dissabte, 6 de març de 2010

d'un matí de dissabte gastro-energètic.

Aquest matí hem gaudit d'un regal lluminós: esmorzar a la cuina vermella.

Qué us puc dir de la cuina vermella? Probablement ja ho sabeu, són d'aquells cats-catacracks que tota gastrosfera necessita.

Aquí yours truly fa segles digitals que es va convertir en un fan seu. Mentre el mon gira, aquesta parella de molletans (molletencs?) es dediquen a repartir llum per la vida dels que estàn al voltant. Aquesta gent et carrega les piles!!


Així doncs, avui hem gaudit del plaer de l'esmorzar:

Coca de vidre al 'pà amb tomàquet' way.
Truita 'on fire de patates i porro'. On fire, perque quan hem arribat estava al foc i per tant més acabada de fer és impossible.
Suc de taronja by Txell.
Embotits 'per si de cas teniu gana'.
Café amb llet 'my machine expresso'.

Si, un esmorzar de luxe!!

Però no us equivoqueu, no dic de luxe per el que hem esmorzat!!
Ho dic perque hem rigut mentre ho fèiem.
Riure no és un luxe, em direu.
Val, però a aquestes alçades, ser feliç sí que ho és.

Com us deia, esmorzar de luxe.

I després ens han acompanyat per fer una volta al mercat de Mollet.

Aquesta parella és una enamorada del seu poble. L'amor no sempre és cec, de fet és millor que no ho sigui, oi?.
I els vermells s'estimen el seu poble tot i que saben perfectament que hi ha coses i llocs es podría millorar. Menys plaça dura, menys ciment -per exemple-.

I aquesta estimació cap a Mollet es fa palesa quan van saludant als paradistes del mercat: fruiters, carnissers, peixeters i vinaters.
Avui també he vist com es prepara un 'tall que es pela', el Jordi de la carnissería Altayó-Ros ens l'ha preparat plàsticamet i eficient devant nostre. De fet aquest tall no el coneixía tot i que en massitet he vist que n'havía parlat.

Veure un bon carnisser preparant la carn és com veure un ballarí. Dansa afilada.
Una bona forma de fer servir el 'tall que es pela' (aleta en castellà) es fent-lo arrebossat. Ho tastarem perque és novetat per a nosaltres.

També hem conegut la parada de la Dolors, peixatera i blocaire. On segons ens diuen fonts molletenques vermelles de tota confiança pots comprar el peix amb els ulls tancats. Amb els ulls tancats, escolti!!

Del mercat de Mollet també m'he emportat la idea de comprar en breu les salsitxes de pintxo moruno. Entenc que seràn salsitxes amb Ras-el-hanout, aquesta barreja d'espècies del magreb que és tan i tan bona.

I finalment, ens hem comprat la llet pasteuritzada en una d'aquestes màquines que estàn proliferant per Catalunya amb llet fresca. Estem segurs que el seu gust ens recordarà a la llet de quan èrem petits.
La idea és fer-ne formatge fresc. Però ni a la farmàcia de Ripollet ni a la herboristeria del mercat de Mollet teníen el cuall (cuajo). Ni saben on el podem trobar.
Així que si sabeu on en puc trobar us agrairé la informació amb un kilo de bones vibracions.



Com a exclusiva, i donat el caracter de servei públic d'aquest bloc (heh), us dirè que hem estat fent un cafetó al bar més típic del poble. Hem arreglat tot el món i part de l'extranger.
I (aquí ve la exclusiva, ja vaaaaa) com qui no vol la cosa, els vermells ens han xivat el final de LOST!!:



Shhhhhhhhhhhhhhhh.

9 comentaris:

Carme ha dit...

Quina enveja, eiii, de la bona, però alhora quin luxe poder gaudir d'un esmorzar a casa dels vermells i, com no de la seva companyia, són una parella fantàstica.
Bé, espero que us serveixi d'ajuda, si ho voleu provar, a mi en va funcionar. Fa anys jo vaig fer servir llimona (doncs tampoc tenia en aquell moment quall). Quan la llet va a començar a bullir, vaig tirar suc de llimona, alehores la llet es talla, tot seguit es cola amb un colador d'aquest molt fins, queda com un mató, es deixa amb un drap tipo gasa a la nevera.
Us he de dir que ho vaig fer amb llet d'ovella acabada de munyir.
El que hi ha per cuallar la llet, tot i que ara no és temporada és:
Quan la planta de la carxofa, és a dir la carxofera ja no dóna carxofes, surt un tipus de carxofa amb un pèls liles, doncs aquells pèls liles és un quall natural.
Una abraçada,

Glòria ha dit...

Una bona manera de començar el dia en bona companyia!. I una bona manera de continuar-lo amb la visita al mercat de Mollet. Com és això de la coca de vidre amb pa amb tomàquet?.

Marta ha dit...

Uala..quina enveja...i punt!

Gemma ha dit...

Un luxe d'esmorzar, un luxe de companyia i un luxe de visites... quin dissabte més luxós!
Jo també estic molt intrigada per aquesta coca de vidre...

starbase ha dit...

Carme, Cuant suc de llimona hi vas tirar per a posem tres llitres de llet? Es una opció, la veritat.

Gloria i Gemma, a Mollet li diuen coca de vidre a una coca que no és la que jo sempre he dit coca de vidre. No té aquesta capa de vidre cristalitzat per sobre que jo sempre he associat.
És una coca una mica més ample i no és dolça. Per tant, es pot obrir per la meitat i fer com fem el pà amb tomàquet. Està molt bona, ja que tens una textura que no és pà però en canvi dona un gran resultat. Igual el Kike i la Txell en poden donar més dades.

Marta, dona... doncs gràcies.
(I punt):-p

La cuina vermella ha dit...

Amic Òscar,

el dissabte vam tenir un matí fantàstic i únic en companyia teva i de la Cristina i estem molt contents de la coincidència en valorar-lo així. Va ser tant agradable que el que voldríem és entrar en un bucle espai temporal i tornar-lo a repetir per fruir-ne els detalls que se'ns van escapar -tot i que és necessités l'energia d'un milió de bombes termonuclears- ep, que t'escoltem amb molta atenció!- ho faríem a ulls clucs.

La vulcaniana vermella, que en temes de percepció extrasensorial és única, diu que ens esperen coses molt bones plegats.

Per últim l'aclariment de la coca. La veritat és que ha estat una confusió ben divertida. Al dir-nos que feies de Sabina i portaves la coca de vidre, vam pensar que volies portar coca dolça de vidre. La coca de Can Prat es diu Coca d'oli i efectivament lliga molt bé amb el tomàquet. Segurament algú haurà pensat: "però que pijeras que son aquests vermells: coca de vidre amb tomàquet!"

Fins quan vulgueu repetir.

Els vermells, yours forever!

PS. Ja t'has pensat el rescat que demanes pel tupper?

Sara Maria ha dit...

Realment tot un privilegi que els altres envenjem!!!
I quina visita més bona... Acostumats a visitar mercats als països on anem està molt bé tambe visitar els nostres.
El quall crec que en venen als supermercats Veritas, en les botigues de queviures ecològics i a alguna de les herboristeries de tota la vida que hi ha a ciutat vella... Petoonssss

guspires que viatgen amb el vent (Gemma) ha dit...

Si, si, realment tot un privilegi poder gaudir de la cuina i la companyia dels vermells! Pel que fa al tall que es pela jo el vaig descobrir aquests passat Nadal i feu una visita pel meu bloc, hi trobareu la recepta que en vaig fer per cap d'any. Tall que es pela farcit, laboriós però amb un resultat extraordinari!
Una abraçada!

Massitet ha dit...

Joer, sento repetir la idea, però és que enveja és la paraula!!!
Certament, gaudir de la companyia dels vermells i de la vosta tot passejant per Mollet ha de ser brutal...
Visca el lobby gastroblocaie vallesà!!

P.S.: Ara que ve la primavera, agenciat un bolet tan bó com les carreretes i fes-te un fricandó amb tall que es pela. Brutal!