diumenge, 29 d’agost de 2010

de vacances 2010 - Toma1

Tot torna, i nosaltres també. Com la pota d'elefant que també va tornar, nosaltres tornem a la tenda de porcellana per a explicar les nostres cuites i aventures a l'univers de la jalamenta.


Durant uns dies, em permetràs estimat lector (quin remei queda, no?) que a la recepta blocaire hi barregi tambe ingredients de records i imatges familiars. En bona part per que si no hi poso veritat de la bona jo no se cuinar el bloguisme-verité.
I també en bona mesura per que el bloc ha esdevingut el meu àlbum de fotos personal. Així són les coses. No et preocupis, que tot gira al voltant de la cuina, heh.

Si alguna cosa vaig aprendre d'aquella entendridora fàbula d'en Walt, en Simba i l'Elton John va ser que la vida és un cicle on les generacions es succeeixen i que és millor ser un lleó que un aperitiu amb potes -altrament també anomenats impalas-.


Així que començarem per el futur i us el mostraré així com qui no vol la cosa. El petit gran Nuno, apunta bones maneres. Encara no cuina, però a prop seu es gaudeixen de menús suculents.


El Nuno és el fill de la nostra cosina Iria i del Diego. Parella i residents a Vejer de la Frontera. Població blanquísima estrictament situada al cim d'una montanya i que té com a patrona la Verge de la Oliva.


Només això ja es veu amb simpatia als nostres ulls, però si a sobre els veins del costat (Barbate) tenen un local regentat per una penya de pescadors on el material és de primera frescura ... la cosa es posa molt seriosa.




Però anem a la cosa veritablement seriosa. Al moll de l'òs. Al menú.

La penya de pescadors a Barbate, amb taules falcades i cadira estreta, estovalles de paper i tablao decorat amb una col.lecció de fotos de pesca i trofeus dels socis.

El cambrer, ens recita la llista de plats en estricta tradició oral. Quan en porta uns quinze li dic que 'me va a estallar la cabeza'.
Riu i el cabronàs ens en recita uns quinze més. M'encanta el paio.

Decidim deixar-nos aconsellar per els cosins, que són hàbils coneixedors del tema i escollim un menú compartit de mitjes racions (això són mitjes racions? i diuen que són els sevillanos els exagerats...)

Huevas de atún 'aliñás'
Una bona amanida i las huevas tenen un agradable gust a mar.

Anchoas de sardina
Sardines filetejades i tractades com els seitons per esdevenir anxòves. Molt bones.

Montaítos de chorizo+huevo de codorniz
Montaítos de carne con salsa gaucha
No podíen faltar uns montaítos, es veu que sino en prens a Andalusía et miren malament.


Ventresca mechada de atún
Sucosa i tendre, la salsa era bona i lligaba molt bé.


Morno de atún en manteca blanca
El Morno és una part de la tonyina que en breu podreu saber on està, ja que en
la propera entrada us posarè un esquema de totes les parts de la tonyina. Molt tendre i suau.


Huevas de choco
La sorpresa de la tarda, boníssimes amb una textura curiosíssima ja que no vaig saber trobar
cap 'hueva' com a tal. Brutals i juntament amb la barriga absolutament ME-MO-RA-BLES.


Jincao de calamar al ajillo
Com em va passar amb la sobrassada dels Casals, ara mai més no podrè mirar-me un calamar
de la mateixa manera. Estaba tant i tant fresc que no te res a veure amb el que
fins ara he menjat...morriña


Barriga de atún
Sensacional, extraordinari, sabor, textura, suavitat, mar, delicia, delicatessen, felicitat.



De Vejer us mostrarè una entrada més, amb la tenda meravellosa que ha obert la meva cosina i on hi ven només producte de qualitat 'de la zona'. Jo a això li dic tenda delicatessen cosa que a ella no li acaba d'agradar... així són les coses jeje. Ja veureu quins productes :)


PD: I si tens facebook i t'agrada el rotllo decuina.net pots fer-te amic, colega o com li diguina ara els de facebook:
http://www.facebook.com/#!/pages/decuinanet/145633392122470?ref=ts

Hi ha cosetes petites que no donen per a fer una entrada però si que val la pena que les compartim...així que ho farem per facebook
. Apuntat-hi si et bé de gust el menú!

8 comentaris:

Margarida ha dit...

Caram, noi, sí que has tornat de les vacances amb energia! És clar que amb aquells productes de primeríssima "frescura" no m'estranya.
El Nuno, guapíssim!
Una abraçada

Visc a la Cuina ha dit...

Quina ganaaaaaaaaaa!!! Que bé que us ho heu passat amb tot això que expliques! Ah, el petitó és molt maco!

El futuro bloguero ha dit...

Vejer es un pueblo precioso, que solemos visitar cuando vamos a Cádiz a ver a la familia que tenemos por allí. Me alegro que lo hayas disfrutado.

Y ya está puesto el Megusta en tu facebook.

Un saludo.

Anònim ha dit...

me encanta el teu blog! Bloggisme-veritè!
veritat de la bona!

Mai ha dit...

ohhhhh,ohhhhhhhhhhhhhhhhhhhh, m´agrada tot tot to fins i tot em menjaria el nen amb aquelles galtones tant boniques, escolta li pots dir a la cosina que es plantegi una botiga on-line amb totes aquestes meravelles de la tonyina i el bonítol i l´anxova que fan per Càdiz i tu fent de mànager tots menjarem aquestes delicatessen, i si no, doncs cap a Vejer a la casa dels pescadors que tinc una salivera...

ada ha dit...

m'encanta el bloggisme-verité
veritat de la bona!!

starbase ha dit...

Margarida, a veure quan dura l'energia jajaja. Esperem que tota la temporada!!

Visc a la cuina, és molt maco i a sobre es porta bé que ja és tremendo.

Futuro bloguero, es una suerte tener familia por allí :) Yo no lo conocia y he salido encantado.

Anònimo/Ada: De tant en tant trec a passejar l'expresió per a que agafi aire hehe. Merci :)

Mai: La cosina ja s'ho està plantejant això del online :). I es veritat que tenen uns productes molt bons (vaig xal.lar amb el formatge payoyo i la mojama)

El plat blanc ha dit...

Jo també vaig estar a cadiz durant el mes de maig a vejer de la frontera, los caños de meca, barbate,.... em va encantar!! El menjar El atun rojo de almadraba el pesacdito frito, los finos mmmmmm!!! Visca les vacances!!!