dimarts, 11 de maig de 2010

dels errors que són homenatges


Aquesta és una recepta d'homenatge a la Carme Ruscalleda. I en els homenatges val la pena posar quelcom d'un mateix per a posar-los més en valor.

Molta és la polèmica que rodeja als cuiners mediàtics, molta i de vegades escandalosa. Hom sospita que forma part del show i per tant també forma part del negoci. En canvi, mai he sentit a parlar de la 'Rusqui' en cap d'aquestes polèmiques mediàtiques. Flota al seu voltant una espècie d'aura positiva que la fa caminar per aquest món mediàtic com surant sobre les aigües. És una questió de màgia sens dubte. Màgia dels fogons. Màgia de les persones.

Així que he agafat la recepta de pastís de formatge (aquí la teniu al rebost de la Sara Maria) i li he fet dos canvis: afegir-li unes cireres confitades que el meu esperit llaminer troba irresistibles i (oh, sacrilegi) escurçar el temps de cocció a la meitat tot doblant la temperatura del forn.
Va ser una casualitat, un error, un 'despiste'... però es que el resultat m'ha agradat més que quan el faig amb els paràmetres originals.

Anatèma? No! la meva fe en el talent de la gran Carme continúa sent total.


Pastís de Formatge de la Carme Ruscalleda (lleugerament modificat) i extret del blog delícies del rebost.

Ingredients:

- 100 gr. de mantega
- 125 gr. de sucre
- una branca de vainilla
- 3 ous
- la ratlladura fina de la pell de mitja llimona
- 50 gr. de farina de blat
- 500 gr. de formatge fresc (tipus Quark)
- paper de forn per foldrar el motlle
- 100 grs de cireres confitades

Procediment:

Barrejar la mantega tova, com una pomada, amb el sucre i la polpa negre de l'interior de la branca de vainilla.

Afegir-hi els ous (a temperatura ambient), i la ratlla dura de llimona.
Afegir-hi la farina passada pel sedàs. I per últim, el formatge fresc.
Ha de quedar una mescla molt fina, homogènia i lligada.

Abocar-ho en un motlle rodó, d'uns 20-25 cm, folrat amb paper de forn. Abans d'enfornar li posem repartides les cireres. No us preocupeu que al pujar el pastís ja les 'enfonsarà'.

Ha de coure 45 mins hores a 200ºC. (modificació meva. L'original és 100 graus i 120 mins. ehem)









10 comentaris:

Sara Maria ha dit...

Les cireres confitades és per què avui hi ha la fira de Sant Ponç? Això del canvi de temps... Ho provaré, però sense les cireres confitades(no m'agraden)

GURMET ha dit...

Un recepta de una cuinera també mediatica de la que prenc nota.

MaryLou ha dit...

Prenc nota. Tot el que he fet de la Carme, ha estat deliciós!!!!
Molt bó el muntatge!!
Petonets

Gemma ha dit...

Ja és ben curiós que amb el canvi que has fet al forn la recepta també surti bé... Caldria preguntar a la Rusqui què opina sobre el tema ;)

surfzone ha dit...

Buf, a mi no em veuràs mai menjant cireres d'aquestes, em fan molta angúnia :-(
I això dels temps i les temperatures es podria resumir així:

si temps = temperatura,
temps/2 = temperatura*2

Tot molt físic... però l'equació no funciona XDDD

mercè ha dit...

La Ruscalleda és especial, a mi sempre m'ha agradat molt tot i la seva veu de "pito"...s'explica com ningú, dóna consells casolans boníssims, gaudeix de la cuina com pocs, els seus plats són una delícia i ella es fa respectar perquè sempre l'he vist extremadament respectuosa amb tothom sigui quin sigui l'estil de cuina... Un 10 per la Ruscalleda i pel teu muntatge!!!esplèndid!

Glòria ha dit...

Un bon homenatge per a la Rusqui!. Per a mi també és una cuinera de capçalera!. M'agradaria saber què opina dels canvis que has fet de la recepta, això que diuen que la pastisseria ha de ser exacta!

starbase ha dit...

Sara Maria, les cireres és perque m'agraden molt (cas únic a la meva familia).

Gurmet, pren pren, però es clar que el tema temporal la garantía la dona Super-rusqui.

MaryLou, gràcies :))

Gemma, de fet a mi m'agrada més com queda. Amb el temps original quedava massa compacte i m'agrada més així. Anirè a l'infern, però ep, anirè somrient amb el meu pastís de formatge jeje.

Surfzone, ja ho dius bé que no acava de funcionar. Sino, agafo el soldador professional i em faig el pastís en 30 segons. hehehe.

mercè, gràcies i si, un 10 perque sempre l'he vist amb energía i respecte.

Glòria, doncs segur que em dona unes quantes raons per a fer-ho a la seva manera. I tindrà raó, però es que a mi m'ha agradat més la textura del error!! Que hi farem :P

paki ha dit...

impagable la moreneta..¡¡¡¡¡

La Quinta de Luculus ha dit...

Fa dies que ja vaig veure l'entrada, però tinc el colze dret fora de joc...

Només et diré a l'estil Maqui Navaja: "sorpresas te da la vida..." I la nova Moreneta d'allò més encertada!

Petons!