Aquí fent proves de diapositives amb les fotos del Nadal_07
Recepta:
Nòrdic sota flassada de xantilly:
Ingredients:
150 gr. de salmó fumat. ous de truita. 1 ceba tendra. 1 cullerada de mostassa de Dijon. 125 ml. de crema de llet. vinagre de sidra. oli d'oliva. pebre i cristalls de sal. ciboulet.
Procediment:
Per al tartar: Piquem en brunoise fina el salmó i el barregem amb la ceba tendra picada també molt fina. Afegim sal i pebre, una mica d'oli i vinagre i una part del ciboulet picat.
Per al xantilly: Muntem la nata en un punt fort però que no arrivi a estar fins al punt de màxima duresa (així m'agrada més, ho trovo més amorosit). Hi barrejem la mostassa i el ciboulet picat barrejant amb compte.
Muntem posant el tartar a baix (el nòrdic), a sobre la flassada de xantilly (un altre nòrdic?) i finalment coronem amb els ous de truita.
Quan vem decidir-nos per aquest plat (el vem veure en un programa del Bruno Oteiza) buscàvem fer un joc de paraules enginyós. Al final vem arrivar al Nòrdic sota nòrdic que va esdevenir un nòrdic sota flassada. No donem per a més.
De la de menjar, que no volem afegir més ítems a la llista de delictes que atesorem.
I aquesta setmana passada la Divina Providència (el misteri de la santíssima dualitat Cris-Laia) va proveir:
Així que ja tinc plans de fer-la servir per a la setmana que bé. Uns raviolis de cul de cava que se va a cagar la burra, amb perdò que la il.lusió 'me vence'.
A cada convidat li vem preparar un petit flascó de vidre on hi vem posar la carta (retallada en tarjes per grups de plats) i un imàn amb un personatge que nosaltres considerem que el descriu.
A la meva familia són tots genials, tots (ho esteu llegint oi? heh) i entre els personatges hi havía:
Un Durruti. Un Emiliano Zapata. Una Clara Campoamor. Una Marie Curie. Un Sr. Curie. Una Frida Kahlo. Una Icíar Bollaín. Una Mónica Geller. Una Carme Ruscalleda. Una Dolores Ibarruri. Un Sigmund Freud. Tres bessones.
I finalment em vaig adjudicar l'imàn amb la imatge del Ferràn Adrià (¿Que ha creado el xef para hoyyyyyyyyyyyy?)
Com veieu, la meva família no és precisament una família poc esquerranosa, tot s'ha de dir. Fill d'anarquistes com sóc em trovo com a peix dins de l'aigua o com a patata dins d'estofat.
Aquí teniu la foto del pot i la foto de les tarjes amb un dels imans.
El senyor ambaixador es distreu durant les festes amb aquests petits entreteniments:
Distracció de truita fumada:
Picar en tartar truita fumada i dauets de meló. Barrejar-ho amb mascarpone. Posar en tartaletes.
Distracció d'alvocat:
Fem una maionesa d'ou i li barrejem dos o tres alvocats. Triturem. Hi afegim ceba tendra tallada en brunoise. Ho dipositem en tartaletes i decorem amb un tallet de tomàquet deshidratat (re-hidratat) o bé del que bé conservat en oli.
Avui tinc ganes de Blues, jo sé perque i algú altre també ho sap:
Avui també tenía ganes d'improvisar alguna salsa per a acompanyar un timbalet fet amb esbargínia i carbassó: Una salsa senzilla i eficaç de blat de moro i llima. Senzillament un matrimoni descomunal.
Timbal de verdures i salsa de blat de moro amb llima:
Ingredients:
Un carbassó. Una esbargínia. Una llauna de blat de moro. 200 ml de crema de llet. Tres dents d'all. Uns xampinyons per a acompanyar. Sal, oli, llavors de coriandre i pebre.
Procediment:
Posem en un wok l'oli i els alls (els alls esclafats per a que regalin l'aroma però amb la pell per a que no es puguin cremar). Quan tenim l'oli perfumat, afegim la verdura tallada a daus. Primer he posat l'esbergínia i al cap d'un parell de minuts he afegit el carbassó. La intenció es que el carbassó quedi més al dente i no perdi el color verd. Un cop els tenim a la paella, posem sal, un pessic de llavors de coriandre (matxucades al morter), pebre i ho saltem tot.
Quan ja tenim el punt de cocció que volem, ho retirem i posem els xampinyons (només el barret). Els daurem una mica amb sal i pebre.
Finalment a la paella hi aboquem el blat de moro, sal, pebre i els tres alls que teníem a la verdura(els treiem la pell), ho saltem una mica i li afegim la crema de llet. Uns segons de cocció (la crema de llet s'ha de coure sempre) i ho triturem i colem. Afegim ratlladura de pell de llima i el suc de mitja llima. Rectifiquem de sal i pebre.
Finalment emplatem. I si pot ser, disfrutem.
Un emplatat alternatiu (a mí m'agrada més l'anterior) Saaaalut!!
Veins. Com a alcalde vostre que sòc, us dec un post. I aquest post que us dec us el vaig a pagar. Com a alcalde vostre que sòc, us dec un post. I aquest post que us dec us el vaig a pagar.
Fa uns anys, en una galàxia prop dels fogons de casa meva un petit rebel començava una lenta pero imparable trajectoria d'acostament al costat salat de la vida. Una tarda, assegut a la cadira prop de la taula de Tatooine, la Paqui-jedai-master va voler transmetre-li una antiga recepta dels jedai de la branka de extremadura-jedai: Los repápalos.
-¿Que son los repápalos, mestre? - Los repápalos son l'aprofitament del pà per a fer un plat humil però saboròs, jove padwana. - Ah, pero això son cocretes de pobre, mestre. - Jove padwana, nomès si mires més enllà de la superfície copsaràs la realitat de la vida.
I aixì va ser com li vaig agafar certa estimaciò a aquest plat extremeny que consisteix en fer servir el pà (de fet, nosaltres feiem servir el pa ratllat que ens quedaba després d'arrebossar altres coses) per a fabricar unes petites mandonguilles (qnelles si voleu un toque xic) que passades per la paella desprès es poden menjar dins una sopa, amb una salsa o fins i tot soles - inserti aquí la cara arrufada de la meva germana Leia starbasewalker-.
Us poso la recepta del llibre Nuestra Cocina: Extremadura. És una recepta més totalment vàlida, tot i que sabem que aquestas plats d'enginy popular es fan diferents a cada replà de l'escala:
Repápalos:
Ingredients:
6 ous 1 ceba 2 dents d'all la molla de 4 llesques de pà 1 full de llorer 2 cullerades de julivert pebre, sal, oli. 3 tasses d'aigua.
Procediment:
Batem els ous amb una mica de sal. Afegim el julivert picat i un all picat. Afegim la molla de pa esmicolada i trevallem la barreja. Acabarem tenint una massa que permet fer boles. Les fem i les fregim en oli abundant.
Deixem una mica de l'oli de fregr els repápalos i sofregim la ceba i l'all -tot ben finet-. Li posem julivert i seguidament dues o tres tasses d'aigua.
Posem els repápalos en una cassola, li posem el sofregit per sobre i ho coem durant 15 mins. Recitificar de sal i pebre abans de servir.
Nota: segons si el pa és mes o menys sec i la seva consistència ens farà falta més o mens quantitat per obtenir una massa que permeti fer boles. Una salutació desde el costat salat de la força.
