dilluns, 8 de març de 2010

desde luego, que quejicas sois.

Avui,
On 20 cms de neu han ofegat les nostres infraestructures, incapaçes de resistir una onada de proporcions èpiques. Que dic èpiques, en dirè Galàctiques.

Avui, on temperatures de fins a -2 graus a Barcelona, que farien empal.lidir als esquimals més avesats. Ens han colpejat de forma cruenta i despiadada.

Avui, quan una nevada que cap meteoroleg va saber preveure, ha caigut sobre nosaltres sense que ningú ho hagi avisat.
I per tant, sense que cap autoritat hagi pogut prendre mesures. Avui, deia que ens hem vist traits per l'atmosfera. Infidel traidora, la atmosfera.

Avui, puc dir-vos (com ja he fet al twitter) que ha estat un honor servir amb tots vosaltres.

Avui ens anirem a la porra.
Però ens hi anirem amb les mandonguilles calentes.


Això ens ho han de reconeixer, sempre hem sabut sucumbir amb molta classe.

Mangonguilles (calentes) catalanes.


Ingredients:

500 grs. de carn de carn picada vedella.
500 grs. de carn picada de porc.
100 grs. de pà ratllat.
1.250 grs. de patata.
4 dents d'all.
Mig pot de romesco.
Una quantitat generosa de sofregit casolà (si pué ser).
Alfàbrega, Llorer.
Sal, oli i pebre.
Una mica de farina.

Procediment:

Barrejem la carn, el pa ratllat i els alls previament sofregidets.
Salpebrem, li posem la meitat del romesco i amb la massa formem les mandonguilles.
Les enfarinem i les segellem passant per la paella una mica. El centre quedarà crú.

En una cassola, amb l'oli de fregir els alls passem uns instants les patates per a que agafin una mica de color.
Afegim el sofregit i posteriorment aigua fins a cobrir.
Posem les herbes aromàtiques i a fer xup-xup.

Quan faltin uns minuts per a que acabin, aboquem les mandonguilles per a que s'acabin de coure per dins. També posarem la resta del romesco i rectificarem del que faci falta.

10 comentaris:

Cuinetes ha dit...

Això és morir amb classe! I lo demés són punyetes!!!
Que de gust venen aquestes mandonguilles calentones amb el fred que ens està fent!!! I no se m'hagués acudit mai fer-les amb romesco! Han d'estar boníssimes! Ho haurem de provar! Molts petons!

La cuina vermella ha dit...

Amic,

no et falta raó.I és que als nostres polítics els faria falta una mica de valentia estil General Custer. Si hi ha previsions de mal temps i és millor quedar-nos a casa que ho diguin. La por a equivocar-se els te acollonits. Segur que en Boada avui li demanarà a en Sauron que li passi els trankimazins.

Et felicitem per la recepta. Això d'utilitzar el romesco per la barreja de carns de les mandonguilles és ben original ("mashic" que diria el mestre): en prenem nota!

PS. Ostres Òscar, tota la vida que he volgut dir aquesta frase mítica de peli de guerra. Només a tu s'et podia acudir utilitzar-la tant escaientment. Esperem no haver d'utilitzar aquest estiu "el napalm huele a... victoria!"

Salut amic!

Dolça ha dit...

Si només ha estat la nevada d'un dia!!! I si hagués caigut neu durant tres o quatre dies i us hagués colgat literalment??? No us queixeu que heu pogut fer unes fotos maquíssimes, que les ensenyareu als vostres nets ( la meva àvia m'ensenyava fotos de la nevada que va fer el 63 a Reus)com si fossin batalletes de la mili.
Per cert, jo que sóc una gran fan del romesco no se m'hagués acudit fer-hi les mandonguilles, serà questió de provar.
Però no tens perdó amb això de mig pot de romesco, fes-lo casolà i la cosa guanyarà moooooolt!
PTNTS
Dolça

Massitet ha dit...

jaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaajajajajaaaajja
QUè bo que eres, òscar! Si mai he de sucumbir, espero fer-ho a prop de la teva cuina!!! jajajajaja

Grandeeeeeeeeeeeeee!!!

Glòria ha dit...

Amb aquestes mandonguilles serà morir ben tips!!!!. I la neu d'ahir, va ser un assaig per als propers jocs d'hivern a Barcelona, però no sembla que s'han sortissin gaire bé, oi?

fem un mos ha dit...

Mai hauria pensat posar romesco a las mandonguilles. Ho provaré
Petons

starbase ha dit...

Nuni, va ser una tarda de diumenge rara...

Vermells admirats, en Caster era sens dubte, un cabró ben valent. I el napalm .... MUHAHAHAHA

Dolça, una mica per aquí de com exagerem de vegades va el texte també...:-)
Del romesco, no més al.legarè que el temps pot ser infinit però la meva agenda no ho és i de vegades no arribem a tot!! Però tens raó.

Massitet, home doncs... GRÀCIES!! D'una autoritat com tú són paraules majors.

Glòria, en vaig fer tantes que en un moment donat morir no pero estic pensant en deixar-les en herència. :-P

Fem un mos, és curiòs. I haig de dir que avui estàven millor que ahir i els hi notava més el romesco.

Dolça ha dit...

starbase, referent al comentari que li has fet a la Sion de fem un mos: aquest és el "problema" del romesco, que si el fas el dejuni guanya!!! Per`´o per l'intromissió
PTNTS
Dolça

Francesc ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
starbase ha dit...

Dolça, no et puc negar que tens raó. El romesco de pot és com la maionesa de pot: en el millor dels casos, productes diferents de l'original del que agafen el nom.

I res de demanar perdó per comentar, faltaría mes. Al revés, gràcies per totes les intromisions que vulguis.

:-)