de blog action day

El proper dia 15 d'Octubre es celebra el blog aciton day.

És una invitacio a que tots els bloggers que ho desitgin i ho comparteixin, facin una anotació relacionada amb l'escalfament global.

No és aquest blog el lloc més adequat per a una discussió sobre el tema, tot i que com tothom jo en tinc una opinió:
El resum de la mateixa és que amb el ritme de despesa energètica actual i el ritme de destrucció de natura actual el sistema no es pot sostenir indefinidament.

Per tant, m'afegirè el dia 15 a la crida d'alerta i convido a tothom que hi trovi alguna cosa positiva en aquest moviment a que hi faci alguna cosa, la que sigui i consideri per a afavorir-ho.

No canviarem el mòn de cop, però tampoc és el que busquem ¿Oi?

de pollastre farcit a l'estil Oliver

Durant aquesta setmana he tingut una inmersió en els capitols del cuiner Jamie Oliver.

La veritat es que jo estic més acostumat a veure cuines no tant directes (entre els DVD del Ferràn Adrià, L'isma, en Bruno Oteiza,...) però l'esperit jove i fresc de la primera i segona temporada del Jamie m'ha agradat tant que he decidit encomanar-me una mica d'aquest estil.

En aquestes dues primeres temporades el programa es deia The Naked Chef (per la voluntat de mostrar que es poden cuinar plats divertits, simples i gustosos sense necessitat de ingredients cars ni de gadgets de cuina refinats).

Avui ens hem emportat de La Boquería un paquet de carn de cèrvol. Teníem la voluntat de provar de cuinar-lo de forma ràpida -després veurem que anàvem equivocats- en aromes de romaní, pera i porro.

Ja ho sospitàvem, però era la primera vegada que volíem cuinar cèrvol. Com dic ja ho sospitavem però ho hem volgut provar: El cèrvol, com el porc-senglar i la caça en general no es adequat per a coccions curtes. El rotllo planxa no va amb aquests productes.
Així que després de una petita prova hem decidit que guardem el cèrvol per a fer un estofat amb fons de xocolata i anous.

Així que hem hagut d'anar a l'Àrea de Guissona: unes cuixes de pollastre, una mica de mató i una sobrassada han sigut els trofeus. I aquest és el resultat:

Cuixes de pollastre farcides a l'estil Jamie.

Ingredients:

Unes cuixes de pollastre.
mig kilo de peres 'erculínes'
Dos porros mitjans.
Una ceba tendra.
Uns dents d'all.
Un got de ví blanc.
Una llimona gran.
Romaní.
Mató.
Sobrassada.
Oli, sal, pebre.

Procediment:

Agafem el romaní i el posem en un morter amb l'all i un bon raig d'oli. Ho piquem i matxaquem bé per a que surtin els olis essencials del romaní i perfumin l'oli. Li posem també el suc de la llimona.

Desossem les cuixes i les posem a marinar amb la picada anterior. Entre mitja hora i una horeta i mitja.

Preparem a la paella la ceba tendra tallada a troços, un cop porta uns minuts al foc afegim el porro i finalment una mica d'all. Sobre aquesta base hi posem el got de ví i ho reduim. Tallem la pera a trocets d'un cm i mig. L'afegim a la paella i la cuinem uns minuts fins que està toveta.

Preparem una barreja de mató amb sobrassada i amb aquesta pasta farcim les cuixes. Que 'enrotllarem' i agafem amb uns escuradents (no tenía fil de cuinar).

Treiem la pera de la paella i sobre aquesta glassa daurem les cuixes.
Un cop daurades, les posem en una safata de forn i al forn 180 graus uns 15-20 mins fins que estiguin fetes per dintre. Es normal que el greix de la sobrassada surti i és per aixó que ho barregem amb el mató: permet 'retenir' part de la sobrassada i en canvi perdem el greix de la mateixa.

Acavem el plat triturant una part de la pera guisada amb el liquid de la marinada. Ho reduim una mica per donar textura de salsa.

Per emplatar posem un llit de la pera amb porro. A sobre una de les cuixes farcides i podem napar-ho si volem amb la salsa.


Espero que us agradi la idea i feu les vostres variacions....salut!!

PD: Que perqué li dic a l'estil Oliver? Perque en Jamie fa servir molt les marinades amb herbes aromàtiques i llimona. Preparades amb el seu estil particular (on sovint talla les coses amb les mans en comptes del clàssic ganivet-que bé i ràpid- que -tallo.

de TV3: LA RESPOSTA

Avui, ben cortesment (això si que ho tenen: te la foten amb estil) m'arriva la resposta de TV3 al meu missatge:

Gràcies pel seu missatge. La irregularitat en l'emissió d'aquest programa no significa cap menysteniment envers els espectadors. Com que la programació de la segona hora de les tardes està formada per pel·lícules, és impossible ajustar un horari d'acabament fix per a cadascuna d'elles, ja que tenen totes durades diferents. Així, La cuina de l'Isma no es pot emetre quan la durada del film precedent abasta fins al Telenotícies Vespre.

Ens sap greu que això l'hagi molestat tant. Insistim, però, que no es tracta de cap falta de respecte als espectadors sinó una mesura de programació obligada per les presents circumstàncies.

Atentament,

Televisió de Catalunya

Servei d'Atenció a l'Espectador

Hi insiteixen, no sigui càs que jo, tonto de mí, no ho entengui:
La actual programació de La cuina de l'Isma no és cap menysteniment!!!!

És només que La cuina de l'Isma és un programa de 'rellenu' que es posa si hi ha forat. I punto.

Ahhhhhhhh (mode Monegal) Ahhhhhhhhhhhh.
I això no és un menysteniment?
I això de posar programes refregits sense dir-ho no és un menysteniment?
I tenir una web oberta on posa una hora d'emisió que se la passen per el microones no és un menysteniment?
I haver d'estar pendent de si n'hi hà o no, no és un menysteniment?

En fí, quedi clar la meva posició: ja vaig per el desé episodi de Jamie... i a sobre aprenc anglés.



PD: Una salutació als membres del equip del programa, no crec que mai m'arrivin a llegir, però entenc que no es culpa seva (el comentari de la Mar encara m'ho reforça)

de sarcófag del Casar

Qué es pot fer quan s'acaba una Torta del Casar?

Doncs bé, si l'has menjada com es fa actualment treient-li una de les 'tapes' i buidant-la deixant la pell del formatge... encara pots exprèmer una mica més de plaer d'aquesta meravella.



Sarcòfag de Torta del Casar:

Ingredients:

La crosta buida d'una Torta del Casar.
Patata.
Espinacs frescos.
Una mica de pernil o paletilla ibèrica tallada molt molt molt fina.
Crema de llet.
oli d'oliva verge i pebre blanc.

Procediment:

Pelem i tallem les patates en rodanxes el més fines possible (preferible mandolina, plis). Posem a dins la Torta del Casar una capa de patata a la que li posem una mica de crema de llet i pebre blanc.

Anem superposant aquestes capes fins a arrivar mes o menys a la meitat.
Aquí li posem una capa de full d'espinac (sense la tija i passat dos segons per un wok per a que estigui més tova i farcir millor).
Posem una capa d'ibèric (no cal posar sal a l'espinac, l'ibèric s'encarregarà de la feina) i una altra d'espinac.

Completem la Torta amb més capes de patata, crema de llet i pebre blanc. Tapem la Torta amb la tapa superior, li donem la volta i la col.loquem dins d'un cassò del tamany del formatge.

40 minuts al forn a 160 graus.
El resultat és un pastís de patata amb el gust contundent de la Torta.

Avui no portava la càmera i no he pogut fer la foto, però es ab-so-lu-ta-ment recomanable aquest plat. Quina generositat la d'aquest formatge, oi?

Salut!!

deL'isma ja ni m'en recordo.

Aquest és el mail que he enviat a TV3 aquesta mateixa tarda:

-----------------------------------------------------------
Senyors de TV3,

Ja m'han acavat la paciència. Ja m'he cansat de estar perseguint aquest programa per la graella. Ja estic cansat de veure un dia si i quatre no a l'Isma.

No es preocupin, a partir d'ara em busco la vida baixant episodis del Jamie Oliver, o de altres programes, o llegint llibres o mirant qualsevol altra cadena on no ens tractin com a un desperdici.

Moltes gràcies.

Nota: Suposo que l'equip del programa no en té la culpa. Suposo. Però el mínim es posar en la web del programa REALMENT quan s'emetrà. Però bé, ja ens tenen acostumats a tractarnos malament.
-------------------------------------------------------------

No vull dir res més, que vaig molt irritat. Vaig a posar-me uns episodis del Jamie Oliver (per cert, també baterista com l'Isma Prados).

deblog solidari

Doncs bé.

No ho veieu perque no ha vingut la tele, però estic fent la gala d'atorgament de premis blog solidario. Amb el CD a tope celebrant el nou disc d'Ismael Serrano i molt de glamour:

Aquests són els blogs als que he decidit enviar el premi de blog solidari que tant gentilment em van atorgar (és un premi que es tracta d'això -tornar a donar-lo quan algú te'l dona-:

El meu amic Dani i el seu blog de cinema (és el meu AMIC, i quines currades de post, xaval).
Baixagastronomía, sempre a nivell i fent un cop de mà (veure el fòrum de lacuinadelisma.cat)
Daddy's kitchen i el blog de Garbancita, un referent inicial i per tant dos dels principals culpables de que sigui aquí.

Em vaig plantejar posar a tots els de la llista de links, però llavors no tindría sentit i he escollit aquests tres per els motius que ja he exposat.

Disculpeu-me el altres, si-us-plau.

deboletsiraim

Ahir dissabte vem fer la volteta de recerca per el mercat de la boquería. Ahir erem dos, la meva germana Laia i jo. Però d'aqui unes setmanes serèm tres, ja que la Cris (aquesta galega meravellosa) s'incorporarà regular a les nostres expedicions setmanals, perque ja formarà part del meu paissatge diari.

:)


Doncs bé, no teníem una idea inicial preconcebuda, així que vem fer moltes voltes.

Moltes.

Finalment, i després de comprovar que la botiga de pasta fresca que van obrir fa uns mesos continúa oberta (el dissabte passat ens la vem trovar tancada i ens vem temer el pitjor) també vem comprovar que és massa cara. Té tot molt bona pinta, però 18 euros el quilo de ravioli de remolatxa... és massa.
Mola poder fer-se la pasta un mateix. Fa dos anys ni ho hagués pensat.

També ens vem trovar un ex-veí de Ripollet al que feia anys que no veiem. Amb el seu fillet dins del carro. Ara viu a pocs metres de la Boquería (quina sort sempre que no sigui a tocar, massa fressa).

En fí, un matí entretingut en el que la decisió final va ser farcir una pasta fullada (amb perdò) de bolets i raim. Acompanyant, una salsa pura (sense crema de llet) de carbassa:


Pasta fullada farcida de bolets i raim:

Ingredients:

Una peça de pasta fullada congelada.
300 grs de bolets variats.
150 grs. de raim.
Un rovell d'ou.
Mitja carbassa.
Dues pastanagues.
Una ceba tendra mitjana.
Una dent d'all.
Pebre verd en gra i pebre negre acabat de moldre.
Una presa de xocolata.
Coriandre.
Sal i oli.

Procediment:

Preparem la crema de carbassa bullint la carbassa tallada en troços i sense pell dins d'aigua. També hi posem les pastanagues tallades. No li afegim sal ni pebre. Tot aixó al final.

Quan ho tenim bullit, triturem afegint una mica de l'aigua de cocció fins que tenim la textura que ens agradi. Colem i posem la sal, el pebre i una mica d'oli.

Piquem la ceba en brunoise i la posem a saltar en una paella. Ha de quedar tendre però no enfosquida. Quan manquen un parell de minuts per la ceba, hi afegim l'all tallat ben petit.

Afegim els bolets nets i tallats a troços. Els saltem posant-hi uns grans de coriandre i de pebre verd. Al gust.
També hi afegim la presa de xocolata i la sal.
Quan ho tenim tot fet, posem els grans de raim tallats a la meitat longitudinalment, sense pell i sense pinyols.
Li donem unes voltes per a que s'escalfi i ho treiem del foc. No volem que el raim es quedi desfet, ha de tenir estructura.

Finalment posem la pasta fullada sobre la fusta de tall, li posem els bolets saltats (quan s'ha refredat una mica) i ho enrolltem tant bé com siguem capaços.
Pintem amb el rovell d'ou per sobre i al forn (200 graus i anar vigilant). El resultat final ha de ser similar a aquest:




Tot i que a posteriori, penso que dos minutets més haguessin fet més cruixent la part superior, que és part del que buscàvem.

Per emplatar, tallem el pastís i ho posem sobre una mica de crema de carbassa. Es pot fer servir raim i pebre verd en grà per decorar.


Espero que us agradi.

I .... salut!!

degràcies i devídeos

En Manuel ens ha concedit un premi rotacional-nominatiu, que ens ha fet molta il.lusió i ens ha demostrat que en Manuel també es humà: de vegades s'equivoca.

I com que el premi es diu blog solidario, i mentres el.laboro la llista de blogs als que penso passar el testimoni, vull compartir amb vosaltres una pàgina bru-tal:

tastetv.com

Centenars de documents audiovisuals de receptes (la majoría de xefs professionals, en plena guerra laboral). Això si, tot en la llengua de l'imperi (fins que tots siguem xinesos, a todo imperio le llega su San Martín).

Espero que la disfruteu tant com jo.

Una abraçada. I gràcies, Manuel. :)

PD: Avui justament ha sortit al programa del meu estimat Isma Prados. Un crack.

de farcellet de verdures sobre llit de camagrocs

Avui a la boquería ens hem passat per la tenda del senyor Petràs (aquesta web s'ha de millorar senyor Petràs, va massa lenta...).
La meva germana (sòcia gastronómica ademés) i jo volíem fer uns farcellets de pasta filo farçits de verdura i buscàvem alguna cosa que ens completès el plat. Uns fantàstics camagrocs frescos s'han oferit generosos al nostre esperit de recerca... i qui sóm nosaltres per refusar tan meravellosa creació de la natura.

Total, que el que era un complement per arrodonir el plat s'ha convertit en el protagonista que eclipsa l'estrella de la peli. El potent sabor del camagroc pot amb tot, senyors. Fins i tot amb la Torta del Casar (i això ja és poder...).

farcellets de verdures sobre llit de camagrocs.

Ingredients:

Pasta filo.
Un carbassó.
Un pebrot vermell.
150 grs. de mongeta tendra.
Dos porros mitjans.
Torta del Casar per al farciment.
200 grs. de camagrocs.
Uns quants espinacs tendres.
Una dent d'all.
Un rovell d'ou.
Anous pelades.
Llet, farina, sal, oli i pebre.

Procediment:

1. Fem el saltat de verdures. Introduim la verdura en brunoise (primer mongeta tendra, segón pebrot vermell, tercer carbassó i finalment el porro molt finet que -ull,es crema de seguida-). Fem un saltat rectificant de sal i pebre.

2. Fem un altre saltat amb els camagrocs i l'espinac. Quan estàn ben saltats, li posem una picada d'anous, all i oli i ho rectifiquem de sal i pebre.

3. Fem una beixamel aromatitzada amb porro.

4. Preparem els farcellets de pasta filo tallant per la meitat el full de pasta (és massa gran, al menys la nostra marca comprada al Corte Inglés). Hiposem culleradeta de Torta, dues o tres cullerades de verdura i una altra culleradeta de Torta. Fem el farcellet i ho lliguem amb una corda fabricada tallant la fulla exterior d'un porro.

Posem els farcellets sobre una font de forn pintada amb oli per a que no s'enganxin.

Pintem de rovell amb un pinzell de silicona l'exterior dels farcellets i els posem al forn a 180 graus fins que estiguin daurats (calor superior o global, no calor provinent de sota)

5. Un cop daurats, emplatem posant un fons de beixamel amb aroma, un llit del saltat de camagrocs i el farcellet a sobre.
Aquí teniu una presentació preliminar que no en ha agradat. La primera foto és la definitiva


Espero que ho troveu apetitós.
Salut!!
PD: Cris (em sembla que ja va per la taronja i mitja aquesta gallega), quan tornis te'l preparo!!