Sen's pixen a la boca, amics.
dimecres, 17 de novembre del 2010
descarregat!!
El fet casteller declarat Patrimoni Immaterial de la humanitat per la UNESCO.
Gallina de piel.
FELICITATS.
Gallina de piel.
FELICITATS.
dilluns, 15 de novembre del 2010
DEMA 2010
Val, és una mica pillat com a tòpic gastronòmic. Fins i tot dins la categoria d'humor gastronòmic. Però com a mínim m'he currat els noms dels premis dins del tema cul.linari. De vegades (juassss, de vegades!!) doncs acabo fent en el bloc 'lo que me pide el cuerpo'...
Benvinguts a decuina european music awards 2010 (decuina europian miusic auards tuzausananden)
Presentats per Eva Nolaoiga!! La actriu de sorprenents qualitats interpretatives especialitzada en teatre independent i revisió neo-barroca de Shakespeare (xéspir).
PREMIO Chocolate -SORRÓN DEL AÑO, (estoy tan bueno que me como, pero con un chorrito de coñá)
Melendi - Inserción desactivada por decisión de la dirección.
PREMIO Bikini - SORRONA DEL AÑO, (para ya de 'engolar' coño)
ShakiraEl jurado ha querido destacar la importáncia artística y expresiva de sus coreografías. Sutiles y etéreas como pompas de jabón.
PREMIO Toffe entre las muelas - MEJOR ESTRIBILLO 2010 (como se pega, como se pega)
Sidonie - Un diaaa más en la vidaaaaaa...
PREMIO Sopita de pollo en noche de Febrero - MEJOR ROLLO DE GRUPO 2010
Delafé. Hasta el Espíritu Santo se pone blando...
Los Piratas + Amaral. Años 80.
Benvinguts a decuina european music awards 2010 (decuina europian miusic auards tuzausananden)
Presentats per Eva Nolaoiga!! La actriu de sorprenents qualitats interpretatives especialitzada en teatre independent i revisió neo-barroca de Shakespeare (xéspir).
PREMIO Chocolate -SORRÓN DEL AÑO, (estoy tan bueno que me como, pero con un chorrito de coñá)
Melendi - Inserción desactivada por decisión de la dirección.PREMIO Bikini - SORRONA DEL AÑO, (para ya de 'engolar' coño)
ShakiraPREMIO Toffe entre las muelas - MEJOR ESTRIBILLO 2010 (como se pega, como se pega)
Sidonie - Un diaaa más en la vidaaaaaa...PREMIO Sopita de pollo en noche de Febrero - MEJOR ROLLO DE GRUPO 2010
Delafé. Hasta el Espíritu Santo se pone blando...Premio Pit de pollastre arrebossat - PREMIO A LA TRAYECTORIA I JUBILAOS.
Los Piratas + Amaral. Años 80.
Desde aquí us animo a que si teniu algún altre premi (tant en positiu com en negatiu) ho deixeu escrit als comentaris.
descobriments importants de la humanitat
Primer de tot va ser EL FÒC...
Després va venir LA RODA...
i finalment, l'invent definitiu que canviarà la història de la humanitat...
Genialitat via The Daily What
Després va venir LA RODA...
i finalment, l'invent definitiu que canviarà la història de la humanitat...
Genialitat via The Daily What
diumenge, 14 de novembre del 2010
de quatre en quatre...
Metafoto que em va fer l'Alex mentre jo feia una foto del pastís...Vosaltres no teniu la culpa, que quedi clar. Bé, quasi ningún de vosaltres en teniu la culpa. Però alguns sí que la teniu.
Alguns dels que esteu llegint aquests pixels sóu familia. I com a tal sou també còmplices d'aquest post. Tot i que reconec que per a la resta d'humanitat l'interès en com hem passat el dissabte celebrant quatre aniversaris amb un sol pastís és molt escassa. -no em direu que no apliquem l'economia de escala, l'adaptació al contexte de decreixement dels mercats i el tradicional comportament diguem-ne estalviador que als catalans ens toca carregar a la motxila dels estereotips-.
Quatre per un. Ni en el LIDL oiga.
I a sobre amb somriures i festival gastronòmic.
Però no us preocupeu. Per una banda m'he preocupat de que hi hagi la recepta de l'estofat meravellòs de forma que tots els que passem per aquí ens enduem alguna coseta al sarrò de l'alegria.
I per la meva banda, ja he fet la meva particular reserva mental i considero que aquesta entrada forma part del llegat cultural que humilment i generosa cedeixo a les futures generacions d'antropòlegs i historiadors.
Així viviem en el segle XXI, així menjàvem en el segle XXI i així anàvem en samarreta en un Novembre del Segle XXI.
Es clar que si té raó en Saura, a vosaltres amables habitants dels segles posteriors, això darrer no us serà pas una novetat.
La meva esperança (sense entrar en polèmiques ideològiques) és que el fet que en Joan Saura tingui raó és un fet improbable. #feesperanzaycaridad
Haig de destacar molt i moltíssim l'estofat de 'jarrete' amb carxofes que ens va preparar el nostre referent cul.linari, la tieta Mari. Tot i que si ho vaig entendre bé a ella no li agrada que li diem tieta... però aleshores com et dic, alma de càntir?
Us deixo doncs amb el resum del que sens dubte va ser un molt bon dia:
Estofat de jarrete:
Calculeu uns 200 grs de jarrete de vedella per persona.
Per a la bresa:
un bon grapat de pastanagues,
unes cebes
uns quants pebrots verds.
Per a estofar:
Una carxofa per cap
Una patata per cap
Sal, oli, pebre negre
Una mica de farina
Un rajolí de vi blanc (no confirmat oficialment)
Procediment:
Començem tallant les cebes, pastanaga i pebrot verd. Els posem a una cassola amb una mica d'oli, sal i pebre i els deixarem una bona estona a foc mig fins que estàn ben tous. Triturem i ja tenim el fondo. N'hi ha d'haver una gran quantitat, ja que la carn es courà en aquesta salsa.
La carn, que tenim tallada a troços la passem per farina i la daurem en la cassola amb oli. Hi posem el vinet, reduim. Afegim les patates i les carxofes pelades i tallades a troços grandets.
Posem la salsa inicial, rectifiquem de sal i pebre i coem (30 mins em va comentar la meva xxxx Mari, però vaja ho anem tastant fins que la carn es desfà).
Com que té molt colàgen queda una carn molt melosa i alhora fibrosa, però gens seca. Una delícia.
Bon profit!!
Alguns dels que esteu llegint aquests pixels sóu familia. I com a tal sou també còmplices d'aquest post. Tot i que reconec que per a la resta d'humanitat l'interès en com hem passat el dissabte celebrant quatre aniversaris amb un sol pastís és molt escassa. -no em direu que no apliquem l'economia de escala, l'adaptació al contexte de decreixement dels mercats i el tradicional comportament diguem-ne estalviador que als catalans ens toca carregar a la motxila dels estereotips-.
Quatre per un. Ni en el LIDL oiga.
I a sobre amb somriures i festival gastronòmic.
Però no us preocupeu. Per una banda m'he preocupat de que hi hagi la recepta de l'estofat meravellòs de forma que tots els que passem per aquí ens enduem alguna coseta al sarrò de l'alegria.
I per la meva banda, ja he fet la meva particular reserva mental i considero que aquesta entrada forma part del llegat cultural que humilment i generosa cedeixo a les futures generacions d'antropòlegs i historiadors.
Així viviem en el segle XXI, així menjàvem en el segle XXI i així anàvem en samarreta en un Novembre del Segle XXI.
Es clar que si té raó en Saura, a vosaltres amables habitants dels segles posteriors, això darrer no us serà pas una novetat.
La meva esperança (sense entrar en polèmiques ideològiques) és que el fet que en Joan Saura tingui raó és un fet improbable. #feesperanzaycaridad
Haig de destacar molt i moltíssim l'estofat de 'jarrete' amb carxofes que ens va preparar el nostre referent cul.linari, la tieta Mari. Tot i que si ho vaig entendre bé a ella no li agrada que li diem tieta... però aleshores com et dic, alma de càntir?
Us deixo doncs amb el resum del que sens dubte va ser un molt bon dia:
Estofat de jarrete:
Calculeu uns 200 grs de jarrete de vedella per persona.
Per a la bresa:
un bon grapat de pastanagues,
unes cebes
uns quants pebrots verds.
Per a estofar:
Una carxofa per cap
Una patata per cap
Sal, oli, pebre negre
Una mica de farina
Un rajolí de vi blanc (no confirmat oficialment)
Procediment:
Començem tallant les cebes, pastanaga i pebrot verd. Els posem a una cassola amb una mica d'oli, sal i pebre i els deixarem una bona estona a foc mig fins que estàn ben tous. Triturem i ja tenim el fondo. N'hi ha d'haver una gran quantitat, ja que la carn es courà en aquesta salsa.
La carn, que tenim tallada a troços la passem per farina i la daurem en la cassola amb oli. Hi posem el vinet, reduim. Afegim les patates i les carxofes pelades i tallades a troços grandets.
Posem la salsa inicial, rectifiquem de sal i pebre i coem (30 mins em va comentar la meva xxxx Mari, però vaja ho anem tastant fins que la carn es desfà).
Com que té molt colàgen queda una carn molt melosa i alhora fibrosa, però gens seca. Una delícia.
Bon profit!!
dissabte, 13 de novembre del 2010
de capell, sobrassada i catarsi
Una nova entrada artística, que no és precisament que jo sigui un cultureta de gafapasta ...però la veritat és que hi ha material ben curiós relacionant el menjar i la creació artística.
En aquest cas, l'artista Edu Comelles amb un projecte que ja té 5 anys però encara em resulta divertit: I hate sobrassada.
Edu comelles odia la sobrassada, en Tomeu Penya i les caloretes estivals. Així que ho va ajuntar tot en un còctail perillòs en un estiu del 2005 a Pollença.
El comentari -únic- del video: Un mallorquí avisant que en realitat, això que fa servir l'artista no es pot considerar sobrassada. És saïm amb colorant!!
En aquest cas, l'artista Edu Comelles amb un projecte que ja té 5 anys però encara em resulta divertit: I hate sobrassada.
Edu comelles odia la sobrassada, en Tomeu Penya i les caloretes estivals. Així que ho va ajuntar tot en un còctail perillòs en un estiu del 2005 a Pollença.
El comentari -únic- del video: Un mallorquí avisant que en realitat, això que fa servir l'artista no es pot considerar sobrassada. És saïm amb colorant!!
Espero que els visitants Mallorquins sàpiguen veure la ironia de l'assumpte. Perque jo no se viure sense una mica de sobrassada a la nevera i quan plou sempre recordo es capell d'en tomeu i em sento petit com un granet d'arena.
dijous, 11 de novembre del 2010
delén, cuineres de delén..
Campana sobre campana, y sobre campana una. Asómate a la ventana, que este post no es de aceituna.
Ara que s'acosta el Nadal no he pogut deixar de pensar en aquesta nadala tradicional que té una de les lletres més extranyes i desconcertants que pugui recordar.
Campana sobre campana, y sobre campana dos. Asómate a la ventana, que este post es de 'pebrots'
La cantarella m'atrapa mentre us explico una recepta que vaig trobar en aquest monument a la sinceritat blocaire que és el bloc de l'Ada Parellada: Semproniana.
En pocs blocs hi trobareu unes dosis tan grans de bloguisme-veritè. I no per que no hi hagi força blocs que expliquen històries de forma sincera i veritable. N'hi hà, el que pasa és que a Semproniana s'expliquen de forma profusa, sovintejada i detallada.
O sigui, veritat en ultra dosis de quilions.
Per tant, quan l'Ada va lloar la coca de pebrots verds proposada a la revista CUINA per la Carme Ruscalleda, se'm va encendre la llumeneta de 30 wats que porto al caparrò i vaig decidir fer jo també la mermelada de pebrot verd.
Al cap i a la fí, tenia uns pebrots verds dolcíssims i carnosos a tope a la nevera.
I així, amb mestre cuinera sobre mestre cuinera, dolçor sobre dolçor i campana sobre campana va sorgir aquest potet de melànge verda que tantes bones estones d'esmorzar m'ha donat.
Campana sobre campana, y sobre campana tres. Asómate a la ventana, y la receta ya teneis:
Ara que s'acosta el Nadal no he pogut deixar de pensar en aquesta nadala tradicional que té una de les lletres més extranyes i desconcertants que pugui recordar.
Campana sobre campana, y sobre campana dos. Asómate a la ventana, que este post es de 'pebrots'
La cantarella m'atrapa mentre us explico una recepta que vaig trobar en aquest monument a la sinceritat blocaire que és el bloc de l'Ada Parellada: Semproniana.
En pocs blocs hi trobareu unes dosis tan grans de bloguisme-veritè. I no per que no hi hagi força blocs que expliquen històries de forma sincera i veritable. N'hi hà, el que pasa és que a Semproniana s'expliquen de forma profusa, sovintejada i detallada.
O sigui, veritat en ultra dosis de quilions.
Per tant, quan l'Ada va lloar la coca de pebrots verds proposada a la revista CUINA per la Carme Ruscalleda, se'm va encendre la llumeneta de 30 wats que porto al caparrò i vaig decidir fer jo també la mermelada de pebrot verd.
Al cap i a la fí, tenia uns pebrots verds dolcíssims i carnosos a tope a la nevera.
I així, amb mestre cuinera sobre mestre cuinera, dolçor sobre dolçor i campana sobre campana va sorgir aquest potet de melànge verda que tantes bones estones d'esmorzar m'ha donat.
Campana sobre campana, y sobre campana tres. Asómate a la ventana, y la receta ya teneis:
LA RECEPTA de MermelAda de Pebrot verd.
de l'Ada Parellada que la va veure a una recepta de la Carme Ruscalleda.
Ingredients:
500 gr. de pebrots verds a làmines fines
50 gr. de llimona sencera laminada
400 gr. de sucre
1 canó de canyella
Poseu tots els ingredients de la confitura i el canó de canyella en una cassola i poseu-ho al foc just perquè arrenqui el bull. apagueu el foc i deixeu que maceri unes quatre hores.
Un cop passades les 4h, torneu a posar la confitura al foc i deixeu-la coure 20 minuts.
Jo he triturat i passat per el colador fí:
desde Joan Amades que no veia res d'igual.
Lloable intent de Telepizza per recordar i refrescar els contes i rondalles tradicionals, en aquest cas amb un imàn de nevera dedicat el cèlebre llop del conte dels tres porquets.
Aquí habilment han fet una adaptació i en comptes de bufarè i bufarè i la teva casa enfonsarè el llop ha de cridar i cridar per a Telepizza encarregar. Entranyable i carismatic aquest homenatge al folclore. Estic entendrit.
Es clar que el meu veí, que pateix estultícia summa m'ha dit que en realitat és un error de traducció i una falta de professionalitat 'del carajo de la vela'. Però el meu veí es que no s'entera de res. Vaig a cridar-lo ara mateix a veure si vol fer un vermout.
Nota per als castellano parlants: (No obris la nevera, cridan's = No abras la nevera, grítanos)
Aquí habilment han fet una adaptació i en comptes de bufarè i bufarè i la teva casa enfonsarè el llop ha de cridar i cridar per a Telepizza encarregar. Entranyable i carismatic aquest homenatge al folclore. Estic entendrit.
Es clar que el meu veí, que pateix estultícia summa m'ha dit que en realitat és un error de traducció i una falta de professionalitat 'del carajo de la vela'. Però el meu veí es que no s'entera de res. Vaig a cridar-lo ara mateix a veure si vol fer un vermout.
Nota per als castellano parlants: (No obris la nevera, cridan's = No abras la nevera, grítanos)
dimecres, 10 de novembre del 2010
dedicatoria especial
Aquesta entrada va dedicada, amb ganes.
Dedicada a qui desde el seu privilegiat i mil.lenari seient a la punxa de piràmide, permet que les dones siguin nomès les encarregades de netejar i servir. Qui permet que les dones no siguin aptes per a exercir els mateixos magisteris que els homes.
Dedicada als que argumenten que servir i netejar és el 'carisma' que unes dones volen exercir com a principal activitat a la seva vida.
A les dones que amb joia, admeten i promouen el paper femení com a èsser 'naturalment i principalment concebut' per al servei de l'home i dels seus fills. Vosaltres també en teniu la culpa.
I finalment, ja que hi sóm, als merdosos i merdoses que instrumentalitzen i fan servir les dones com a objectes purament sexuals i no com a èssers humans complerts.
Dedicada a qui desde el seu privilegiat i mil.lenari seient a la punxa de piràmide, permet que les dones siguin nomès les encarregades de netejar i servir. Qui permet que les dones no siguin aptes per a exercir els mateixos magisteris que els homes.
Dedicada als que argumenten que servir i netejar és el 'carisma' que unes dones volen exercir com a principal activitat a la seva vida.
A les dones que amb joia, admeten i promouen el paper femení com a èsser 'naturalment i principalment concebut' per al servei de l'home i dels seus fills. Vosaltres també en teniu la culpa.
I finalment, ja que hi sóm, als merdosos i merdoses que instrumentalitzen i fan servir les dones com a objectes purament sexuals i no com a èssers humans complerts.
Aneu a prendre per el burato, mamons.
I aquesta entrada també és un reconeixement a tots els èssers humans -homes i dones- que cada dia tomben la pàgina, per tornar a escriure amb esforç i tenacitat el seu camí.
Us recomano apujar el volum, molt.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)