dijous, 6 de maig del 2010

deglutint paraules sàvies.



"Comer bien o comer mal es una cuestión cultural.
Comer o no comer es una cuestión de dinero.
No lo olvides nunca".


Historias de política ficción.
Manuel Vazquez Montalban (Serie Carvalho)


11 comentaris:

mercè ha dit...

Bon slògan per a una campanya...política? no sé...no crec ni que tinguin...bones idees..crisi mental i economica...no tenim Montalbans a esquerres ni a dretes...(pessimisme ideològic:decebuda de TOTS els polítics)Perdó...només es tractava d'una frase enginyosa oi?A REVEURE!

GURMET ha dit...

Per desgracia lo de las pelas bastant cert, menjar be? Que vol dir?

MaryLou ha dit...

Tens raó, paraules sàvies!
En Vázquez Montalbán... enyoro llibres seus nous, amb les seves pinzellades gastronòmiques!!
Petonets

Cuinagenerosa ha dit...

vázqez montalbán.... parauls majors! gràcies per recordar-lo.

Ruben ha dit...

No ho tinc tant clar... perquè sí que és cert que amb inventiva i pocs diners es pot menjar bé, els productes més barats també solen ser els menys saludables i més ràpids de fer (fregits, precuinats, etc.).

Anònim ha dit...

Amb pocs diners es pot arribar a menjar molt bé, però amb gens de diners llavors ja ni les millors de les inventives funcionen. Acabes igual que en Carpanta. Ara, el millor de tot és tenir temps per anar a mercat a remenar entre les parades, perquè si has de tirar de hipermercats llavors ja has llepat, amb pocs diners, es clar, ells més rics i tu més pobre.
Bon cap de setmana guapíssims!

starbase ha dit...

merçè. Jo també n'estic molt cansat. Com a mínim dels liders i de les maquinaries de partit.

Gurmet, benvingut. Doncs jo al principi ho havia interpretat més com un saber disfrutar del menjar. Pero ara mateix i després de llegir-la unes quantes vegades penso que vol dir literalment el que tú preguntes: té sentit parlar de menjar bé o malament? És cultural i per tant relatiu.

MaryLou, jo també l'enyoro. Molt. :((

Manel, gràcies a tú per fer-ho plegats :)

surfzone, com he comentat. En realitat ara penso que la frase és literal: menjar bé o malament només depén dels paràmetres de la cultura. Es clar que ho podem definir com disfrutar menjat i aleshores la cosa queda relativa però 'mesurable'.

Gemma, anar al mercat és un plaer redescobert. M'agradava quan era adol.lescent (era raro raro raro) i vaig estar uns anys sense fer-ho. Ara he tornat al bon camí :)

josep ha dit...

Òscar,
És una "sentència" molt encertada i de la que és poden fer moltes derivacions, com que és pot menjar molt bé amb pocs diners i força malament amb molts. Com molt bé diu en Vázquez Montalban, es qüestió de cultura (i de imaginació, afegeixo).
Una abraçada

Fem un mos ha dit...

Unes paraules sàvies d`en Montalban, com els seus llibres, un bon record
Petons

Ruben ha dit...

Ara ho he copsat :-)

starbase ha dit...

Josep: és veritat, és una senténcia simple que en realitat es pot entendre de diverses maneres.

Sion: Un record inmillorable. D'aquestes figures que et costa trobar-li un punt fosquet.

Surfzone: :-)))