de lectura esqueixada

deixeu fer, aneu passant.

Tenía uns quinze anys. Quan va apareixer aquell home desgarbat, amb la pell cremada per la vida, vestit sempre de marrò i caqui. Canós. Brut.
Aquell professor d'història que només tenía una mà.

La imaginació col.lectiva va crear múltiples teoríes per explicar aquella amputació que arrodonía un personatge extrany, com dels anys 60.

-"Poseu les filmines".

Fins aleshores sempre havíen estat diapositives. Pero de 15h a 16h dels dilluns i dijous eren filmines.
En deia filmines. I jugava a ping-pong 'sacant' amb la boca.

Aquell professor ens va explicar el laissez faire laissez passer d'en Gournay.
El mercat s'autoregularà, deia el comerciant francés.
Llavor del economicisme actual dominant. Font d'on ara beuen els economistes del Proud Capitalism. Com en Sala-Martín, que ahir mateix repartía mastegots a la ràdio parlant de la nevada:

-"Tot això ha demostrat que la gestió privada sempre és millor que la pública"

Així doncs, plantat devant les patates que hem portat de França. Petites, cremoses, presumides, bufones.


Només escolto el lisèrgic mantra del vell professor, "Laissez faire, laissez passer".
I obeeixo, es clar.


Patates Laissez faire.

Ingredients:

1 kg de patates petites (grenaille en diuen els veins del nord)
6 cullerades d'oli d'oliva
3 dents d'all.
1 cullerada d'herbes de Provença (llògicament, no?)
Sal gruixuda i pebre.

Procediment:

Netejem molt bé les patates, les tallem longitudinalment (en dos les petites i en quatre les més grandetes).
Posem una safata de forn l'oli, l'all tallat el més finament possible (o triturat), les herbes, la sal i el pebre.
Aboquem les patates i ho remenem bé fins que estiguint totes xopes.

Al forn 180 graus aprox. 1h i quart. Cada forn té la seva història.

Com veieu, no és cap plat complicat. Són totalment deixades anar, es a dir, lessaiz faire.

Aquesta és una bona forma de fer 'patates grenaille', són de pell molt i molt fina, de forma que no molesta gens a la boca.

Per a acompanyar, una salsa feta de pebrot del piquillo saltadet i triturat els hi va força bé.

desde luego, que quejicas sois.

Avui,
On 20 cms de neu han ofegat les nostres infraestructures, incapaçes de resistir una onada de proporcions èpiques. Que dic èpiques, en dirè Galàctiques.

Avui, on temperatures de fins a -2 graus a Barcelona, que farien empal.lidir als esquimals més avesats. Ens han colpejat de forma cruenta i despiadada.

Avui, quan una nevada que cap meteoroleg va saber preveure, ha caigut sobre nosaltres sense que ningú ho hagi avisat.
I per tant, sense que cap autoritat hagi pogut prendre mesures. Avui, deia que ens hem vist traits per l'atmosfera. Infidel traidora, la atmosfera.

Avui, puc dir-vos (com ja he fet al twitter) que ha estat un honor servir amb tots vosaltres.

Avui ens anirem a la porra.
Però ens hi anirem amb les mandonguilles calentes.


Això ens ho han de reconeixer, sempre hem sabut sucumbir amb molta classe.

Mangonguilles (calentes) catalanes.


Ingredients:

500 grs. de carn de carn picada vedella.
500 grs. de carn picada de porc.
100 grs. de pà ratllat.
1.250 grs. de patata.
4 dents d'all.
Mig pot de romesco.
Una quantitat generosa de sofregit casolà (si pué ser).
Alfàbrega, Llorer.
Sal, oli i pebre.
Una mica de farina.

Procediment:

Barrejem la carn, el pa ratllat i els alls previament sofregidets.
Salpebrem, li posem la meitat del romesco i amb la massa formem les mandonguilles.
Les enfarinem i les segellem passant per la paella una mica. El centre quedarà crú.

En una cassola, amb l'oli de fregir els alls passem uns instants les patates per a que agafin una mica de color.
Afegim el sofregit i posteriorment aigua fins a cobrir.
Posem les herbes aromàtiques i a fer xup-xup.

Quan faltin uns minuts per a que acabin, aboquem les mandonguilles per a que s'acabin de coure per dins. També posarem la resta del romesco i rectificarem del que faci falta.

de conya

El millor jacuzzi possible (per a un pollastre)

d'un matí de dissabte gastro-energètic.

Aquest matí hem gaudit d'un regal lluminós: esmorzar a la cuina vermella.

Qué us puc dir de la cuina vermella? Probablement ja ho sabeu, són d'aquells cats-catacracks que tota gastrosfera necessita.

Aquí yours truly fa segles digitals que es va convertir en un fan seu. Mentre el mon gira, aquesta parella de molletans (molletencs?) es dediquen a repartir llum per la vida dels que estàn al voltant. Aquesta gent et carrega les piles!!


Així doncs, avui hem gaudit del plaer de l'esmorzar:

Coca de vidre al 'pà amb tomàquet' way.
Truita 'on fire de patates i porro'. On fire, perque quan hem arribat estava al foc i per tant més acabada de fer és impossible.
Suc de taronja by Txell.
Embotits 'per si de cas teniu gana'.
Café amb llet 'my machine expresso'.

Si, un esmorzar de luxe!!

Però no us equivoqueu, no dic de luxe per el que hem esmorzat!!
Ho dic perque hem rigut mentre ho fèiem.
Riure no és un luxe, em direu.
Val, però a aquestes alçades, ser feliç sí que ho és.

Com us deia, esmorzar de luxe.

I després ens han acompanyat per fer una volta al mercat de Mollet.

Aquesta parella és una enamorada del seu poble. L'amor no sempre és cec, de fet és millor que no ho sigui, oi?.
I els vermells s'estimen el seu poble tot i que saben perfectament que hi ha coses i llocs es podría millorar. Menys plaça dura, menys ciment -per exemple-.

I aquesta estimació cap a Mollet es fa palesa quan van saludant als paradistes del mercat: fruiters, carnissers, peixeters i vinaters.
Avui també he vist com es prepara un 'tall que es pela', el Jordi de la carnissería Altayó-Ros ens l'ha preparat plàsticamet i eficient devant nostre. De fet aquest tall no el coneixía tot i que en massitet he vist que n'havía parlat.

Veure un bon carnisser preparant la carn és com veure un ballarí. Dansa afilada.
Una bona forma de fer servir el 'tall que es pela' (aleta en castellà) es fent-lo arrebossat. Ho tastarem perque és novetat per a nosaltres.

També hem conegut la parada de la Dolors, peixatera i blocaire. On segons ens diuen fonts molletenques vermelles de tota confiança pots comprar el peix amb els ulls tancats. Amb els ulls tancats, escolti!!

Del mercat de Mollet també m'he emportat la idea de comprar en breu les salsitxes de pintxo moruno. Entenc que seràn salsitxes amb Ras-el-hanout, aquesta barreja d'espècies del magreb que és tan i tan bona.

I finalment, ens hem comprat la llet pasteuritzada en una d'aquestes màquines que estàn proliferant per Catalunya amb llet fresca. Estem segurs que el seu gust ens recordarà a la llet de quan èrem petits.
La idea és fer-ne formatge fresc. Però ni a la farmàcia de Ripollet ni a la herboristeria del mercat de Mollet teníen el cuall (cuajo). Ni saben on el podem trobar.
Així que si sabeu on en puc trobar us agrairé la informació amb un kilo de bones vibracions.



Com a exclusiva, i donat el caracter de servei públic d'aquest bloc (heh), us dirè que hem estat fent un cafetó al bar més típic del poble. Hem arreglat tot el món i part de l'extranger.
I (aquí ve la exclusiva, ja vaaaaa) com qui no vol la cosa, els vermells ens han xivat el final de LOST!!:



Shhhhhhhhhhhhhhhh.

de qué la vols, 'carinyu'?

A casa fem truites personalitzades. Tants caps, tantes truites.
No al pret-a-porter de la truita!

Per això, com es veu a la foto, hi ha dies que per a tres carmanyoles tenim tres truites diferents.

Algunes combinacions d'aquesta la temporada tardor-hivern 09/10:

Truita de patates, sobrassada i mozzarella.
Truita de carxofes i esbergínia.
Truita de patates, piquillos i botifarra negra.
Truita de 'bikini' (pernil dolç i manxego)
Truita 'Navarresa': xistorra i formatge Idiazabal.
Truita de bacallà i porro.
Truita de mongetes amb botifarra.
Truita de patates, espinacs i beixamel.

I tenim pendent la truita 'inversa' de l'Isma Prados: Una 'patata farcida de truita francesa'.

Qui vulgui és ben lliure de suggerir noves combinacions, ja que sempre tinc ganes de tastar noves truites i les possibilitats són enormes.

I ara la raó veritable per a aquest post matiner, jeje:

de dotze en dotze

Ceret, Febrer 2010:

"La única manera civilitzada que conec per a menjar
òstres és fer-ho de dotze en dotze!"

starbase

de more Jamie, de less menjar escombraría.

A través d'un company de Gasólicos anónimos (gràcies!) m'arriba aquest vídeo, que ja havía vist pul.lulant per facebook, però ara amb els subtítols en castellà.

Jamie, c'est ça que j'adore!



Per la meva part, penso aplicar alguna de les assenyades coses que comenta.
Sóc culpable d'excès calóric, tot i que no degut a hamburgueses+hot dogs+pizza+pastes industrials...

de passeig per el mercat.

Dins de les activitats per a fer quan es viatja, probablement la gran majoría dels que passem per aquí coincidirem que anar al mercat és una de les preferides.
A Ceret, el mercat destaca per la gran quantitat de productes vegetals diferents i d'alta gamma.

Aquest any hem tastat el 'lechocino', una planta exquisida per a amanides diferents i amb personalitat.
També sorprèn la quantitat de parades de la Catalunya Nord on venen paella ... (?) i les parades ambulants molt netes i equipades per a la venda de carn. Concretament nosaltres vem decidir fer un tallet de cavall, que la reina del meu cor encara no l'havía tastat.
Un èxit, per cert.