruita i verdura... quins colors!!
Com veieu la foto superior, hi ha parades especialitzades en productes d'altres llocs del mon i com veieu a la foto inferior, n'hi ha de dolços i fruita seca.
Obviament hem de defugir les parades situades just a l'entrada del mercat que dona a les Rambles, trampa per a turistes desprevinguts i les que més i millor espectacle visual donen. Aquí no només podem comprar fruita, sino batuts i sucs naturals conservats en uns vasos sobre gel. I també alguna fruita preparada per consumir, com aquesta meravellosa pithaya (que jo anomeno la fruita de la plastilina per la seva textura exterior i color rosat).
En fí, per als pocs que no coneixeu aquest temple gastronòmic (altres dies ja anirè posant més comentaris si s'escau) us deixo aquestes fotos preses avui mateix. I per als que ja la coneixeu...
Ens veiem a la boquería!!!
dimecres, 25 d’abril del 2007
El toque que li deuen haver donat....
... Al cuiner Ariel Rodriguez.
Ariel Rodriguez venía amb una tremenda aureola de gran revolució en els programes culinaris. De enfant terrible preparat per deixar al inefable Karlos a l'alçada d'un escolanet timid i fonediss.
I el que em vaig trovar va ser un programa masclista fins a extrems insorportables on un cuiner (hombre, por supuesto) ensenya a cuinar a una clase de dones (totes dones, ni un sol home en cap dels programes) i les tracta com ximpletes estúpides embelesades per la seva gràcia, simpatía i sobrenatural atractiu.
Si no fós tan trist, riuria (de fet, confesso que més d'una vegada vaig riure dels nervis) cada cop que després de la mes minúscula i senzilla operació el gran Ariel els preguntava a les seves dones-ximpletes
- Entendieroooooooooon???
- SIiiiiiiiiiiiiiiiiiii!! (si no contesten, els torna a preguntar).
Poc després sol treure el enorme i fàl.lic molinet de pebre (Capoccione l'anomena) i amb un somriure maliciós els hi pregunta:
- Les gusta mi capooccioneeeeeee??
- Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!
En fí, tot masclista i molt lamentable.
Afortunadament, em sembla que algú (el share, suposo) li ha donat un 'toque' i el 'payo' s'ha moderat una mica . Ara només tracta les dones com a ximpletes... posem un parell de cops per programa... molt millor, on va a parar.
Ànim Ariel, que tu puedes.
PD: I el més trist es que quan es posa a cuinar i a explicar els detalls tècnics de cocció i demés en sap un niu!
dilluns, 23 d’abril del 2007
Homenatge a Arzak (amb perdò i humil.litat)
Com a plat estrella del cap de setmana, vaig decidir fer servir una recepta amb la que el gran grandíssim ENORME Juan Mari Arzak va començar aquesta revolució que ens ha dut fins on som ara.
Fa molts anys ja que el Juan Mari ve decidir provar si es podía fer un flam de peix. Un pastís de cabratxo (escórpora per aquestes terres).
Aquesta forma de presentar el peix en una textura tan agradable sempre ha estat un dels meus plats favorits. Jo, però, el vaig fer amb lluç. No sé si perque som el que menjem o perque no hi havía cabratxo al mercat. Escolliu vosaltres mateixos...
Recordo haver-lo menjat a casa de petit (de estos polvos familiares tenemos estos lodos actuales, es clar) i no sé si era aquesta recepta de Arzak o una similar, pero ja era hora de recuperar-la.
Com a punt d'imaginació pròpia (ja, pecat tocar una recepta d'en Juan Mari, però es que sino no té tanta diversió) vaig fer dues variants. Una amb salsa de tomàquet (recepta original) i l'altra sense (recepta de l'Òscar, con un par).
També val a dir que els ous que vaig fer servir, son de gallina criada a casa amb blat de moro i retalls de l'hort única i exclusivament. Tot un luxe!!
Gràcies a la familia de la meva xicota, que són així d'autèntics.
Pastís de lluç en dos colors:
500 gr. de lluç
250 ml de crema de llet
150 ml de salsa de tomàquet (as casera as possible, thanks)
8 ous
Per a guarnir:
Un ou de guatlla bullit i tallat a la meitat
Un parell de pebrots del piquillo passats per la paella
Un parell de nespres en conserva
Per a la salsa
200 gr de pebrots del piquillo
mitja ceba de figueres
100 ml de vi blanc
dues cullerades de vinagre de xerés
dues cullerades de mel
sal
oli
pebre
El.laboració:
Marquem el peix a la paella amb molt poc oli. De manera que queda cuit i preparat per fer-lo miquetes i alhora agafa un agradable gustet a 'planxa'.
Un cop fet, el fem esqueixadet petit, però a mí m'agrada deixar algún troçet una mica més gran per trovar la textura de peix en el flam.
Barrejem el peix amb els ous i la crema de llet. Hi afegim sal i pebre i en aquest moment ja podem fer els primers flams. Jo faig servir motlles individuals de silicona, m'agraden més que els metàlics i són molt més fàcils de desmotllar.
Es posa al forn al bany maría fins que estiguin cuits. La tècnica de cocció és idèntica a la del flam, no volem que l'ou sobrepassi els 80 graus i quedi 'tallat', perdríem la textura untuosa.
Un cop fets els pastissets grocs, afegim salsa de tomàquet a la barreja i en coem els vermells.
En paral.lel fem la sàlsa:
Tallem la ceba i la posem en una paella calenta amb oli. Volem que quedi transparent, no cal que sigui torrada. Tot i que si tenim temps, també la podem torrar una mica. Però no busquem fer un sofregit.
Un cop la ceba està tendra, li afegim els pebrots del piquillo tallats a tires. Li donem dues voltes i quan són calents li afegim la mel. Tot seguit li afegim el ví i deixem reduir i finalment quan ja ha reduit el ví se li posa el puntet del vinagre de xerés.
Finalment es sala , li posem el pebre i ho passem per la trituradora i el col.lador.
Per muntar el plat, es posa un pastisset de cada color sobre una base de salsa i dos nespres passats un minut per la planxa amb mig ou de guatlla i un pebrot del piquillo.
Bon profit!!
Fa molts anys ja que el Juan Mari ve decidir provar si es podía fer un flam de peix. Un pastís de cabratxo (escórpora per aquestes terres).
Aquesta forma de presentar el peix en una textura tan agradable sempre ha estat un dels meus plats favorits. Jo, però, el vaig fer amb lluç. No sé si perque som el que menjem o perque no hi havía cabratxo al mercat. Escolliu vosaltres mateixos...
Recordo haver-lo menjat a casa de petit (de estos polvos familiares tenemos estos lodos actuales, es clar) i no sé si era aquesta recepta de Arzak o una similar, pero ja era hora de recuperar-la.
Com a punt d'imaginació pròpia (ja, pecat tocar una recepta d'en Juan Mari, però es que sino no té tanta diversió) vaig fer dues variants. Una amb salsa de tomàquet (recepta original) i l'altra sense (recepta de l'Òscar, con un par).
També val a dir que els ous que vaig fer servir, son de gallina criada a casa amb blat de moro i retalls de l'hort única i exclusivament. Tot un luxe!!
Gràcies a la familia de la meva xicota, que són així d'autèntics.
Pastís de lluç en dos colors:
500 gr. de lluç
250 ml de crema de llet
150 ml de salsa de tomàquet (as casera as possible, thanks)
8 ous
Per a guarnir:
Un ou de guatlla bullit i tallat a la meitat
Un parell de pebrots del piquillo passats per la paella
Un parell de nespres en conserva
Per a la salsa
200 gr de pebrots del piquillo
mitja ceba de figueres
100 ml de vi blanc
dues cullerades de vinagre de xerés
dues cullerades de mel
sal
oli
pebre
El.laboració:
Marquem el peix a la paella amb molt poc oli. De manera que queda cuit i preparat per fer-lo miquetes i alhora agafa un agradable gustet a 'planxa'.
Un cop fet, el fem esqueixadet petit, però a mí m'agrada deixar algún troçet una mica més gran per trovar la textura de peix en el flam.
Barrejem el peix amb els ous i la crema de llet. Hi afegim sal i pebre i en aquest moment ja podem fer els primers flams. Jo faig servir motlles individuals de silicona, m'agraden més que els metàlics i són molt més fàcils de desmotllar.
Es posa al forn al bany maría fins que estiguin cuits. La tècnica de cocció és idèntica a la del flam, no volem que l'ou sobrepassi els 80 graus i quedi 'tallat', perdríem la textura untuosa.
Un cop fets els pastissets grocs, afegim salsa de tomàquet a la barreja i en coem els vermells.
En paral.lel fem la sàlsa:
Tallem la ceba i la posem en una paella calenta amb oli. Volem que quedi transparent, no cal que sigui torrada. Tot i que si tenim temps, també la podem torrar una mica. Però no busquem fer un sofregit.
Un cop la ceba està tendra, li afegim els pebrots del piquillo tallats a tires. Li donem dues voltes i quan són calents li afegim la mel. Tot seguit li afegim el ví i deixem reduir i finalment quan ja ha reduit el ví se li posa el puntet del vinagre de xerés.
Finalment es sala , li posem el pebre i ho passem per la trituradora i el col.lador.
Per muntar el plat, es posa un pastisset de cada color sobre una base de salsa i dos nespres passats un minut per la planxa amb mig ou de guatlla i un pebrot del piquillo.
Bon profit!!
Un esmortzar potent
Quan ens vem aixecar el diumenge, i després de veure els programes de 'la Arguiñana' com coneixem a la germaníssima del Arguiñano... vem anar a esmortzar.
Teníem uns gofres amb una mica de xocolata preparats, però ens va semblar que quedaríen millor posar-hi unes maduixetes i fer veure que la cosa es, així, molt molt més sana ... je...
Bé, no és un brunch dels que estàn tant de moda. Però us asseguro que és un esmortzar potent. Vem tornar a fer la 'migdiada', obviament.
Que hay de nuevo viejoooooo???
Ostiaaaas, quant de temps.
Ja he tornat d'un gran cap de setmana passat a A Coruña amb la meva parella, la Cris.
En aquest cap de setmana hem tingut temps per cuinar, es clar. Així que ara us posarè alguna imatge i alguna recepta del que hem estat fent.
Per començar, una bonica crema (vem voler començar suavet el cap de setmana, que sino ja ens coneixem i ens empatxem abans d'hora...).
Una crema de base de pastanaga amb el complement del mascarpone (idea de La Cuina de l'Isma) però vaig voler donar-li una volta: ous de arengada. El caviar del modest.
Un toc salat que compensa la potser excesiva dolçor de la crema amb el mascarpone. Per cert, un dia dedicarè un tòpic a parlar d'aquesta meravella de formatge. Em sembla que no hi ha res mes suau en el mòn!
A part de la qnelle central, vaig disoldre una part del mascarpone a la crema per substituir la tradicional crema de llet. Tot i que finalment també li vaig posar una mica d'aquesta.
Per a que no perdès color taronja, vaig fer servir un suc de pastanaga envasat que em va permetre tornar a gaudir del color intens que tant m'agrada.
Crema de pastanaga amb mascarpone:
Ingredients:
Mig kilo de pastanagues.
150 gr. de formatge mascarpone.
100 ml de crema de llet.
Un pot de caviar d'arengada o similar.
Sal, oli i pebre.
El.laboració:
Coem les pastanagues en aigua (no molta, no volem treure gust a les pastanagues) fins que es puguin triturar.
Les triturem amb una part de l'aigua fins a formar un purè.
Hi barrejem la meitat del mascarpone i la crema de llet.
Com que perdrà color, jo hi afegeixo una mica de suc de pastanaga per recuperar.
Ho rectifiquem de sal i pebre.
Un rajolinet d'oli per arrodonir-ho.
Es presenta amb una qnelle de mascarpone i unes quants ous d'arengada.
Finalment li vaig posar una mica d'alfàbrega per sobre.
Salut!
Ja he tornat d'un gran cap de setmana passat a A Coruña amb la meva parella, la Cris.
En aquest cap de setmana hem tingut temps per cuinar, es clar. Així que ara us posarè alguna imatge i alguna recepta del que hem estat fent.
Per començar, una bonica crema (vem voler començar suavet el cap de setmana, que sino ja ens coneixem i ens empatxem abans d'hora...).
Una crema de base de pastanaga amb el complement del mascarpone (idea de La Cuina de l'Isma) però vaig voler donar-li una volta: ous de arengada. El caviar del modest.
Un toc salat que compensa la potser excesiva dolçor de la crema amb el mascarpone. Per cert, un dia dedicarè un tòpic a parlar d'aquesta meravella de formatge. Em sembla que no hi ha res mes suau en el mòn!
A part de la qnelle central, vaig disoldre una part del mascarpone a la crema per substituir la tradicional crema de llet. Tot i que finalment també li vaig posar una mica d'aquesta.
Per a que no perdès color taronja, vaig fer servir un suc de pastanaga envasat que em va permetre tornar a gaudir del color intens que tant m'agrada.
Crema de pastanaga amb mascarpone:
Ingredients:
Mig kilo de pastanagues.
150 gr. de formatge mascarpone.
100 ml de crema de llet.
Un pot de caviar d'arengada o similar.
Sal, oli i pebre.
El.laboració:
Coem les pastanagues en aigua (no molta, no volem treure gust a les pastanagues) fins que es puguin triturar.
Les triturem amb una part de l'aigua fins a formar un purè.
Hi barrejem la meitat del mascarpone i la crema de llet.
Com que perdrà color, jo hi afegeixo una mica de suc de pastanaga per recuperar.
Ho rectifiquem de sal i pebre.
Un rajolinet d'oli per arrodonir-ho.
Es presenta amb una qnelle de mascarpone i unes quants ous d'arengada.
Finalment li vaig posar una mica d'alfàbrega per sobre.
Salut!
dimecres, 18 d’abril del 2007
Que rul.li
Amb rul.lo de cabra i porro... no podía titular-ho de cap altra manera.
Agafant una de les receptes del fantàstic llibre d'en Rafa al blog Daddy's kitchen
vaig decidir fer una variant canviant la ceba per porro. La idea és barrejar el gust poderòs del formatge de cabra amb la dolçor d'un porro caramelitzat.
La salsa pesto serveix per unir aquests dos elements en un sol concepte.
Rul.lo de cabra amb caramelització de porro.
Ingredients:
Formatge rul.lo de cabra
salsa pesto
Porro (1 porro gran o dos petits)
Sucre (dues cullerades grans)
Mantega (50 Gr)
Vinagre de módena.
El.laboració:
Preparem la caramelització tallant el porro molt finet (jo vaig fer servir una mandolina).
El posem a la paella a daurar amb la mantega.
Quan ja està ben daurat, li afegim el sucre.
Esperem que caramelitzi ben caramelitzat i aleshores li afegim un raig de vinagre de módena i ho deixem reduir fins que queda un caramel ben fosc i amb una textura de salsa molt densa. Molt.
Tallem el formatge en llesques i li posem pesto per sobre.
A dalt de tot, una cullerada de la caramelització de Porro... i a disfrutar!
Es pot posar sobre una torrada, per exemple, i així li afegim una textura cruixent.
Salut!
Agafant una de les receptes del fantàstic llibre d'en Rafa al blog Daddy's kitchen
vaig decidir fer una variant canviant la ceba per porro. La idea és barrejar el gust poderòs del formatge de cabra amb la dolçor d'un porro caramelitzat.
La salsa pesto serveix per unir aquests dos elements en un sol concepte.
Rul.lo de cabra amb caramelització de porro.
Ingredients:
Formatge rul.lo de cabra
salsa pesto
Porro (1 porro gran o dos petits)
Sucre (dues cullerades grans)
Mantega (50 Gr)
Vinagre de módena.
El.laboració:
Preparem la caramelització tallant el porro molt finet (jo vaig fer servir una mandolina).
El posem a la paella a daurar amb la mantega.
Quan ja està ben daurat, li afegim el sucre.
Esperem que caramelitzi ben caramelitzat i aleshores li afegim un raig de vinagre de módena i ho deixem reduir fins que queda un caramel ben fosc i amb una textura de salsa molt densa. Molt.
Tallem el formatge en llesques i li posem pesto per sobre.
A dalt de tot, una cullerada de la caramelització de Porro... i a disfrutar!
Es pot posar sobre una torrada, per exemple, i així li afegim una textura cruixent.
Salut!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)